Resultats de la cerca
Es mostren 594 resultats
Es compon l'himne La campana
Es compon La campana, himne revolucionari amb text d’Abdó Terrades i Pulí i música atribuïda a Josep Anselm Clavé i Camps
Penguin Random House compra La Campana
El grup editorial Penguin Random House adquireix l’editorial La Campana, una de les més destacades en llengua catalana Cofundada el 1985 per Josep Maria Espinàs i Isabel Martí, que n’ha estat la directora fins ara, continuarà en la nova etapa com a assessora editorial
Hissada la nova campana de la catedral de Barcelona
Mitjançant una grua, i amb la collaboració dels bombers, la nova campana de la catedral de Barcelona és hissada al seu emplaçament definitiu al campanar La Montserrat nom que va ser elegit per votació popular, de 3800 kg, és la campana més gran de la seu L’acte, que coincideix amb la celebració eclesiàstica del dia dels Àngels Custodis, es fa en un ambient festiu, amb repicada de campanes i una cerimònia litúrgica
Comença a publicar-se a Barcelona "La Campana de Gràcia"
Comença a publicar-se a Barcelona el setmanari satíric popular "La Campana de Gràcia"
pavelló

Pavelló de saxòfon
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Eixamplament de l’extrem inferior del tub d’alguns aeròfons, que incrementa radicalment el diàmetre interior en un recorregut lineal de pocs centímetres.
Aquesta obertura del tub acústic pot presentar diferents formes, segons la variació del diàmetre interior d’aquest extrem del tub Les més freqüents són les que segueixen perfils lineals clarinets i les que s’obren sobtadament, seguint una corba exponencial, com passa en molts instruments de broquet trompeta, trombó D’altres s’obren al principi i s’estrenyen cap al final corn anglès La forma del pavelló influeix directament en l’espectre harmònic, és a dir, en el timbre i en la potència de so de l’instrument Això explica que instruments com les xeremies -tibles i tenores- hagin competit, des…
Puigcampana
Muntanya
Muntanya eminent (1.410 m alt.) de la Marina Baixa, al nord del terme de Finestrat, de forma piramidal molt destacada, que s’aixeca sobre els raiguers i tossals costaners.
Tectònicament constitueix un bloc elevat —a manera de pistó— de calcàries juràssiques entre el Cretaci inferior i superior i que guaita sobre el trau diapíric Orxeta-Finestrat-l’Alfàs En aquest contacte brollen abundoses fonts Una escletxa prop del cim, anomenada per alguns Coltellada de Rotllan, a més de la inconfusible silueta, serveix de referència per a les enfilacions dels mariners
herba de l’ala

Herba de l’ala
Karelj (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia de la família de les compostes, perenne, robusta, de 100 a 150 cm d’alçària, de fulles el·líptiques dentades i de capítols grocs.
Es fa en prats humits i herbassars de muntanya Havia tingut molta estima com a planta medicinal
Manuel Miranda Rodríguez
Alpinisme
Alpinista.
Membre del Grup d’Escalada i Alta Muntanya del Club Muntanyenc l’Hospitalet i instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya ECAM Ha participat en diverses expedicions, entre les quals destaquen la del Gasherbrum II 1992, amb Manel Benavent i José Carlos Recio, el Masherbrum 1997 i el Ganesh I 2000 El 1994 feu la primera ascensió mundial al cim del Langtant Lirung, de 7234 m, i el 1995 obrí una nova ruta al cim del Lobugche Peak, de 6850 m
Gràcia
La plaça de Rius i Taulet amb la famosa campana de Gràcia (1862-64), a primer terme, obra de Joan Antoni i Rovira
© Fototeca.cat
Barri
Barri ( graciencs
) de la ciutat de Barcelona i antiga vila, al nord-oest del nucli antic de la ciutat, al centre de l’hort i vinyet de Barcelona, entre els antics termes de Barcelona, les Corts de Sarrià, Sant Gervasi de Cassoles, Horta i Sant Martí de Provençals.
El sector més característic correspon al sector sud, que comprèn els antics barris dels Josepets, Jesús, els Caputxins Vells, el Camp de la Granada, el Camp d’en Tuset, el Camp d’en Vidalet, el Camp d’en Grassot i la Salut El 1984 fou creat el districte de Gràcia 115 753 h 1996, que a la major part del barri antic incorporà Vallcarca, el Coll i els Penitents, que pertanyien a Horta La part SW de l’antiga vila a partir de la Via Augusta fou agregada als districtes de Sarrià-Sant Gervasi de la vorera de muntanya de la Diagonal fins a la Travessera de Gràcia i a l’Eixample per la vorera de mar…