Resultats de la cerca
Es mostren 90 resultats
crisospleni
Botànica
Gènere de plantes perennes, de la família de les saxifragàcies, de fulles circulars enteres o fistonades, i de flors petites, tetràmeres, arranjades en cimes corimboses.
Es fan en fonts i rierols ombrívols el Chrysosplenium oppositifolium creix a les comarques catalanes septentrionals
Les posidoniàcies
Posidoniàcies 1 Alga dels vidriers Posidonia oceanica a aspecte general x 0,5 b detall de la inflorescència x 3 c els tres estams amb les anteres sèssils que envolten l’únic pistil x 5 d detall de l’estam amb el connectiu en forma d’apèndix alat x 5 Eugeni Sierra La família de les posidonàcies és pròpia de les aigües de la Mediterrània i del S d’Austràlia presenta un sol gènere i tres espècies, una de les quals és l’alga dels vidriers Posidonia oceanica molt abundant a les nostres costes Es troba en substrats predominantment sorrencs, formant extenses praderies submarines, de vegades a…
consolda
Consolada major
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les boraginàcies, híspides, de fulles oposades ovades o lanceolades i flors de corol·la tubulosa disposades en cimes.
La consolda major S officinale , de 40 a 90 cm d’alçària, fa flors de colors blanquinós, rosat o violaci Es fa vora rius i en prats humits dels Pirineus És planta oficinal vulnerària La consolda menor S tuberosum , més petita, de 30 a 60 cm, fa flors groguenques Creix en boscs i ribes humits de la muntanya mitjana i de la terra baixa humida
gelsemi
Botànica
Farmàcia
Liana perennifòlia, de la família de les loganiàcies, pròpia d’Amèrica del Nord, de fulles oposades, enteres i lanceolades i de flors petites agrupades en cimes axil·lars.
El seu rizoma, ric en gelsemina, és antineuràlgic
espunyidera
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes o anuals, de la família de les rubiàcies, amb verticils de 4 a 10 fulles i amb flors petites, disposades en cimes.
El fruit és format per dos aquenis separables L’ espunyidera blanca Gmollugo , de flors blanques, creix en bardissars, boscs clars i llocs frescals L’ espunyidera groga o quallallet Gverum , de flors grogues, es fa en prats, tanques i herbassars
andianeta
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les valerianàcies, de flors rosades i oloroses, agrupades en cimes denses, que creix en llocs muntanyosos, a les pedrusques calcàries.
heliotropi
Botànica
Gènere de plantes herbàcies anuals o perennes, de la família de les boraginàcies, amb cimes de flors petites de corol·la hipocraterimorfa i blanquinosa i amb fruits secs nuculars.
filipèndula
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les rosàcies, de 30 a 80 cm d’alçària, de fulles pinnatisectes i de flors blanques o vermelloses, oloroses i agrupades en cimes.
Creix en vorades de bosc i en herbassars humits
heliantem
Botànica
Gènere de plantes sufructicoses o herbàcies, de la família de les cistàcies, de fulles oposades petites, de flors pentàmeres disposades en cimes racemiformes i de fruits en càpsula trivalva.
L' heliantem itàlic o herba pedrera Holeandicum ssp italicum , mata de fulles ellíptiques i de flors grogues, creix en terrenys pedregosos de la regió mediterrània L' heliantem setge o simplement setge Horiganifolium , subarbust de 5 a 30 cm d’alçària, amb fulles ovades i flors grogues, és endèmic de la península Ibèrica i les Illes Balears
morella roquera
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les urticàcies, alta de 20 a 60 cm, de fulles ovades acuminades, de flors en cimes glomerulars i de fruits en aqueni.
Creix en vores de camins, al costat de cases, en terraplens, en runes, etc Gaudeix de propietats emollients i diürètiques