Resultats de la cerca

Fou flautista a l’orquestra de l’elector de Bonn, on conegué Beethoven El 1808 s’establí a París i es naturalitzà francès 1829 Succeí Boieldieu com a director del Conservatori de París 1835 Escriví òperes Cagliostro , 1810 Sappho , 1822, simfonies, música vocal i uns cèlebres Grands quintettes per a instruments de vent Fou mestre de Berlioz, F Liszt, C Frank i Ch Gounod

El 1888 s’installà a Barcelona, on dirigí les orquestres de diferents teatres, entre els quals l’Eldorado Fou autor de la composició coral La fira de Santa Creu 1882 i de nombroses sarsueles, com El anillo mágico 1902 Foren cèlebres els seus Portofolios musicales , modalitat de revista escènica Fundà el Vuitet Cotó, que donà a conèixer les seves danses de saló, especialment americanes i valsos

Debutà el 1867 a Finale Emilia, amb Norma , de Bellini Aviat es convertí en un dels tenors més cèlebres d’Europa El seu repertori incloïa òperes de Rossini, Donizetti, Auber i Meyerbeer En 1880-81 actuà al Liceu de Barcelona, i en 1881-82 a Madrid, on, en anys successius, fou el rival de Gayarre Tornà al Liceu en 1882-85 i 1886-87 Es retirà el 1905

Fou pianista i professor al conservatori de Nàpols i el primer compositor italià que aconseguí de destacar-se amb música instrumental i simfònica, en una època totalment dedicada a l’òpera Deixà dos concerts per a piano i orquestra 1878 i 1885, dues simfonies 1895 i 1904 i peces per a piano, algunes de les quals orquestrades, com el Notturno opus 70 núm 1, i la Novelletta opus 82, molt cèlebres

Fill de l’escriptor i erudit  Lluís Cebrian i Mezquita  i germà de l’escriptor  Santiago Cebrian i Ibor   Participà activament en els jocs florals de Lo Rat Penat, de València, i fou arxiver de la diputació provincial Fou un dels redactors de la Declaració Valencianista 1918 i 1932 Entre les obres que publicà es destaquen El gremio valenciano, su pasado, su presente y su porvenir, i Mujeres célebres valencianas

Professor d’enginyeria aeronàutica a la Universitat de Nàpols, dirigí la part tècnica de la indústria aeronàutica italiana durant la Primera Guerra Mundial Formà part de la primera expedició polar efectuada amb dirigible, comandant el “Norge”, que volà sobre el pol nord, amb RAmundsen, al mes de maig del 1926 En un altre viatge 1928 el seu dirigible s’estavellà a l’Àrtic i fou rescatat després de llargues peripècies que es feren cèlebres

Féu uns experiments d’una gran precisió, utilitzant l’interferòmetre inventat per ell i amb la collaboració de Morley 1887 aquests experiments, esdevinguts cèlebres, demostraren la inexistència de l’hipotètic èter d’acord amb els resultats posteriors de la relativitat especial L’any 1889 Michelson estudià la manera d’establir una longitud d’ona com a patró fonamental de longitud, en lloc del metre Obtingué el premi Nobel de física l’any 1907

Domina l’altiplà que constitueix el fons de la conca eugubina Hi ha agricultura blat, vi i oli d’oliva, artesania de la ceràmica, amb tallers de majòlica ja cèlebres al s XVI, treballs en ferro forjat i mobles artístics Té indústria tèxtil, manufactures de tabac, fàbriques de ciment i bòbiles És seu episcopal Correspon a la romana Iguvium És una ciutat d’aspecte medieval i amb bells edificis medievals i renaixentistes Formà part del ducat d’Urbino

Estudià, a València, orgue amb JMÚbeda i composició amb JBPastor Passà a Madrid, on fou mestre concertador del Teatro Real, i més tard a Barcelona, on fou mestre de capella de Sant Josep Oriol i director artístic de la Sala Aeolian Escriví nombroses obres religioses, serenates i danses, i conreà la sarsuela, amb obres cèlebres, com ara Cançó d’amor i de guerra 1926, La legió d’honor 1930, La duquesita i L’àliga roja 1932

Succeí el seu pare, Leopold I El suport d’Anglaterra li permeté de seguir una política de neutralitat a Europa L’any 1876 fundà l’Associació Internacional Africana, que explotà el Congo en benefici del rei, el qual el deixà 1890 en testament a Bèlgica Nogensmenys, el 1908 hagué de cedir-lo a aquesta, a causa de la pressió del parlament Els seus amors amb Blanche Lacroix i amb Cléo de Mérode foren cèlebres a Europa