Resultats de la cerca
Es mostren 148 resultats
Xavier Medina i Campeny
Escultura
Escultor.
Net de Josep Campeny i besnet de Damià Campeny Autodidacte Ha exposat a Mataró, Lió, Barcelona i Madrid, en exposicions collectives a Madrid, Basilea, Legnano, etc Adoptà la tècnica constructivista 1963-65, i la seva obra acusà després influències de l’onirisme i del pop-art fins el 1970 Posteriorment, trobà un estil plenament personal, en el qual representacions figuratives sense expressivitat són manipulades com formes pures, a la recerca d’una bellesa plàstica Des del 1974 resideix a Nova York
ducat de Medina Sidonia
Història
Títol senyorial concedit, a Castella (1445), a Juan Alonso de Guzmán el Bueno y de Figueroa (1410-68), comte de Niebla.
Fou quadrinet seu i setè duc Alonso Pérez de Guzmán el Bueno y de Sotomayor , avi del novè duc, Gaspar de Guzmán el Bueno y de Sandoval Guzmán , pare de l’onzè duc i lloctinent de Catalunya, Juan Claros Alfonso Pérez de Guzmán el Bueno y Fernández de Córdoba El títol, en morir el seu besnet 1777, passà als Álvarez de Toledo L’actual duquessa, María Isabel Álvarez de Toledo y Maura nascuda el 1936, mantingué una actitud crítica davant el règim franquista
ducat de Curlàndia
Història
Territori constituït el 1561 com a ducat vassall de Polònia i hereditari en la família Ketteler.
En fou el primer duc Gotard I Ketteler Gotard I de Curlàndia mort el 1587 En morir 1737 el seu besnet el duc Ferran I, sense fills, la vídua de l‘anterior duc, Frederic Guillem I mort el 1711, que també n’havia estat duquessa propietària i que esdevingué després tsarina de Rússia Anna I Ivanovna, donà el ducat al seu favorit Ernest Joan I de Curlàndia , comte i príncep de Biron mort el 1772 El fill d’aquest, el duc Pere I, vengué el ducat 1795 a Rússia
principat de Conti
Història
Títol francès concedit sobre el burg de Conty (o Conti) (Somme) a Francesc de Borbó-Conti (mort el 1614), fill del primer príncep de Condé.
Mort sense fills, el títol passà 1629 al seu renebot Armand de Borbó-Conti mort el 1666, germà del Gran Condé aquest Armand es casà amb Anna Maria Martinozzi, neboda del cardenal Mazzarino, fou governador de la Guiena i general en cap dels exèrcits francesos a Catalunya 1655, on s’apoderà de Roses i Puigcerdà Fou un protector de Molière En fou fill Francesc-Lluís de Borbó-Conti mort el 1709 El títol i la casa principesca s’extingiren amb la mort Barcelona 1814 del besnet d’aquest, Lluís-Francesc II Josep de Borbó-Conti
Victòria Eugènia de Battenberg
Història
Reina d’Espanya.
Filla del príncep Heinrich von Battenberg i de la princesa Beatriu d’Anglaterra, filla petita de la reina Victòria I, el seu nom de fonts era Ena, i la seva padrina fou l’emperadriu de França Eugènia Es casà el 1906 amb el rei Alfons XIII d’Espanya Maldà per no immiscir-se en política, i hagué d’exiliar-se el 1931, quan tingué lloc la proclamació de la Segona República Tornà a Espanya, uns quants dies, el 1968, per a ésser padrina del seu besnet l’infant Felip El 1985 les seves despulles foren dipositades al monestir d’El Escorial
comtat d’Angus
Història
Títol feudal escocès pertanyent a la família dels Stuart de Bonkyl.
