Resultats de la cerca
Es mostren 867 resultats
Giuseppe Rovani
Literatura italiana
Novel·lista italià.
Fou bibliotecari a Brera i preceptor de famílies de la noblesa Voluntari durant la defensa de Roma 1848, fou exiliat després a Suïssa Publicà tres novelles històriques de tipus manzonià Lamberto Malatesta 1843, Valenzia Candiano 1845 i Manfredo Pallavicino 1846 Però la seva obra cabdal és la novella de fulletó Cento anni 1856-64
Hans Stethaimer
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres alemany.
Fou un dels principals creadors de la hallenkirche La seva obra cabdal és l’església Sankt Martin de Landshut, realitzada totalment en rajola, prototip del gòtic flamíger alemany, on la impressió de lleugeresa és reforçada per l’esveltesa dels pilars La seva pedra sepulcral a Sinkt Martin el fa collaborador en set esglésies alemanyes
Joan Josep Hervàs i Arizmendi
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1879, fou arquitecte municipal de Sitges i Tortosa, abans d’ésser-ho de Manila Filipines el 1892, on ocupà també càrrecs culturals Junta del Museu-Biblioteca de Manila, Exposició Regional a Manila, 1894 La seva obra cabdal fou la casa Pérez-Samanillo —actual Cercle Eqüestre—, a Barcelona 1910, d’un Modernisme tardà
Thomas Percy
Literatura anglesa
Escriptor anglès.
Seguí la carrera eclesiàstica i fou bisbe de Dromore 1782 Dedicat a l’estudi de la literatura anglesa antiga, escriví Five Pieces of Runic Poetry 1763, però la seva obra cabdal fou la publicació d’un manuscrit antic amb el títol Reliques of Ancient English Poetry 1765, que fou d’un gran interès per a la poesia anglesa moderna
Marco Zoppo
Pintura
Pintor italià.
Es formà amb FSquarcione a Pàdua i collaborà amb ell D’ençà del 1455 s’establí a Venècia, i sojornà sovint a Bolonya La seva obra cabdal és el Políptic del Collegi d’Espanya Bolonya, on sintetitzà la força expressiva i la tècnica nerviosa de les escoles de Pàdua i Ferrara amb la diafanitat cromàtica dels venecians
Eino Leino
Literatura finlandesa
Pseudònim d’Armas Eino Leopold Lönn Bohn, escriptor finlandès.
Poeta líric, irònic però tolerant i alhora internacionalista humanitari, contribuí al triomf del neoromanticisme sobre el realisme al seu país juntament amb la seva obra cabdal, Helkavirsiä ‘Cants Helka’, 1903-06, recull de balades i llegendes populars, cal destacar Bellerophon ‘L’arpa del vent’, 1919 Excellí també com a dramaturg Naamioitia , ‘Màscares’, 1905-11, crític literari i cronista polític
Gian Cristoforo Romano
Escultura
Escultor i medallista italià.
Actiu a la Llombardia, on la tradició gòtica era encara vivent, féu entre altres el Sepulcre de Gian Galeazzo Visconti 1493-97, Certosa de Pavia, la seva obra cabdal, relleus per a una porta del Palazzo Ducale de Màntua i diverses medalles Juli II, Isabel d’Aragó , obres que mostren la seva incorporació resoluda a les tendències del Renaixement
Hug de Sant Víctor
Cristianisme
Teòleg escolàstic.
Inicià la tradició mística, marcadament augustiniana, de la seva escola En teologia natural aportà l’argument de l’existència de Déu per l’experiència Entre la seva producció cal destacar el Didascalion , codificació enciclopèdica del saber del seu temps, De sacramentis , la seva obra cabdal, i De arra de anima , traduïda al català per fra Antoni Canals
Ernest Guitart i Vilardebò
Literatura catalana
Escriptor.
Jesuïta 1905, es dedicà, a Barcelona, a l’ensenyament i a la direcció d’obres de caràcter social És autor d’estudis com Cooperativismo católico, Cooperativismo de consumo 1905, fet amb el jesuïta Antoni Vicent, Nociones de economía social 1910 i Lecciones del derecho mercantil español La seva obra cabdal és La Iglesia y el obrero 1908-15
Tāj Mahal
El Tāj Mahal, a Agra, a l’Índia, mausoleu erigit pel soldà mogol Shâh Jahân en honor a la seva esposa
© X. Pintanel
Mausoleu fet erigir a Agra, a l’estat d’Uttar Pradesh, Unió Índia, en honor a Mumtāz Maḥal (morta el 1613), pel seu espòs el soldà mogol Shāh Jahān.
És un rectangle de 580 m per 304 a la part central hi ha un jardí, que deixa a banda i banda dues àrees oblongues a la del nord hi ha l’edifici del mausoleu pròpiament dit, de planta octagonal, que és un monument cabdal de l’arquitectura islàmica, la força del qual està en el sentit de la proporció dels espais arquitectònics