Resultats de la cerca
Es mostren 660 resultats
Jordi Cerdà i Geberès
Cinematografia
Artista i cineasta amateur.
Vida A partir del 1968 estudià disseny i interiorisme, antropologia i història de l’art, estètica i composició, pintura i gravat Professor d’arts plàstiques, es dedicà a la pintura, la fotografia, el fotomuntatge, la manipulació de suports plàstics, el ready-made , la performance , el trompe-l’oeil , etc , i ha exposat des del 1971 sense interrupció Com a cineasta amateur rodà des del 1968 una vintena de cintes breus o "accions filmades" en formats de pas estret, sol o amb la collaboració de Guillem Baiget, Ricard Solà i Joan Mostaza, un collectiu que estigué actiu fins el 1983 Són reflexions…
Tomàs Cerdà de Tallada
Dret
Jurisconsult.
Cavaller, senyor de Cerdanet Doctor en drets, fou successivament advocat de presos de València 1568-80, advocat fiscal del consell reial, oïdor civil de l’audiència de València —càrrec del qual fou destituït pel lloctinent de València marquès d’Aitona— i regent del Consell d’Aragó després del 1604 Escriví, entre altres obres, Visita de la cárcel y de los presos 1574, interessant per la descripció del sistema penitenciari i de la seva opinió sobre el pres i la pena, Verdadero gobierno de la monarquía de España 1581, Viriloquium en reglas de estado 1604, Repartimiento sumario de la jurisdicción…
Francesc Cerdà i Rico
Historiografia catalana
Erudit i bibliòfil.
Vida i obra Estudià a la Universitat de València, on es formà en lleis i cànons el 1756 Finalitzats els seus estudis el 1759, es graduà en dret civil el 1760 i, posteriorment, n’obtingué el doctoratDurant els seus anys universitaris, entrà en relació amb Gregori Maians La relació epistolar s’inicià el 1758 i tractà temes relacionats amb el món del llibre i de la cultura en general Acabats els estudis, anà a Madrid i s’integrà al cercle del també valencià Francesc V Pérez i Baier, preceptor dels infants reials a la cort Allí tingué el favor del bibliotecari major de la Biblioteca Real, Juan de…
la Foia de Cerdà
Petita plana de la Costera regada per l’aigua del barranc de la Foia o de Fontanars, a ponent de la vall del riu Cànyoles.
El territori és repartit en uns 30 petits enclavaments pertanyents a set municipis Xàtiva el Garro, l’Olivera, la Cova, els Colmenars i Seba, Canals l’Albercoquer, Vaquer, els Francs, la Figuereta i la Font del Judeu, Vallés de la Costera la Carretera Vella i la Figuereta, la Granja de la Costera Pepot, Llanera de Ranes el Tossal de Vaquer, l’Alt de Ferrer, el Barranquet, el Barranc de la Foia, l’Alt de Gallec i Escobatella, Torrella de la Costera la Carrasca, la Calçada i Cabielo i Cerdà Enxilagar, la Caseta, el Corral de Ballester, les Foies, l’Entrada de la Foia, Ferrer, la Dansa i l’…
Lluís de la Cerda
Història
Príncep de la Fortuna o sobirà nominal de Canàries (1344), senyor de Puerto de Santa María pel seu matrimoni (1306) amb Leonor de Guzmán.
Armat cavaller per Alfons XI de Castella, figurà en l’exèrcit reial que anà a socórrer Gibraltar 1333 Passà a França i participà en les empreses militars de Felip VI —el 1340 li fou confiada la defensa de Lilla— el rei el nomenà comte de Talmond 1339 i almirall de França 1341 El 1344 rebé del papa Climent VI, a Avinyó, el títol de príncep de la Fortuna o de les illes Afortunades Canàries El papa incità en favor seu diversos sobirans, entre ells Pere III de Catalunya-Aragó, que li prometé de collaborar en una empresa que Lluís de la Cerda no dugué a terme el drets a les Canàries,…
Alfons de la Cerda
Història
Pretendent al tron de Castella, fill de Ferran de la Cerda i de Blanca de França.
Mort el seu pare 1275, primogènit baró d’Alfons X de Castella, intentà d’ésser reconegut hereu, però les Corts de Castella proclamaren successor Sanç, segon fill d’Alfons X 1276 Conduït per la seva mare i per la seva àvia Violant d’Aragó, cercà refugi, amb el seu germà Ferran, als regnes de Pere II de Catalunya-Aragó, besoncle seu, amb la intenció de passar a França, però Pere II retingué els infants com a ostatges al castell de Xàtiva i obtingué, així, avantatges diplomàtics d’Alfons X tractat de Campillo i tractat d’Ágreda , 1281 El successor de Pere II, Alfons II, arran del pacte imminent…
Llorenç Cerdà i Bisbal
Pintura
Pintor.
Estudià, pensionat, a Madrid 1883-84 i a Roma 1885-86, on fou company de Sorolla i pintà els Foners balears museu d’Edimburg Dirigí l’Escola d’Arts i Oficis i el Museu de Belles Arts de Palma Format dins el realisme idealitzant de la pintura mallorquina del s XIX, fou influït a Roma pel transcendentalisme de la pintura d’història Evolucionà cap a un impressionisme colorista de fons acadèmic, expressat en marines i paisatges, que li valgué l’adhesió dels sectors conservadors del públic i la crítica El seu fill Simeó Cerdà i de Juan Palma, Mallorca 1900 — 1971, en contacte amb H Anglada adoptà…
Clotilde Cerdà i Bosch
Música
Arpista, coneguda artísticament amb el nom d’Esmeralda Cervantes.
Filla extramatrimonial de Clotilde Bosch, muller d’ Ildefons Cerdà , aquest la desheretà el 1864 en conèixer el seu origen Separat el matrimoni, mare i filla anaren a Madrid i després a Roma, on Clotilde rebé les primeres lliçons d’arpa Infant prodigi, debutà a Viena l’any 1873 en un rèquiem celebrat en homenatge a Cervantes, d’on prengué el cognom artístic, completat amb el nom Esmeralda, amb el qual l’anomenà Victor Hugo Sota la direcció de la seva mare, que aprofità els contactes aconseguits com a membre del seguici d’Isabel II, començà una projecció internacional actuà a Londres davant de…
Damià Cerdà i Juan
Historiografia catalana
Arqueòleg.
Professor mercantil per l’Escola d’Alts Estudis Mercantils de Barcelona 1936 Ha centrat les seves investigacions en el camp de l’arqueologia submarina i la ceramologia, sobretot en estudis d’àmfores i ceràmiques gregues Ha participat en diferents excavacions a Portopí, Calvià, ses Salines, Menorca o Cabrera Realitzà tot un seguit de prospeccions arqueològiques a Alcúdia i Pollença, resultat de les quals fou el descobriment de la conducció d’aigua que abastia la ciutat romana de Pollentia Ha escrit “Economía antigua de Mallorca”, dins Historia de Mallorca I 1971, en deu volums “Hallazgos…
Pere Mulet i Cerdà
Historiografia catalana
Investigador.
El 1960 es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona i fou professor de la Universitat de Palma entre el 1967 i el 1978 És responsable de la revista d’informació local Es Saig La seva tasca com a investigador s’ha centrat en l’estudi de la història local d’Algaida, sobretot dels s XVII i XVIII És coautor de Contribución a la historia del Santuario de Sant Honorat inèdita i Estudio sobre los establecimientos de Panxuat i Tresorer inèdita De la seva bibliografia cal destacar Bibliografia d’Algaida 1992 i Algaida 1999