Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
Louis Joseph Gay-Lussac
Física
Físic i químic llemosí.
Ajudant de Berthollet, s’interessà des de molt jove per l’estudi físic dels gasos dilatació, relacions volumètriques en llurs combinacions, etc Dues ascensions en baló, fetes el 1804, li permeteren d’observar les característiques de l’atmosfera a una altura de 7 000 m no assolida per ningú més fins aleshores Per tal d’estudiar el magnetisme a diferents latituds i altures, recorregué, amb Avon Humboldt, una bona part d’Itàlia, de Suïssa i d’Alemanya 1805-06 Professor de química a la Sorbona i de física a l’escola politècnica, féu possible l’obtenció per electròlisi de les grans quantitats de…
Domingo Mariano de Traggia y Urribarri
Història
Militar
Militar i inventor aragonès.
Fou membre de la Sociedad Económica Aragonesa de Amigos del País i de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des del 1788 Inventà una màquina de bregar cànem premiada per la Societat Econòmica Valenciana d’Amics del País i un model de baló aerostàtic, que descriví en el seu opuscle Regio Faetonte aereostático 1788 Fet marquès d’El Palacio per Carles IV d’Espanya, fou tinent general de l’exèrcit i comandant general de Menorca, càrrec que ocupava el 1808, quan fou nomenat capità general de Catalunya per la Junta formada a Lleida, en iniciar-se la guerra del Francès Fou substituït aviat pel…
pilota de cops
Boxa
Baló de forma oval, sostingut per cordes elàstiques, emprat pels boxadors en llurs entrenaments.
globus
Folklore
Baló aerostàtic, normalment de paper, amb colors llampants, que hom fa alçar en espectacles festius.
Venera
Astronàutica
Sèrie de sondes planetàries llançades per l’URSS a fi d’explorar Venus.
La Venera-1 , llançada al febrer del 1961, així com la Venera-2 i la Venera-3 , no tornà informació Les sondes següents, fins a la Venera-8 , situaren càpsules a l’atmosfera venusiana, per tal de mesurar-ne la temperatura, la pressió i la composició La Venera-4 transmeté informació durant 94 min el 18 d’octubre de 1967, mentre descendia en paracaigudes La Venera-5 i la Venera-6 enviaren informació durant 53 min 16 de maig de 1969 i 51 min 17 de maig de 1969, respectivament Cap d’elles, però, no aconseguí d’aterrar en funcionament La Venera-7 ho assolí el 15 de desembre de 1970 i envià…
banda d’esquinçada
Transports
Tira de l’embolcall d’un baló que, en ésser arrencada, permet una sortida ràpida del gas.
vela
© fototeca.cat
Transports
Cadascun dels trossos de tela forta, ordinàriament formats de diverses peces, anomenades vessos, cosides, que, fermats en un arbre, en una antena, en una verga o en un estai d’una embarcació, serveixen per a rebre la impulsió del vent i propulsar l’embarcació.
Les vergues, les antenes, els aparells i les maniobres permeten d’orientar les veles de la millor manera possible segons la direcció i la força del vent i el rumb de l’embarcació Teòricament, la propulsió és més eficaç com més perpendicular és la impulsió del vent, però generalment aquesta impulsió és obliqua respecte a les veles Una embarcació que navega propulsada pel vent és sotmesa a dues forces de sentits oposats la resistència de l’aigua sobre l’obra viva, que s’oposa al moviment, i l’acció del vent sobre les veles, que l’afavoreix, les resultants de les quals són aplicades,…
vela
© Fototeca.cat
Esport
Transports
Especialitat de la nàutica esportiva practicada amb embarcacions mogudes per mitjà de vela.
Les proves nàutiques dels Jocs Olímpics es disputen en indrets lliures de corrents o de vents irregulars, al voltant de tres boies fondejades en forma de triangle Els triangles s’inscriuen en cercles imaginaris de 3,220 km de diàmetre Cada regata ha de començar amb les embarcacions navegant en cenyida, o sia, proa al vent La sortida i l’arribada són preses creuant una enfilada o línia imaginària que va de l’embarcació oficial a una balisa ancorada de 68,580 m Les sis embarcacions olímpiques són el finn , el 470 , el flying Dutchman , el star , el soling i el tornado El finn, que és la més…