Resultats de la cerca

Comte de Lexa von Aehrenthal Fou ambaixador a Sant Petersburg 1899-1906 i ministre de la casa imperial i d’afers estrangers 1906-12 El 1908 dugué a terme l’annexió de Bòsnia i Hercegovina Practicà una política d’aliances per tal de consolidar el prestigi de la monarquia

El congrés de Viena 1815 havia decidit que eren territoris danesos, però que gaudien d’un estatut especial d’autonomia Els intents d’annexió abocaren a una sèrie de guerres, que acabaren amb la derrota danesa 1864 i derivaren cap al conflicte dins el bàndol vencedor guerra Austroprussiana

Fill de Joan I L’annexió de Suècia bany de sang d’Estocolm, 1520 fou desfeta per la revolta de Gustau I Vasa el 1523, any que fou destronat pel seu oncle Frederic I El 1532 intentà de recuperar el tron, però hi fracassà i fou empresonat fins a la seva mort

En produir-se l’aixecament portuguès del 1640, en un primer moment fou partidari de Joan de Bragança, però després conspirà a favor de l’annexió a Espanya Empresonat, fou executat Escriví Successão do senhor rei DPhelippe II na coroa de Portugal 1629 i Vida e acçoes de el-rei DJoão II 1639

El 1877 estrenà a Perpinyà el drama Une révolte en Roussillon, sobre les conseqüències de l’annexió del Rosselló a França, i el 1880 Le Roussillon en 1793 Fundà “Le Réveil des Pyrénées-Orientales”, periòdic republicà de combat Diputat el 1881, fou un dels líders radicals i lluità per l’arranjament del problema vitícola

Nebot i hereu del baró d’Amherst, fou governador general de l’Índia 1823-28 i participà a la primera guerra anglobirmana 1824-26, la qual concluí amb l’annexió dels territoris d’Arakan i de Tenasserim ambdós a l’actual Birmània, i d’Assam Li fou concedit el títol de comte el 1826

El seu corregidor era ajudat pels sotscorregidors de Girona, de Figueres i d’Olot Comprenia el territori que aproximadament tingué la província el 1833 excepte la vall de Ribes, la Baixa Cerdanya i la part d’Osona a l’esquerra del Ter, que en romangueren excloses Perdurà fins a l’annexió de Catalunya a l’imperi francès 1812

Baró de Gerando Fou membre del consell d’estat de Napoleó I El 1812 fou destinat a Catalunya per a organitzar-hi el règim civil creat arran de l’annexió del Principat a França Fou intendent dels departaments del Ter i del Segre 1812-13 El 1804 havia publicat una Histoire comparée des systèmes de philosophie

Fill del duc Francesc de Saxònia-Coburg-Gotha El 1830 rebutjà la corona de Grècia, per desacord amb les potències, però acceptà 1831 la de Bèlgica, en obtenir llur suport El temor d’una annexió del país a França l’acostà a Prússia, en la qual s’emmirallà no assolí, però, d’imposar-se al parlament

Havia estat rector de Montlluís Pel maig del 1794 s’adreçà al Comitè de Salvació Pública demanant l’annexió de Catalunya coincidint amb una memòria del general Dugommier en el mateix sentit, cosa que creia factible per l’antagonisme entre catalans i castellans recomanava d’afalagar-los utilitzant el català i amb el record de les lluites dels avantpassats per la llibertat