Resultats de la cerca

L’exigència d’una tal reducció està, en Aristòtil, en el fet que només la primera figura del sillogisme és considerada com a ben fonamentada lògicament

És una posició intermèdia entre el realisme i el nominalisme El primer conceptualista fou Pere Abelard, bé que Aristòtil n'és, en certa manera, un precedent

Crític i hermeneuta, edità autors clàssics, sobretot grecs Plató, Aristòtil, Aristòfanes, etc i llatins Tit Livi i Tàcit, i occitans Collaborà al Corpus scriptorum historiae byzantinae

Fou professor de filosofia i d’eloqüència a Pàdua Traduí Aristòtil i Dioscòrides al llatí i corregí la Historia naturalis de Plini Castigationes plinianae, 1492-93

És autor de Pratique du théâtre 1657, on defineix la tragèdia neoclàssica, recolzant en les teories de les tres unitats d’Aristòtil Escriví també alguns drames

Fou deixeble d’Aristòtil al Liceu i collaborà en el Corpus Aristotelicum En el seu pensament prevalen les qüestions de lògica, d’ètica i de teologia

Aristòtil emprà aquest terme per a designar les proposicions que no poden ésser refutades Kant l’utilitzà per a designar una de les tres classes dels judicis de modalitat

Fou un dels representants de l' escola d'Alexandria La seva especulació s’orientà cap a la conciliació del cristianisme i el neoplatonisme Escriví també diversos comentaris a Aristòtil

Es caracteritzà per la interpretació naturalista del pensament d’Aristòtil i per la negació de la immortalitat de l’ànima Els seus máxims representants foren Pomponazzi, Contarini, Zabarella i Cremonini

Sostingué una polèmica amb Annibale Caro i fou condemnat 1560 per la inquisició Viatjà per França, Suïssa i Àustria Traduí a l’italià i comentà la Poètica d’Aristòtil 1570