Resultats de la cerca
Es mostren 873 resultats
Arquelau
Química
Alquimista bizantí.
Autor d’un poema alquímic Sobre l’art sagrat , sembla que és un dels nou filòsofs que dialoguen en la cèlebre obra alquímica Turba Philosophorum
Pathelin
Personatge de la cèlebre Farce de Maistre Pathelin, obra d’autor anònim, que data del 1464.
La seva acció es basa en un doble joc en el qual Tomàs Agnelet, un simple pastor, enganya l’advocat Pathelin seguint els consells que aquest mateix li havia donat per enganyar un drapaire
Saint-Acheul
Suburbi d’Amiens, a la Picardia, França.
Antigament hi existí un convent d’augustinians, més tard collegi de jesuïtes, que es féu cèlebre durant la Restauració En pren nom una cultura prehistòrica Acheulià
Poreč
Ciutat
Ciutat de Croàcia, a l’W de la península d’Ístria.
És centre d’una comarca vinatera malvasia Centre d’estiueig i estació balneària Bisbat catòlic Conserva notables edificis medievals i renaixentistes i una cèlebre basílica del s VI
Tríkala
Ciutat
Capital del nomós homònim, a la Tessàlia, Grècia.
Situada al peu dels Meteors, és un centre comercial i industrial maquinària, indústria tèxtil i de la fusta Antiga ciutat forta de Tessàlia, tingué un cèlebre temple d’Asclepi
Pentèlic
Serra
Cadena muntanyosa de l’Àtica, Grècia, que s’estén des del mont Parnes fins a la costa oriental.
Ateny una altura màxima de 1100 m i és cèlebre pel marbre que, a l’antiguitat, extreien de les seves pedreres i que serví per a l’Acròpolis d’Atenes
Tiobraid Árann
Divisió administrativa
Comtat d’Irlanda, al Munster, dividit en dos districtes: el del Nord (1 996 km2; 58 021 h [1996]), amb capital a Nenagh (5 480 h [1986]), i el del Sud (2 258 km2; 75 514 h [1996], amb capital a Clonmel (11 737 h [1986]).
El seu nom anglès es féu cèlebre per la cançó It's a long way to Tipperary , de Jack Judge, que cantaven els soldats britànics durant la Primera Guerra Mundial
Louis-Aimé Maillart
Música
Compositor.
Estudià a París, amb Halévy Premi de Roma 1841, es féu cèlebre amb l’òpera còmica Les dragons de Villars 1856 estrenada a Barcelona el 1868 També escriví cantates i cançons
Domenico Natale Sarro
Música
Compositor italià.
Estudià al Conservatorio di San Onofrio, a Nàpols La seva primera obra coneguda és una òpera sacra titulada L’opera d’amore 1702 El 1703 optà a la plaça de mestre de capella de la cort napolitana, tot competint públicament amb Gaetano Veneziano, Cristoforo Caresana i Francesco Mancini Veneziano obtingué el càrrec, però Sarro fou nomenat vicemestre de capella un any més tard, el 1704 El 1737 fou designat mestre de capella de la cort en substitució de Mancini, que ocupava el lloc des del 1725 Sarro fou un prolífic compositor d’òperes, oratoris i serenates, que, majoritàriament, s’estrenaren a…