Resultats de la cerca

Un llarg sojorn a Portugal l’impregnà d’arcadisme Arcàdia imità les èglogues virgilianes i fou el primer poeta neoclàssic del Brasil Publicà Obras 1768 i Vila Rica 1813, poema èpic on cantà l’heroisme dels bandeirantes Empresonat per activitats polítiques, se suïcidà

Els seus habitants, al s VI aC, s’adheriren a la lliga del Peloponès i participaren en les guerres contra Pèrsia 480 Participaren en la lluita per l’hegemonia grega d’Esparta, Tebes i Atenes al costat d’aquesta i contribuïren, amb llur victòria 362, a la decadència de Tebes La ciutat passà al domini romà, i Adrià l’embellí amb nombrosos i esplèndids edificis

Fou una figura destacada del moviment representat per l’acadèmia literària Arcádia Lusitana fundada el 1756 Escriví sobretot èglogues i elegies, en les quals és palesa la tradició clàssica de Ribeiro i Camões Les seves Obras poéticas 1766 recullen abundant poesia de circumstàncies Menys encertades són les tragèdies Astarto, Mégara, Hermíone i Inês de Castro

Membre destacat del grup fundador de la revista “La Ronda” Roma, 1919-23, que preconitzava un nou classicisme influït per Leopardi, i director de “La Fiera Letteraria” 1949-55 Autor de proses líriques Prologhi 1916, Viaggi nel tempo 1920, Il cielo sulle città 1939, Solitario in Arcadia 1947 Publicà també Poesie 1936 i Poesie nouve 1946

El 1776 ingressà a l’Accademia della Crusca Fou secretari 1805 i més tard president de l’acadèmia de belles arts de Carrara Membre de l’Arcàdia amb el nom de Labindo, escriví Odi 1784, on introduí els metres horacians, i Poesie e prose varie 1785 És considerat un dels representants més importants de la poesia neoclàssica italiana

Estudià la literatura anglesa Rudyard Kipling 1911, Storia della letteratura inglese nel secolo XIX 1915, etc La seva prosa lírica és recollida en volums com Pesci rossi 1920, Qualche cosa 1931, Et in Arcadia ego 1936, America amara 1939, etc En el camp cinematogràfic, ultra crític i guionista, fou director de la productora CINES 1932-44

El 1788 publicà les Poesie campestri , que manifestaven ja una superació de l' Arcàdia i una malenconia que preludiava el Romanticisme Escriví la novella satírica i autobiogràfica Abaritte 1790 Traduí l' Odissea publicada el 1822 i donà a conèixer les Epistole in versi 1805, les Novelle 1792, els Sermoni 1819 i, sobretot, la tragèdia Arminio , amb ressons d’Alfieri, Shakespeare i Ossian

Segons una tradició, les muses li ensenyaren les arts de la medicina i de l’endevinació, i tot el que fa referència als ramats, a l’agricultura i a les vinyes Ell ho ensenyà així als homes Era considerat també inventor d’aparells de caça Fou honorat a l’Arcàdia, on havia introduït la cria d’abelles, i a Líbia

Cinquè comte de Llar i vuitè baró de Granera, com a successor del seu pare Francesc Gaietà de Planella i de Llar Membre de l’Arcàdia de Roma amb el nom de Bianoris Ippolimici , el 1816 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Collaborà en el Diccionari català de Pere Labèrnia i deixà inèdites nombroses composicions poètiques en català, castellà i llatí