Resultats de la cerca

El seu portaveu era l' Enciclopedia Médico-Farmacéutica Fou una de les pioneres de la creació dels collegis oficials de metges i farmacèutics, d’acord amb les directrius oficials i en contra de la majoria dels professionals del país d’aleshores El seu primer president fou Lluís de Marlès i de Cusà

Construí els collegis dels jesuïtes de Le Puy 1610, Dijon 1611, La Flèche 1621, etc Projectà l’església de Saint-Paul et Saint-Louis de París 1627 Seguí sempre l’esquema del Gesù de Roma, i influí sobre tota l’arquitectura religiosa del segle XVII Acabà, en estil clàssic, la catedral d’Orleans

Les primeres, d’acord amb el dret canònic, poden tenir el caràcter d' oratori públic quan tothom hi té accés, tot i que pertanyin a una comunitat concreta, d' oratori semipúblic quan només acullen certs grups determinats, com en el cas d’hospitals, collegis, presons, etc, i d' oratori privat quan són erigits en cases privades

Fundà i dirigí els collegis del Comerç Masnou, 1870, i Manresa, 1877 i de Ribera Barcelona, 1891 Interessat en la calligrafia, és autor de composicions calligràfiques decoratives i inventor de tipus de lletra entre els quals el de la rodona espanyola i d’originals de composició i de traçat Publicà Método racional de escritura inglesa 1890

Vida i obra Ordenat de sacerdot i doctorat en teologia a Avinyó, tornà a Mallorca Entrat a la Companyia de Jesús 1545, a Messina 1548-52 organitzà els estudis humanístics i doctrinals a la manera de París, mètode seguit després per tots els collegis de la Companyia Fou collaborador d’Ignasi de Loiola i assistent dels pares generals Diego Laínez i Francesc de Borja 1566-68 Contribuí a l’expansió de la Companyia de Jesús i a la fundació de nous collegis arreu d’Europa La seva llengua literària fou exclusivament el llatí humanístic, que alternava, en la correspondència, amb l’italià i el…

Jesuïta, fou ordenat de sacerdot i ensenyà als collegis de Veruela i de Barcelona Investigà l’estada d’Ignasi de Loiola a Catalunya San Ignacio en Barcelona 1907, San Ignacio en Montserrat 1913, San Ignacio en Manresa 1914 i San Ignacio de Loyola Estudio crítico y documentado de los hechos ignacianos 1922 Publicà també San Ignacio de Loyola Ascética y mística 1946

Franciscà a Matazinhos, prop de Porto 1608, i sacerdot 1613, fou prepòsit del collegi irlandès de Salamanca 1617 Tramès com a teòleg a Roma per promoure la definició de la Immaculada Concepció 1618, hi fundà dos collegis eclesiàstics, que foren centre del renaixent escotisme Historiador dels franciscans, edità l’obra completa de Joan Duns Escot i publicà els Annales Ordinis Minorum 1625-54

Professor de geografia a diversos collegis islandesos 1880-95, n'ensenyà també a Copenhaguen, bé que sempre s’ocupà de problemes relacionats amb la geografia del seu país És autor, entre altres obres, d' Oversigt over de islandske Vulkaner Historie ‘Visió general sobre els volcans d’Islàndia’, 1882, Geological map of Iceland ‘Mapa geogràfic d’Islàndia’, 1901 i Minningabók ‘Autobiografia’, 1921

L’organització gremial dels perruquers tingué lloc al segle XVIII amb la formació d’una confraria de cabelleraires o gremi de perruquers de Barcelona, que es regí per ordinacions del 1733 i del 1769 El 1755 els de València establiren també un gremi i formalitzaren també les respectives ordinacions A Perpinyà, des de l’edat mitjana, constituïren un dels onze collegis d’arts honorables

Les atribucions i els deures que deriven de l’exercici d’una professió estan definits legalment els collegis professionals i altres corporacions professionals vetllen pel compliment d’aquests deures i per la defensa dels interessos dels seus membres, fins a l’extrem que les professions defineixen estaments dins la societat així, per exemple, hom parla de la classe mèdica, dels advocats, dels enginyers, etc