Resultats de la cerca

De formació autodidàctica, complementà els estudis amb Mn Antoni Tomàs i Homs Fou director de la banda d’Horta de Sant Joan i fundador de l’orquestrina Esmeralda L’any 1956 s’establí a Barcelona, on creà les edicions Gil Membrado La seva activitat amb la cobla s’inicià el 1963, com a compositor i com a intèrpret de fiscorn a la Cobla Barcelona Fou el compositor de sardanes més prolífic de la segona meitat del segle XX, amb prop de 1300 títols, molts dels quals dedicats a personatges, agrupacions o poblacions, el més famós dels quals és La flama de la sardana El seu…

Fundador de la Cobla Girona el 1925, a partir del 1933 en fou director Entre les grans contribucions que aportà a la formació destaca la introducció d’un fiscorn baix de quatre pistons que ajudà a resoldre alguns problemes d’afinació i tonalitat arquetípics de les cobles Compongué més de 400 obres, i alguns dels seus títols figuren entre els més interpretats i coneguts pels sardanistes

Estudià comerç, sense vocació, i entrà a l’acadèmia Martínez Altés ~1886-89, on conegué Isidre Nonell Fou aprenent en un magatzem mentre assistia als cursos nocturns de l’acadèmia Borrell Vers el 1896 visità Madrid, on l’impressionà fortament Goya, cosa que el decidí a dedicar-se a l’art i a freqüentar més assíduament l’acadèmia Borrell, on entrà en contacte amb el grup d’ El Rovell de l’Ou Amb text de Josep Lleonart, publicà l’ Auca de l’Aplec de Sant Medir , que imprimí el seu amic Ramon Riera ~1899 Obtingué un accèssit al concurs de cartells, pel carnestoltes de Vilanova, celebrat a Els…

Vida Durant més de vint anys dirigí la Cobla Empordanesa, en la qual tocava el fiscorn Fou professor d’aquest instrument a Figueres i compongué una gran quantitat de sardanes, entre les quals El foc de Castelló , La festa de Santa Màxima i Joguines d’una pastora , així com música de ball i obres corals També escriví misses, motets, rosaris i música coral religiosa Bibliografia Complement bibliogràfic Ripoll i Cornell, Esteve Una vida en solfa Antoni Agramont i Quintana, 1851-1906 , Ajuntament de Castelló d’Empúries, Castelló d’Empúries 1997

Vida Deixeble de N Paulís i M Oltra, ha estat una figura clau en el procés de regeneració que experimentà la música de cobla des del 1976 Ha destacat per la seva tenacitat en el perfeccionament dels instruments catalans i per la recuperació i divulgació del llegat per a música de cobla, ja que donà a conèixer el flabiol com a instrument de concert i en fomentà el repertori de cambra El 1977 creà la classe de flabiol i tamborí al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, i a partir del 1979 en fou professor al Conservatori del Liceu El 1983 fundà la…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic Fou inventat pel constructor Andreu Toron de Perpinyà, a partir de les tarotes que s’empraven al principi del segle XIX, instruments derivats de l’ús popular de les xeremies del XVIII Toron presentà el nou instrument l’any 1849 amb el nom d’oboè tenor Consistia en una mena de tarota llarga, de tessitura més greu, amb una nova campana de metall, i incorporava tots els perfeccionaments tècnics propis de la seva època un sistema de digitació inspirat en el de tretze claus del clarinet d’Ivan Müller, amb el…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic El tible és una evolució, a causa del seu ús popular, de les antigues xeremies, i té com a avantpassats directes les tarotes emprades en les cobles primitives La seva forma actual, tant en el disseny interior com en el sistema de claus, data de l’època de la incorporació de la tenora en la cobla, a partir de mitjan segle XIX El tible consisteix en un tub cònic de fusta dura, normalment de ginjoler, d’uns 60 cm de llargada, que s’eixampla gradualment i acaba en un pavelló acampanat, d’uns 7,5…

Estudià piano i violí a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, composició amb J Zamacois i instrumentació per a cobla amb Joaquim Serra Fou intèrpret de trompa a l’Orquestra Filharmònica de Barcelona i a l’Orquestra Amics dels Clàssics fins el 1936 Als anys quaranta fou arranjador de música de ball i començà a compondre per cobla De les seves obres es destaquen la suite simfònica Poema de l’amor que neix 1951, el poema Fra Garí 1963, Joiosa 1966, Suite per a cobla i percussió 1975, Concert per a trompa i cobla 1984, obres per a …

Deixeble de Josep Vicens Xaxu , estudià clarinet amb Porrini, a Barcelona Fou tenora més de vint anys a la cobla La Principal, de la Bisbal El 1923 fundà la Cobla Barcelona més tard Cobla Barcelona Albert Martí Popularitzà les sardanes de Juli Garreta

Alumne de Ramon Rossell i de Josep Coll, debutà a quinze anys Formà part de nombroses cobles, com ara La Principal de la Bisbal, Els Peps de Figueres, la Cobla Barcelona, la Cobla Selvatana, La Principal de Badalona o la Cobla Principal del Llobregat A més d’excellir com a tenorista, destacà per la seva important labor pedagògica, duta a terme amb gran rigor Creà escola en un moment, la dècada dels seixanta, en què el relleu generacional d’intèrprets de tenora no era gaire esperançador A partir del 1966 impartí classes al seu domicili de Barcelona i, més…