Resultats de la cerca
Es mostren 607 resultats
Victòria de Macomer
Victòria de Macomer Es conquereix el marquesat d’Oristany, que representa la unificació i la pacificació de Sardenya Fi de la resistència sarda a la incorporació de l’illa a la corona catalano-aragonesa
riu de les Truites
Nom amb el qual també és coneguda la rambla de Sellumbres, la qual, en el seu curs mitjà, constitueix el límit entre el País Valencià (Vilafranca del Maestrat) i Aragó (Anglesola).
En la demarcació del Regne de València feta per Jaume I, el riu de les Truites figura ja com a límit, però des de la capçalera, per tal com incloïa la vila actualment aragonesa de Mosquerola
Tomàs Bosque i Peñarroya
Música
Autor i intèrpret de cançons en català i en castellà.
Pagès de professió, i de formació autodidàctica, actua des del 1968 dins el moviment conegut com la Canción Popular Aragonesa Les seves composicions, profundament líriques, descriuen els greus problemes del camp a l’Aragó i la difícil situació del català a la frontera de la llengua
Santiago Segú Pombo
Ciclisme
Ciclista de carretera.
Formà part de l’equip Tegui Guanyà la Volta a Navarra 2003 i etapes de la Volta a Lleida 2002, 2003, la Setmana Aragonesa 2003 i el Cinturó de l’Empordà 2003 Un cop deixà la competició obrí el negoci Bicicletes Segú a les Franqueses del Vallès
Principat de Catalunya
Nom donat des del segle XIV al conjunt dels comtats catalans, llevat dels comtats de Rosselló i Cerdanya, que, tot i ésser considerats part del Principat, reben el nom de Comtats.
Modernament, hi ha tendència a incloure dins aquesta denominació el conjunt integrat per les comarques de parla catalana sota administració francesa Catalunya del Nord, les incloses sota l’administració aragonesa Franja de Ponent, Andorra i les comarques de Catalunya Sovint, però, també és utilitzat com a sinònim de Catalunya
Associació Espanyola de Ball Esportiu i de Competició
Ball esportiu
Associació de ball esportiu de Sant Just Desvern.
Fundada el 1990 amb el nom d’Associació Espanyola Amateur de Ball de Saló, regula la pràctica del ball esportiu de competició a Espanya El 1991, ja amb la denominació actual, s’integrà a la Federació Internacional de Ball Esportiu IDSF És formada per dues federacions autonòmiques, la catalana i l’aragonesa
partit aragonès
Història
Partit creat, durant el regne de Carles III d’Espanya (1759-88), al voltant de l’estadista aragonès comte d’Aranda Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximénez de Urrea y Ponts de Mendona, rival, políticament, del partit dels golillas encapçalat pel comte de Floridablanca.
Era conegut també amb el nom de partit dels corbatas Agrupava membres de l’alta aristocràcia aragonesa que reaccionà contra la tendència de la noblesa d’espasa a deixar a la noblesa de toga el govern efectiu Era pròpiament una lluita entre l’alta i la baixa noblesa, de la qual procedien la major part dels golillas
Maria Carme Gómez i Muntané
Música
Musicòloga.
Formada amb Josep M Llorens, s’ha especialitzat en el domini de la polifonia medieval catalana El 1977 obtingué el Premio Nacional de Musicología per la seva tesi doctoral, La música en la Casa Real catalano-aragonesa, 1336-1442 , publicada el 1979 Ha publicat també L’Ars Antiqua a Catalunya 1978 i La música medieval 1980
Pilar Lorengar
Música
Nom amb què és coneguda Pilar Lorenza García, soprano aragonesa.
Estudià a Barcelona i debutà com a mezzosoprano 1949 A partir del 1951, ja com a soprano, obtingué renom com a intèrpret de sarsuela, gènere que abandonà per l’òpera i amb què debutà el 1955 a Ais de Provença i a Glyndebourne Des del 1958 fou artista permanent de la Deutsche Oper de Berlín, on debutà amb Mathis der Maler , d'Hindemith, i on cantà els principals papers de les òperes de Mozart, Verdi, Puccini, Wagner i Debussy Feu diversos enregistraments El 1991 rebé el premi Príncipe de Asturias de les arts i feu la seva última actuació a Berlín
Constança de Sogorb
Història
Senyora de Sogorb, Paterna i la Pobla.
Filla i hereva de Jaume Pere, fill natural de Pere II, i de Sança Ferrandis i Dias El 1287 fou lliurada com a garant de la concòrdia entre la Unió aragonesa i el rei Alfons II, i el 1299 fou desposada amb el seu cosí, el noble aragonès Artal de Luna, senyor de Luna, de qui fou la primera muller