Resultats de la cerca
Es mostren 243 resultats
Giulio Douhet
Història
Militar
Militar italià.
Durant la Primera Guerra Mundial comandà una unitat aèria La seva obra Il dominio dell’aria ‘El domini de l’aire’, 1921 demostra el paper decisiu de l’aviació en les guerres
Pere
Història
Militar
Cabdill militar romà que resistí els atacs d’Alaric II, rei dels visigots, contra Tortosa.
Ocupada la ciutat per l’exèrcit reial, Pere fou decapitat el 506 el seu cap fou tramès a Saragossa com a escarment És possible que Pere dirigís la resistència catòlica contra el rei arià que anava expandint els dominis visigòtics per la regió catalana de l’Ebre
Vulcano
Peter F. (CC BY-NC-ND 2.0)
Illa
Illa de la mar Tirrena, la més meridional de les illes Eòlies, a menys de 20 km de la costa nord de Sicília, separada de l’illa Lipari (al N) per un canal de 750 m d’amplària.
Al NW, al Monte Saraceno 480 m, s’obre el gran cràter del volcà Vulcano o Fossa Grande, encara actiu, bé que la darrera gran erupció data de 1888-90 El grup del Monte Aria 500 m, al S, també és de caràcter volcànic, amb emissió de vapors sulfurosos fumaroles
rellotge carilló
Tecnologia
Rellotge de taula, paret o campanar, que a cada quart d’hora fa sonar una curta tonada sobre una bateria de campanes.
El nombre d’aquestes pot oscillar entre quatre i dotze, bé que n'hi pot haver de més La tonada més característica dels rellotges de carilló és la del Big-Ben de Londres, basada en una frase de l’ària “I know that may Redeemer liveth” de l’oratori El Messies de G F Händel
Viśvāmitra
Mitologia
Religions orientals
Famós ṛiṣi de la mitologia hindú, personatge de nombroses aventures, contades ja a l’antiga literatura vèdica i, sobretot, a l’èpica i als Purāṇa.
Nascut en la casta guerrera kṣatrīya , per mitjà d’un sever ascetisme aconseguí d’elevar-se a la casta bramànica La seva rivalitat amb Vasiṣṭha ṛiṣi de casta bramànica, que no volia reconèixer-li la nova dignitat, tipifica, segons Dumézil, la forta tensió existent, dins la comunitat ària del període vèdic, entre clans patriarcals i guerrers
Viteric
Història
Rei visigot, successor de Liuva II.
Fervent arià, ja s’havia revoltat contra Recared quan aquest féu pública la seva conversió al catolicisme Després de la mort d’aquest es rebellà contra el seu fill Liuva II, el féu presoner, el condemnà a perdre una mà i finalment el féu assassinar 603 Restablí l’arianisme com a religió oficial, i morí assassinat
sufix
Gramàtica
Afix afegit al darrere d’un mot per tal de formar-ne un altre.
Cal no confondre sufix amb desinència, malgrat que alguns parlin de sufixos flexionals o desinencials Les desinències indiquen els morfemes de gènere i de nombre en la flexió nominal, i els de temps, nombre i persona en la flexió verbal mentre que els sufixos donen lloc a la derivació de mots a partir de radicals d’altres Són molts, en català, els sufixos per a formar noms derivats, amb una significació comuna segons els grups diminutius et, eta, ell, ella, ill, illa, í, ina, ic, ó, ol, ola , augmentatius às, assa, arro, arra, ot, ota , noms de persona o d’oficis er, era, aire, à, ana,…
Giovanni Legrenzi
Música
Compositor italià.
Fou mestre de capella a Ferrara El 1665 passà a Venècia, on el 1685 fou mestre de capella de Sant Marc A més d’unes divuit òperes, com I due cesari 1683, en què contribuí a fixar l’esquema de l' aria da capo , deixà oratoris, com La vendita del core 1676 i Sisara 1677, cantates profanes, motets i sonates
Stefano degli Angeli
Matemàtiques
Cristianisme
Matemàtic i jesuïta italià.
Deixeble de Cavaliere, defensà i millorà el seu mètode dels indivisibles En la seva obra matemàtica destaquen De infinitorum spiralium spatiorum mensura 1660 i De infinitarium Cochlearum mensuris ac centris gravitatis 1661 En els seus treballs de física hom endevina la influència del mètode experimental de Galileu en són una mostra els estudis d’hidroestàtica de Della gravità dell’aria e fluidi
duo
Música
Composició o fragment musical per a dues veus o instruments, amb acompanyament o sense.
Aparegué en la polifonia del segle XV, i al segle XVIII fou freqüent el duo de cambra Introduït en l’òpera, alternà amb l’ària el Romanticisme feu habitual el duo d’amor, sovint per a tenor i soprano Tristany i Isolda , de Wagner La Bohème , de Puccini En música de cambra destaquen els duos per a violins de Béla Bartók