Resultats de la cerca
Es mostren 694 resultats
Nicolau Cabàsiles
Religions orientals
Teòleg bizantí.
Nebot del bisbe Nil Cabàsiles mort el 1363 i format teològicament, dugué una carrera política a favor de Joan VI Cantacuzè , amb el qual, i juntament amb llur amic Demetri Cidones, dugué vida monàstica en dues ocasions Romangué sempre laic, segons sembla, bé que fou proposat per a la seu episcopal de Tessalònica hom l’ha cregut sovint bisbe Amic i partidari dels palamites palamisme , no entrà de ple, però, en les polèmiques doctrinals Entre els seus escrits teològics destaquen La vida en Crist traducció catalana inèdita de Nolasc del Molar i Explicació de la divina litúrgia , obres escrites…
Manuel Crisoloras
Filosofia
Humanista bizantí.
Ambaixador de Manuel II Paleòleg a Roma, Venècia, Anglaterra i París Establí escoles de cultura grega a Florència i a Constantinoble i ensenyà a Milà i a Pavia Convertit al catolicisme i nomenat cardenal, participà en el concili de Constança Traduí al llatí la República de Plató
Belisari
Història
General bizantí.
Reprimí la insurrecció dita Nika contra l’emperador Justinià 532 per ordre d’aquest detingué el papa Silveri 537 Aconseguí brillants triomfs en les primeres fases de les guerres contra els vàndals d’Àfrica 533-534, les quals dirigí com a comandant suprem, i contra els ostrogots d’Itàlia 535-540 ocupà Sicília, Nàpols, Roma —on resistí un setge d’un any— i Ravenna tornà a Constantinoble portant presoner el rei dels ostrogots No tingué èxit, però, en la nova expedició a Itàlia amb la missió de reduir la reacció dels ostrogots 544-548, malgrat la reconquesta de Roma Lluità, amb fortuna diversa,…
Marc d’Efes
Cristianisme
Teòleg bizantí.
Bisbe d’Efes 1437, assistí, acompanyant l’emperador Joan VIII Paleòleg, al concili de Florència 1438-39, on fou el capdavanter de l’oposició a la unió amb Roma i no en signà el decret Visqué a Constantinoble els darrers anys de la seva vida És autor de molts tractats teològics, d’obres ascètiques i litúrgiques i de poesies És venerat com a sant per l’Església ortodoxa
Narsès
Història
Estrateg bizantí.
Fou successivament comes sacri cubiculi i prefecte del tresor El 532 contribuí a sufocar una revolta que s’originà a Constantinoble contra Justinià Enviat a Itàlia 538, comandà una gran expedició contra els gots 551 Derrotà Totila a Taginae 552, i tot seguit, als peus del mont Lactarius, desféu els rengs gots guiats per Teies Amb la caiguda de Compsa 555 i la derrota dels alamans, posà fi a la dominació goda d’Itàlia Nomenat patrici, s’encarregà de l’ordenament administratiu d’aquest país i reparà les devastacions de la guerra Morí a la vetlla de la invasió dels longobards Segons una llegenda…
Simeó Logoteta
Cristianisme
Hagiògraf bizantí.
Al servei de la cort imperial, en temps de Basili II, recollí una vasta sèrie de narracions hagiogràfiques, les ordenà cronològicament i els donà unitat estilística La seva obra, contínuament sotmesa a interpolacions, tingué una gran difusió però actualment resulta difícil de fixar-ne el nucli originari Venerat com a sant per l’església d’Orient, la seva festa se celebra el 28 de novembre
Teoctist
Història
Ministre bizantí.
Favorit de l’emperadriu Teodora, la induí a restaurar el culte de les icones iconoclàstia Cap del govern durant catorze anys, fou fet assassinar per Miquel III, per instigació de Bardas , germà de Teodora
Tribonià
Història del dret
Jurisconsult bizantí.
Collaborador de Justinià, fou magister officiorum ministre de l’interior i quaestor sacri palatii ministre de justícia Fou el principal inspirador de l’obra legislativa de Justinià collaborà en la redacció d' El Codi 529 i en la seva segona edició Codex repetitae praelectionis , 534, dirigí la redacció del Digest 533 i de les Institucions 533 i, a desgrat d’haver estat destituït arran de la revolta de la Nika del 532 provocada en bona part pel seu afany de riqueses, continuà essent l’ànima de la legislació imperial en l’eliminació de les noves constitucions Novelles Malgrat les…
Zòsim
Historiografia
Historiador bizantí.
Funcionari del fisc i comes , fou un pagà convençut que menyspreava profundament el cristianisme Posseïdor d’una certa cultura literària, escriví la Història nova , narració de la història de l’imperi Romà des d’August fins al regnat de Teodosi II 410 Ultra palesar-hi una gran admiració per Polibi, mostra una preocupació constant per la decadència de l’Imperi i, amb un gran sentiment de nostàlgia i malenconia, intenta d’explicar-ne les causes, amb un estil simple, clar i sense artificis retòrics
Teodor Estudita
Cristianisme
Reformador monàstic bizantí.
Influït pel seu oncle, l’abat Plató, es féu monjo a Sakkudion ~780 Ordenat de sacerdot 787, succeí Plató en l’abadiat Oposat al matrimoni adulterí de Constantí VI, fou expulsat a Tessalònica 796 En tornar-ne 797, traslladà la comunitat a Studios , que convertí en un centre important de vida monàstica gràcies a les seves Regles i Catequesis Exiliat novament 809-811, apellà debades al papa Lleó III L’oposició a la iconoclàstia de Lleó V li valgué un nou exili 815, des d’on escriví a Pasqual I i a l’emperador sobre el culte de les icones La seva festa se celebra l’11 de novembre