Resultats de la cerca
Es mostren 2604 resultats
Ciutat Blanca
Urbanització
Urbanització turística del municipi d’Alcúdia de Mallorca, a l’extrem septentrional de la badia.
sanguinària blanca
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de tiges ajagudes de 5 a 30 cm, molt ramificades, de fulles ovals i lanceolades, de flors inconspícues i bràctees argentines paleses, agrupades en glomèruls, i de fruits en núcula.
Creix en camins, erms, llocs pedregosos, etc, a l’Europa meridional És una herba medicinal de virtuts diürètiques i astringents
roba blanca
Llar
Peces de roba de color blanc que hom sol rentar separadament de les de color.
marca blanca
Economia
Producte genèric que es comercialitza sense marca o amb la marca d’una cadena de distribució.
sèrie blanca
Biologia
Successió de tipus cel·lulars que donen lloc a una cèl·lula de tipus leucocitari.
Casa Blanca
Barri
Barri perifèric de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat), a la carretera de Gavà, format a partir del 1945, habitat per població obrera immigrada, i deficientment urbanitzat.
veu blanca
Música
Veu cantada dels nens i, per extensió, totes les veus femenines.
La tradició del cant infantil té l’origen en la prohibició a les dones de participar en actes litúrgics musicals fins ben entrat el Barroc D’aquesta manera, les parts agudes de les composicions polifòniques, fora de tessitura per a les veus masculines, i les intervencions solistes per a soprano o contralt foren executades habitualment per veus infantils pueri cantores o per falsetistes artificials homes que imiten la veu femenina cantant en veu de falset A partir del segle XVI aquestes parts agudes també foren interpretades pels falsetistes naturals, els castrati És molt freqüent la…
bandera blanca
Senyal distintiu dels parlamentaris a fi que siguin tractats com a tals per l’enemic, o hissat pel vaixell en guerra per indicar intenció de negociar la pau.
blanca coronada
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda medieval catalana encunyada en temps de Joan I arran de la invasió del mercat per blanques estrangeres i amb la intenció de substituir els croats de plata, de poca rendibilitat.
Joan I les féu batre de llei cinc diners i equivalència a quatre diners de tern, designant-les amb el nom de coronats Martí I baixà lallei a 4 diners i 18 grans i l’anomenà blanques coronades Els consellers de Barcelona s’oposaren a aquests bastiments fets a Perpinyà i a Girona, taxaren la moneda per sota de les blanques franceses i acceptaren de prendre a càrrec seu el cost de l’encunyació de croats, que reprengué ja amb Martí I, i fou definitivament abandonada la fabricació de blanques