Resultats de la cerca

Li han estat atribuïdes tot de disbauxes i ha esdevingut proverbial la seva lascívia, àmpliament divulgada per Plini i Juvenal, així com la crueltat, unida a les seves ambicions i intrigues Amistançada amb C Sili que cobejava el tron, hi gosà contreure matrimoni públicament 48, afrontant la figura de l’emperador, el seu marit Aquest la feu ajusticiar, juntament amb el seu amant

És considerat autor, entre d’altres obres, del retaule de Sant Llorenç 1422, una part del qual és a Berlín, i d’un Judici Final Munic, que ha estat causa que Chandler Rathfon Post, basant-se en apreciacions de Bernard Berenson i G Pudelko, identifiqués l’hipotètic mestre amb Miquel Alcanyís és una teoria, però, que d’altres obres atribuïdes a ell no confirmen

Havia estat almoiner de Martí el Jove i metge de la reina Blanca I de Navarra a Sicília, i, elegit abat el 1437, continuà atenent els monjos malalts i els acollits a l’hospital de pobres de Poblet li foren atribuïdes guaricions miraculoses Feu edificar la capella de Sant Jordi 1443 Tingué especial cura de l’observança monàstica i de la defensa dels interessos materials del monestir

Vida i obra Eclesiàstic, fou rector del Soler Rosselló i estigué relacionat amb el grup de Tuïr Li han estat atribuïdes les traduccions al català del Joseph de Charles-Claude Genest Josep reconegut per sos germans, tragèdia en cinc actes , i Il Giuseppe riconosciuto en dos actes i La morte di Abele , ambdues de Metastasio totes es conserven manuscrites Bibliografia Vila, P 2001 1 , p 97-98 Vegeu bibliografia

El lloc és esmentat ja el 977, i des de mitjan s XI ho és el castell de Toralles , que hom ha identificat amb les ruïnes que hi ha al cim del Montpetit les quals han estat també atribuïdes al castell de Castellar de la Muntanya, i que havia format part del comtat de Besalú i després del vescomtat de Bas El lloc pertanyia al s XVII al comtat de Montagut

Essent ermità, fou elegit abat de Sant Simforià d’Autun i, més tard, bisbe de París i capellà major del rei Khildebert I, després d’haver-lo convertit Fou enterrat al monestir de Saint-Vincent, fundat per ell, que després prengué el nom de Saint-Germain-des-Prés Li foren atribuïdes dues cartes que són un document molt important de la litúrgia gallicana  La seva festa se celebra el 28 de maig

És famós per les seves Catequesis Aquestes 24 es presenten en un doble recull 19 homilies quaresmals destinades als candidats al baptisme, en les quals és comentat el símbol de fe, i 5 homilies, anomenades mistagògiques , destinades als nou batejats, amb les quals els eren explicats els ritus baptismals i eucarístics Aquestes darreres, sovint atribuïdes al seu successor Joan, són importants per a la història de la litúrgia Festa 18 de març

Hom suposa que fou el primer bisbe de Torí Participà en els sínodes de Milà 451 i de Roma 465 Li han estat atribuïdes, sense gaire fonament, diverses obres homilies, tractats, sermons, que palesen punts de vista importants per a l’eclesiologia i la teologia També són interessants les seves notes sobre les condicions socials i religioses de la Itàlia del segle V La seva festa se celebra el 25 de juny

A la cort de Lluís XIV fou arquitecte o bé intendent en cap dels edificis reials, raó per la qual el seu nom apareix en els projectes d’obres com l’Observatori de París o la columnata del Louvre, atribuïdes amb molta raó de causa per Albert Laprade a François d’Orbay Inspirà i projectà la construcció del castell de Sceaux 1674-77, del qual resta només el Pavelló de l’Aurora, per al seu protector Colbert

Religiós dominicà, professà 1642 al convent de València i ocupà càrrecs importants dins l’orde Mestre en arts 1651, fou catedràtic de filosofia moral a la Universitat de València Per tradició, li han estat atribuïdes diverses composicions literàries, de caràcter satíric, que Constantí Llombart publicà per primera vegada el 1870 amb el títol d' Obres festives , però que, realment, no semblen procedir totes del mateix autor La més famosa és la comèdia La infanta Tellina i el rei Matarot