Resultats de la cerca

Pèire d’Alvernha es refereix a aquest trobador, possiblement de la família dels senyors del castell de Sant Pere de Ribes, de qui no se’n conserva cap vers, al poema Canterai d’aquestz trobadors , on es caricaturitza la veu ronca i desagradable Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel

Vida i obra Potser del llinatge de Pinós, respongué un enigma plantejat per Guillem de Berguedà En Gauseran, gardats cal es lo pes , amb total coneixement de causa però sense revelar-lo, Señer Guillem, lo pes que dit m’aves Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel

Exercí diversos oficis conseller, membre del tribunal d’examen de notaris, majoral del collegi, guardià del vi 1490, procurador de miserables 1512 Participà en la justa poètica valenciana del 1474 Obres e trobes amb cinc octaves amb tornada de quatre versos, en català Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel

Deu dies després de la seva derrota electoral davant el laborista Ehud Barak, l’exprimer ministre israelià Benjamin Netanyahu fa efectiu el seu adéu a la política Netanyahu renuncia l’escó de diputat i la presidència del Likud, càrrec que assumeix temporalment Ariel Sharon, que en un termini de tres mesos ha de convocar eleccions per a designar el nou president del partit

Monjo de Santes Creus És autor d’una història de Catalunya, inèdita, referent al segle XIII i d’un Compendi de les coses del monestir de Santes Creus Es destacà per les llegendes que creà i divulgà, en especial la de Galceran de Pinós segle XVI Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel

De l’estament ciutadà, és autor d’un curt i concís Noticiari , interessant perquè recull els comentaris populars sobre els afers del regiment de la cosa pública, del final del segle XIV i el començament del XV Ha estat publicat al Butlletí de l’Ateneu Barcelonès 1916 Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel

Nom amb el qual és conegut un possible fill bastard de Jaume el Conqueridor o de Pere el Gran, autor de tres cobles, intercanviades amb el trobador Rostanh Berengier de Marsella, datades entre el 1291 i el 1310, d’estil molt pròxim al dels goliards Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel

Començà a jugar al Tennis Sant Gervasi, amb el qual guanyà els Campionats de Catalunya per equips 1949, 1950, amb la seva germana Montserrat El 1949 també guanyà el Campionat d’Espanya per equips Posteriorment, passà a l’Ariel, amb el qual guanyà el Campionat d’Espanya 1953, 1954 Individualment, fou campiona d’Espanya 1953 i de Catalunya 1946 També fou campiona catalana de dobles 1949

Fill de Jordi Maragall i Noble Es formà amb Ramon Rogent, i a partir d’ell la seva pintura tingué com a referents l’obra de Matisse, Rouault o els expressionistes germànics, i evolucionà alternant moments de predomini dels valors constructius amb d’altres d’un expressionisme més apassionat, palès especialment en l’ús del color També conreà la pintura mural mural de la seu de l’editorial Ariel, 1958

Fou jugador del Club Ariel i del Club de 7 a 9 Guanyà dos cops el Campionat d’Espanya per equips amb el Club de 7 a 9 1963, 1964 i un cop el Campionat d’Espanya de dobles 1965 Fou campió de Barcelona –en l’època que no es jugaven els Campionats de Catalunya – de dobles mixtos 1971 Formà part de la selecció espanyola en el Campionat d’Europa del 1964