Fou creat de nou el 1389 per a George Douglas mort el 1403, fill natural de William Douglas, primer comte de Douglas, i de Margaret Stewart, comtessa d’Angus Besnet del primer titular fou el cinquè comte, Archibald Douglas, dit el Gran Comte o Bell-the-Cat , que fou canceller d’Escòcia El seu net i sisè comte, d’igual nom, ocupà el mateix càrrec i es casà amb la princesa Margarida d’Anglaterra, vídua del rei Jaume IV d’Escòcia En morir el tretzè comte 1761, el títol passà a James Douglas, setè duc de Hamilton, dins la qual casa ducal encara roman
marquesat de Vilafranca do Bierzo
Història
Títol concedit a Castella, el 1486, a Luis Pimentel y Pacheco, fill del comte de Benavente, per la seva muller Juana Osorio y Bazán, filla del comte de Lemos, que era senyora de Vilafranca do Bierzo.
Llur filla, la segona marquesa, María Pimentel y Osorio, es casà amb Pedro Álvarez de Toledo y de Zúñiga , i foren pares de García Álvarez de Toledo y Pimentel-Osorio , quart titular, que ho fou del cinquè, Pedro Álvarez de Toledo-Osorio y Colonna , i aquest del sisè, García Álvarez de Toledo-Osorio y de Mendoza , el qual fou oncle del setè, Fadrique Álvarez de Toledo-Osorio y Ponce de León Al besnet d’aquest darrer, Antonio María Álvarez de Toledo-Osorio y Pérez de Guzmán el Bueno, desè marquès, fou annexada al títol la grandesa d’Espanya el 1765 Continua en la mateixa família, ara ducs de…
comtat d’Erill
Història
Títol senyorial concedit el 1599 a Felip d’Erill-Orcau-Anglesola i d’Erill, baró d’Erill i d’Orcau.
La grandesa d’Espanya li fou annexada pel rei arxiduc Carles III 1708 al seu besnet i quart titular, Antoni Vicentelo de Lecca i d’Erill Passà als Melzi, comtes Melzi, als Palafox, marquesos de Lazán, als Mencos, comtes de Guendulain, i als Álvarez de Toledo, comtes de Vila Paterna La baronia d’Erill , que tenia com a centre el castell d’Erillcastell Alta Ribagorça, havia estat posseïda, almenys des de la fi del segle XI, pel llinatge homònim Erill Al segle XVI el comtat comprenia les valls de Boí, de Viu, de Manyanet i Fosca i la Ribera oriental de la Noguera Ribagorçana, entre el Pont de…
Lluís Ribó i Duran
Dret
Advocat.
Besnet de Manuel Duran i Bas , i nebot net de Lluís Duran i Ventosa Llicenciat en dret a Barcelona l’any 1957, fou catedràtic de dret civil a la Universitat Pontificia a Puerto Rico 1963-70 i director de la Revista de Derecho Puertorriqueño 1969-70 Fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona 1970-74, a ESADE 1971-73 i a l’Escola de Pràctica Jurídica Roda Ventura 1979-83 Publicà articles i obres com Ordeno y mando 1977, La problemática jurídica del descuento 1983, Diccionario de Derecho 2a edició, 1995, Práctica Procesal Penal 5a edició, 1997 i Diccionario de derecho empresarial 1998
Gaetani
Llinatge feudal italià originari de la Campagna amb línies a Anagni, a Pisa, a Roma i a Sicília.
La seva estirp documentada és Mattia Gaetani, o Caetani , d’Anagni mort vers el 1190 El seu fill Roffredo I Gaetani es casà amb Emilia Patrasso, neboda del papa Alexandre IV De llurs fills, Benedetto I Gaetani fou cardenal, i després papa, amb el nom de Bonifaci VIII , i Roffredo II Gaetani mort el 1296 fou senador de Roma i rebé 1295 de Carles II de Nàpols el comtat de Caserta El fill d’aquest, Pietro II Gaetani mort el 1308, vengué Caserta el 1308 i rebé del seu oncle, el papa, les senyories de Sermoneta 1297 i de Ninfa 1300 i el càrrec de marquès de la Marca d’Ancona Fou pare de Roffredo…