Resultats de la cerca

Fou bibliotecari a Brera i preceptor de famílies de la noblesa Voluntari durant la defensa de Roma 1848, fou exiliat després a Suïssa Publicà tres novelles històriques de tipus manzonià Lamberto Malatesta 1843, Valenzia Candiano 1845 i Manfredo Pallavicino 1846 Però la seva obra cabdal és la novella de fulletó Cento anni 1856-64

Fou un dels principals creadors de la hallenkirche La seva obra cabdal és l’església Sankt Martin de Landshut, realitzada totalment en rajola, prototip del gòtic flamíger alemany, on la impressió de lleugeresa és reforçada per l’esveltesa dels pilars La seva pedra sepulcral a Sinkt Martin el fa collaborador en set esglésies alemanyes

Titulat el 1879, fou arquitecte municipal de Sitges i Tortosa, abans d’ésser-ho de Manila Filipines el 1892, on ocupà també càrrecs culturals Junta del Museu-Biblioteca de Manila, Exposició Regional a Manila, 1894 La seva obra cabdal fou la casa Pérez-Samanillo —actual Cercle Eqüestre—, a Barcelona 1910, d’un Modernisme tardà

Seguí la carrera eclesiàstica i fou bisbe de Dromore 1782 Dedicat a l’estudi de la literatura anglesa antiga, escriví Five Pieces of Runic Poetry 1763, però la seva obra cabdal fou la publicació d’un manuscrit antic amb el títol Reliques of Ancient English Poetry 1765, que fou d’un gran interès per a la poesia anglesa moderna

Es formà amb FSquarcione a Pàdua i collaborà amb ell D’ençà del 1455 s’establí a Venècia, i sojornà sovint a Bolonya La seva obra cabdal és el Políptic del Collegi d’Espanya Bolonya, on sintetitzà la força expressiva i la tècnica nerviosa de les escoles de Pàdua i Ferrara amb la diafanitat cromàtica dels venecians

Poeta líric, irònic però tolerant i alhora internacionalista humanitari, contribuí al triomf del neoromanticisme sobre el realisme al seu país juntament amb la seva obra cabdal, Helkavirsiä ‘Cants Helka’, 1903-06, recull de balades i llegendes populars, cal destacar Bellerophon ‘L’arpa del vent’, 1919 Excellí també com a dramaturg Naamioitia , ‘Màscares’, 1905-11, crític literari i cronista polític

Actiu a la Llombardia, on la tradició gòtica era encara vivent, féu entre altres el Sepulcre de Gian Galeazzo Visconti 1493-97, Certosa de Pavia, la seva obra cabdal, relleus per a una porta del Palazzo Ducale de Màntua i diverses medalles Juli II, Isabel d’Aragó , obres que mostren la seva incorporació resoluda a les tendències del Renaixement

Inicià la tradició mística, marcadament augustiniana, de la seva escola En teologia natural aportà l’argument de l’existència de Déu per l’experiència Entre la seva producció cal destacar el Didascalion , codificació enciclopèdica del saber del seu temps, De sacramentis , la seva obra cabdal, i De arra de anima , traduïda al català per fra Antoni Canals

Jesuïta 1905, es dedicà, a Barcelona, a l’ensenyament i a la direcció d’obres de caràcter social És autor d’estudis com Cooperativismo católico, Cooperativismo de consumo 1905, fet amb el jesuïta Antoni Vicent, Nociones de economía social 1910 i Lecciones del derecho mercantil español La seva obra cabdal és La Iglesia y el obrero 1908-15

És un rectangle de 580 m per 304 a la part central hi ha un jardí, que deixa a banda i banda dues àrees oblongues a la del nord hi ha l’edifici del mausoleu pròpiament dit, de planta octagonal, que és un monument cabdal de l’arquitectura islàmica, la força del qual està en el sentit de la proporció dels espais arquitectònics