Resultats de la cerca

Actuà amb l’equip reserva del FC Barcelona els anys vint i amb el primer equip blaugrana la temporada 1925-26 Jugava d’extrem dret i fou l’autor d’un dels tres gols del Barcelona en la final de Copa d’Espanya 1926 que el conjunt barcelonista guanyà a l’Atlético de Madrid Aquella temporada també es proclamà campió de Catalunya

Després de jugar amb la Gimnástica de Madrid fitxà pel Futbol Club Barcelona al gener del 1912 Extrem dret, en la primera temporada jugà amb l’equip reserva barcelonista En l’edició 1912-13 passà al Reial Club Deportiu Espanyol i després tornà al Barcelona 1913-15 Amb el conjunt blaugrana disputà 27 partits Després jugà dues temporades al Centre d’Esports Sabadell 1915-17

Campió de la Copa Amèrica 1953 amb el Paraguai, l’estiu del 1955 fitxà pel Futbol Club Barcelona, procedent del Sol de América Tanmateix, no fou oficialment jugador barcelonista fins al juny del 1956 Jugava de defensa i a la meitat de la temporada 1956-57 fou cedit a la Unió Esportiva Lleida Al final de l’edició 1957-58 fitxà pel Club Esportiu Europa

La temporada 1994-95 fitxà pel FC Barcelona després d’haver destacat en l’Steaua de Bucarest 1987-92 i en el Real Madrid 1992-94 Fou jugador barcelonista durant dues campanyes, i disputà 77 partits, on marcà 18 gols Guanyà la Supercopa 1994 i fou finalista de Copa 1996 Amb Romania fou 125 vegades internacional, marcà 35 gols i participà en la Copa del Món 1990

A la primera meitat dels anys trenta del segle XX destacà en el Sabadell i el Sant Andreu Ocupava la demarcació de mig ala El 6 de juny de 1931 actuà amb Catalunya en un partit contra el CE Europa celebrat al camp del Guinardó, en l’homenatge a l’europeista Antonio Alcázar La selecció s’imposà per 3-2 i el partit, curiosament, fou arbitrat pel jugador barcelonista Josep Samitier, que estava lesionat

Arribà al Futbol Club Barcelona l’any 1948, procedent de l’Atlante mexicà Jugà a l’equip barcelonista quatre temporades 1948-52, on destacà com a extrem esquerre golejador Disputà 96 partits, 62 dels quals a la Lliga, i marcà 30 gols Castigat per les lesions, tornà al futbol mexicà Fou campió de Lliga 1949, 1952, de Copa 1951, 1952, de Copa Llatina 1949, 1952 i de la Copa Eva Duarte 1948, 1952

El 1928 entrà a la directiva del Futbol Club Barcelona, i el 1935 accedí a la presidència També presidí la Federació Catalana de Futbol 1929-31 i el RACC 1933-34 El 1930 fundà el setmanari La Rambla des del qual va popularitzar el lema “esport i ciutadania” Poc després de l’esclat de la Guerra Civil fou afusellat, però la directiva barcelonista el considerà president absent fins a la fi de la guerra

És un dels autors, juntament amb Antoni Closa i Jaume Rius, d’ Un segle de futbol català 1900-2000 , llibre commemoratiu del centenari de la Federació Catalana de Futbol Fou collaborador del diari Sport 1981-93, on publicà, en fascicles, el Diccionari del Barça 1985, el Diccionario del fútbol mundial 1986 i Un siglo de fútbol catalán 1987, aquest darrer amb Luis Lainz També collaborà, entre d’altres, en RB Revista Barcelonista i Don Balón

Presidí el FC Barcelona 1915-16 i durant el seu mandat es produí la primera gran polèmica amb el Real Madrid l’equip blaugrana es retirà del Campionat d’Espanya en el quart partit de la semifinal acusant l’àrbitre de par-cial i a continuació tota la directiva barcelonista presentà la dimissió Aquella temporada el Barça guanyà el Campionat de Catalunya Anteriorment havia estat tresorer del club i més tard fou president honorari del Club Esportiu Sitgetà

Fundat el 1957, nasqué de la fusió del Club Deportiu La Peira 1951 i del Club Deportiu Atlético Turonense 1956 Fou creat amb el nom d’Unió Deportiva Turó de la Peira i jugà en categories territorials El 1970 es fusionà amb la Penya Barcelonista del Turó de la Peira i adoptà la denominació actual Jugà en alguna ocasió a preferent catalana i disposa d’escola de futbol També practica tennis de taula, escacs i té grups de teatre