Resultats de la cerca

Treballà gran part de la seva vida a Roma La Fe fulminant la Idolatria església del Gesù i sepulcre de la reina Cristina de Suècia basílica de Sant Pere del Vaticà De retorn a França 1705, collaborà en la decoració de Versalles i Marly

Pintà natures mortes L’ànec blanc , 1753 coll particular, Londres i caceres, i fou nomenat pintor de les caceres del rei Lluís XV La cacera del senglar 1722 Director de la manufactura de Beauvais 1734-54, féu els cartons per a tapissos de les sèries Les noves caceres 1727, Les diversions camperoles 1730 i Les metamorfosis 1734 Supervisor de la manufactura de Gobelins, féu els cartons per a la seva sèrie més famosa, Les caceres de Lluís XV 1734-45 Château de Compiègne i Palazzo Pitti, Florència

Amb ell, el Romanticisme penetrà al circ Cultivà la comicitat acrobàtica pura i excellí per la gràcia, la lleugeresa i la flexibilitat Creà el tipus de pallasso amb vestit quadriculat i bonet de cascavells

Rebé lliçons d’Etna Michallon, que l’introduí en un naturalisme ingenu i, en morir aquest, ingressà al taller de Victor Bertin, que l’instruí dins la doctrina pictòrica del paisatge històric Aquesta mescla d’idealisme i classicisme rebé un corrent de llibertat amb els assaigs del pintor a l’aire lliure, corrent que féu de la seva pintura, especialment dels seus paisatges, un preimpressionisme La seva tècnica, sota una aparença tradicional, creà una atmosfera de llum i claredat En el seu primer viatge a Itàlia 1825-28, sense negar la validesa del paisatge històric, penetrà dins el paisatge…

Fill d’un ebenista, ingressà al taller del pintor Cazes, que li inculcà l’afecció als flamencs i als holandesos El 1728 es féu conèixer amb La Raie ouverte Musée du Louvre i altres natures mortes El mateix 1728 ingressava a l’Académie Royale de Peinture et de Sculpture A partir del 1733 incorporà a les seves obres la figura humana Dame cachetant une lettre , palau de Charlottenburg, Berlín Exposà regularment al Salon des del 1737 fins a la seva mort La seva extensa producció consta bàsicament de natures mortes i pintura de gènere Enamorat de la matèria, en les seves composicions —molt…

Deixeble de JAWatteau, que el considerà el seu hereu, vulgaritzà l’estil del mestre, tant per la tècnica —més imperfecta, de colors pàllids i figures allargassades— com pel contingut escenes galants Interior, Reunió d’actors de la Comèdia Italiana en un parc ambdós al Musée du Louvre, Conversa galant Wallace Collection, Londres

Alumne de JB Cupis, el 1774 ja ensenyava violoncel, i dos anys més tard publicà la seva primera obra, Six quatuors concertants El 1776 entrà a la Société Académique des Enfants d’Apollon Debutà als Concerts Spirituels l’any 1778, i el 1781 passà a formar part de la seva orquestra Entre el 1791 i el 1800 tocà a la formació del Théâtre Feydeau, i un any després obtingué la plaça de primer violoncel a l’Orquestra de l’Òpera de París, on romangué fins a la jubilació el 1814 Les seves composicions instrumentals són el reflex del gust musical de l’època Entre el 1775 i el 1783 escriví…

Fou professor d’anàlisi matemàtica a l’École Polytechnique 1795 de París Estudià la propagació de la calor, i publicà Théorie analytique de la chaleur 1822 Fruit d’aquest treball fou el desenvolupament de les sèries matemàtiques que duen el seu nom i que constitueixen la base de l’anàlisi harmònica anàlisi de Fourier Fou nomenat secretari perpetu de l’Académie des Sciences el 1822 i membre de l’Académie Française el 1826

Defensà l’opinió de Simon Schwendener segons la qual els líquens són constituïts per la simbiosi d’una alga i d’un fong És autor d' Études phycologiques 1878 i de Révision de Nostocacées hétérocystées 1886-88

Fou professor d’astronomia del Collège de France i secretari perpetu de la secció de matemàtiques de l’Académie des Sciences L’any 1781 elaborà les primeres taules d’efemèrides del planeta Urà, a les quals seguiren les del Sol, Saturn, Júpiter, etc Participà en la mesura de l’arc de meridià comprès entre Dunkerque i Barcelona, la qual cosa serví de base per a imposar el metre com a patró de longitud Féu també estudis d’història de les ciències Entre les seves obres es destaquen Tables de Jupiter et de Saturne 1789 i Histoire de l’astronomie 1817-27