Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
cirerola
Botànica
Arbust, de la família de les saxifragàcies, d’1 a 1,5 m d’alçada, de fulles palmades irregularment dentades, generalment trilobades, flors verdoses groguenques agrupades en inflorescències, i fruits bacciformes, vermells, comestibles però fats.
Viu als Pirineus i al Montseny i en clarianes de bosc
melastomatàcies
Botànica
Família de mirtals, exclusiva de les regions tropicals, integrada per unes 4.000 espècies de plantes generalment llenyoses, amb fulles simples, oposades o verticil·lades, amb flors hermafrodites, tetràmeres o pentàmeres, i amb fruits capsulars o bacciformes.
olivereta
Botànica
Arbust de la família de les oleàcies, d’1 a 3 m d’alt, amb fulles lanceolades i tardanament caduques, amb flors blanques i fragants, disposades en panícules terminals, i amb fruits bacciformes negres i arrodonits.
Es fa espontàniament en una gran part de l’Europa humida, sobretot en bardisses i en vorades de bosc caducifoli
mirtàcies
Botànica
Família de mirtals constituïda per plantes llenyoses perennifòlies, de fulles simples, generalment oposades, i amb glàndules oleíferes aromàtiques, de flors tetràmeres o pentàmeres, amb estams nombrosos i amb ovari ínfer, i de fruits drupacis o bacciformes.
Comprèn més de 3 000 espècies, pròpies de països càlids o temperats càlids Mirtàcies més destacades Eucaliptus sp eucaliptus , febrer Eucaliptus diversifolia eucaliptus carri, carri Eucaliptus globulus eucaliptus, febrer Eugenia sp eugènia Myrciaria cauliflora jaboticaba Myrtus communis murta , murtra Psidium guajava guaiaber Syzygium aromaticum claveller
sansevièria
Sansevièria ( Sansevieria trifasciata )
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les liliàcies, acaules i rizomatoses, o de vegades arborescents, de fulles gruixudes, ensiformes i sovint torçades, de flors blanques o rosades, disposades en raïm, i de fruits bacciformes.
Consta d’unes 50 espècies, de l’Àfrica i l’Àsia tropicals, algunes de les quals forneixen fibres tèxtils i altres són emprades en jardineria, com és ara Strifasciata , molt decorativa
margalló
Margalló
© Fototeca.cat
Botànica
Arbre dioic, de la família de les palmes, sovint baix, de fulles grosses, en forma de ventall, palmatisectes, amb pecíols proveïts d’espines vulnerants, de flors en raïms densos i de fruits bacciformes monosperms, semblants als dàtils.
Habita màquies i matolls litorals, a les Illes Balears i des del Garraf cap al sud És l’única palmera autòctona d’Europa, amb una àrea de distribució mediterrània occidental Els cors són comestibles, i de les fulles hom fa escombres i objectes de cistelleria La producció del margalló és pròpia, als Països Catalans, de les costes calcàries del sud del Llobregat L’artesania del margalló, que té una important tradició, però que és actualment en regressió, es localitza a Mallorca capells, senalles i cistells de Capdepera, Artà i Son Cervera, a la Marina Alta Gata i Pedreguer i, el nucli més…
lauràcies
Botànica
Família de magnolials constituïda per unes 1.000 espècies de plantes llenyoses aromàtiques pròpies de les zones càlides, amb fulles simples alternes, coriàcies i perennes, amb flors homoclamídies, actinomorfes i sovint trímeres, i amb fruits bacciformes o drupacis.
Lauràcies més destacades Cinnamomum camphora camforer Cinnamomum cassia canyeller de la Xina Cinnamomum zeylandicum canyeller Laurus nobilis llorer , llor Ocotea rodiaei corverd Persea americana alvocater Sassafras albidum sassafràs
segell de ram
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies, rizomatosa, de 30 a 60 cm d’alt, de tija cilíndrica, de fulles alternes i ovals, de flors blanquinoses, tubulars, inodores, en ramells pauciflors, i de fruits bacciformes negrosos.
Creix en boscs i en matolls, a les muntanyes de l’Europa humida
rafflesiàcies
Botànica
Família de ranals integrada per plantes paràsites, sense clorofil·la i amb l’aparell vegetatiu reduït, de flors actinomorfes, solitàries o en raïm, generalment unisexuals, de periant monoclamidi i d’ovari ínfer, i de fruits bacciformes o capsulars, amb llavors petites i abundants.
Comprèn unes 55 espècies, la majoria tropicals, de les quals el frare d'estepa Cytinus hypocistis és freqüent als Països Catalans
raïm de moro
Raïm de moro
max guitare (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les fitolacàcies, d’1 a 2 m d’alçària, d’olor forta, amb fulles esparses lanceolades, de tonalitats purpúries, sobretot a la tardor; amb flors blanquinoses, disposades en raïms llargs, i amb fruits esquizocàrpics bacciformes, de color purpuri fosc.
Creix en erms humits, terraplens, etc Prové de l’Amèrica del Nord, però és molt estesa a tota la regió mediterrània És planta tòxica, però a petites dosis ha estat emprada com a purgant i vomitiva