Resultats de la cerca
Es mostren 523 resultats
Colocolo
Història
Capitost araucà.
Oposà una gran resistència a les tropes castellanes Ensems amb Caupolicán les vencé en la batalla de Tucapel 1553, però fou vençut més tard per Hurtado de Mendoza i Villagran, i hagué de signar la pau
Pere Comines
Historiografia
Historiador.
Publicà Relación de lo sucedido en el ataque y defensa de Barcelona la Haia 1699, observacions sobre la caiguda de Barcelona en poder dels francesos el 1697, en les quals atacà l’actitud derrotista de les autoritats castellanes
S’estableix un dret del 50% sobre tots els gèneres no catalans desembarcats en els ports d’Oran, Bugia, Alger i Trípoli
S’estableix un dret del 50% sobre tots els gèneres no catalans desembarcats en els ports d’Oran, Bugia, Alger i Trípoli Tanmateix, el comerç català a la Mediterrània és dificultat per la intercepció de vaixells catalans per part de les galeres castellanes
Joan Minguet
Disseny i arts gràfiques
Gravador.
Un dels primers deixebles de l’Academia de San Fernando de Madrid Gravà una sèrie de vistes de Madrid i d’altres ciutats castellanes sobre dibuixos de DVillanueva, illustracions per a Elementos de toda arquitectura civil de Rieger, retrats i altres obres
acords de Támara
Història
Pau signada pel juliol del 1127 a Támara (Palència), entre Alfons I d’Aragó i el seu fillastre Alfons VII de Castella-Lleó, gràcies a la mediació de Gastó de Bearn i Centul de Bigorra.
Alfons I renuncià a les places castellanes que posseïa pel seu matrimoni amb Urraca de Castella i al títol imperial heretat d’Alfons VI i reconegué el dret hereditari d’Alfons VII, en canvi de recuperar les places ocupades pels castellans a la Rioja
batalla d’Ayacucho
Militar
Acció militar lliurada al peu del cim de Condorcanquí, el 9 de desembre de 1824, entre les forces del virrei del Perú José de La Serna (que foren completament derrotades) i les colombianes i peruanes, manades pel general Antonio José de Sucre.
Aquesta batalla, que a penes durà dues hores, significà, a la pràctica, la fi del domini colonial a l’Amèrica continental El vencedor concedí als vençuts una capitulació molt honrosa, gairebé única en els annals de les guerres d’independència de les antigues possessions castellanes
Carles I concedeix als catalans el permís per a poder comerciar amb Amèrica, però no d’una manera directa
Els catalans protesten per una pragmàtica que ordena que les mercaderies que surten dels ports de Castella només es poden embarcar en naus castellanes D’aquesta manera Carles I concedeix als catalans el permís per a poder comerciar amb Amèrica, però no d’una manera directa
Jeroni Araolla
Literatura
Poeta sard.
Canonge de Bosa, fou consultor del sant ofici a Roma Destacà per la seva poesia religiosa en llengua sarda Autor d’una vida rimada dels patrons de Sàsser 1582 i de composicions que reuní, amb d’altres de castellanes i italianes, a Rimas diversas espirituales 1597
El Museo Literario
Setmanari
Setmanari publicat a València (1863-66) per Josep Rius, sobre temes científics, literaris i artístics.
Dirigit per Jeroni Flores i López, hi collaboraren PGarcia i Cadena, TLlorente, RFerrer i Bigné, JLabaila, JNavarro i Reverter i d’altres escriptors valencians Era illustrat per Asenjo, Muñoz i Bergon Edità treballs d’història valenciana, texts de divulgació artística i traduccions castellanes de poetes europeus
García Ordóñez
Història
Comte de Nájera (1076), després d’haver estat alferes de Castella.
Es casà amb Urraca, infanta de Navarra Enemic del Cid, intrigà perquè Alfons VI el desterrés El 1096 no pogué impedir que Osca caigués en poder de Pere I d’Aragó Tutor de l’infant Sanç, l’acompanyà a Uclés al capdavant de les tropes castellanes, on fou mort pels almoràvits