Resultats de la cerca

Cap de milícies 1836, contribuí a l’organització de la diputació provincial de Lleida Escriví una Historia de Lérida i alguns treballs sobre beneficència i sobre lleidatans illustres, que han restat inèdits La Revista de Lérida 1875 publicà les seves Memorias sobre la Agricultura, la Industria y el Comercio que se sabe ha tenido Lérida La revista Ilerda , l’any 1944, també publicà el seu treball Lérida en la primera mitad del siglo XIX

Es doctorà en jurisprudència i dret canònic a la Universitat de València, d’on fou catedràtic Passà a Madrid com a catedràtic de filosofia moral i dret públic, al seminari de nobles Publicà les Lecciones de economía civil o del comercio 1779, en les quals donà a conèixer les doctrines econòmiques franceses de Condillac i dels fisiòcrates i les britàniques de Hume i Cantillon El 1778 publicà a València una adaptació al dret castellà dels comentaris del jurista holandès Arnold Vinnen

El 1878 fou destinat als serveis estadístics de l’estat, a Barcelona El 1902 fou nomenat cap d’estadística de l’ajuntament barceloní hi fundà l’ Anuario Estadístico  i el Boletín Municipal Més tard tingué el mateix càrrec en la Mancomunitat de Catalunya Autor d’un Diccionario estadístico español 1880, d’una Memoria del estado actual de la agricultura, industria y comercio de la provincia de Barcelona 1889 i de La natalidad de Barcelona 1901, on es mostrà preocupat per la minva de naixements

Advocat, residí a Madrid Hi fundà El Comercio Español i fou redactor d' El Tiempo i La Época Fou auditor general de l’exèrcit Del partit conservador, fou diverses vegades diputat a corts i senador el 1903 Ocupà diverses direccions generals i fou ministre de gràcia i justícia el 1904 i el 1913, conseller d’estat 1904 i fiscal del Tribunal Suprem 1909 Presidí la Sociedad Geográfica i pertangué a diverses entitats culturals Publicà nombroses obres sobre justícia militar, El problema social agrario en España 1904 i llibres de poemes i obres teatrals en castellà

Estudià dret i professorat mercantil a Madrid El 1870 tornà a València i, malgrat la seva filiació liberal, participà un temps en la tercera guerra civil amb el bàndol carlí Collaborà a Valencia Ilustrada , La Ilustración del Obrero , La Correspondencia de Valencia , La Moma , Para Todo el Mundo i altres periòdics dirigí els diaris El Comercio i El Correo de Valencia Fou secretari de la junta provincial d’ensenyança de València Fou autor d’una revista teatral bilingüe, Juicio del año , de la sarsuela Caixa de prèstamos i de diversos poemes en català, esparsos

L’origen radicava en l’adopció a la Castella de Carles II dels models mercantilistes europeus, en la creació 1679 a Madrid d’una Junta General de Comercio, i de delegacions a d’altres ciutats de la monarquia, que esdevingueren també juntes de comerç a València 1692 i a Barcelona 1692 —en la formació d’aquesta intervingué NFeliu de la Penya—, bé que tingueren una vida efímera i deixaren de funcionar el 1695 i el 1697, respectivament La de Madrid fou reorganitzada el 1730 amb el nom de Junta General de Comercio y Moneda Al s XVIII l’abolició o la vida precària dels…

A principis del segle XX s’establí a l’Argentina, a Rosario El 1914, fundà la societat La Famosa, dedicada al cafè i altres poductes, i posteriorment constituí Pujol Canut y Cía 1950-55 Home emprenedor i d’influència en la societat argentina, tingué càrrecs directius en la Federación de Industria y Comercio, Cámara del Café, Cámara del Dulce, Argentina de Seguros i Agricultura Argentina Fou president del Centre Català de Rosario Dedicat també a la diplomàcia, fou vicecònsol d’Espanya i, en acabar la Guerra Civil Espanyola 1936-39, s’encarregà de transferir el consolat a les noves…

Estudià a Madrid Fou professor de l’Escola de Perits Agrícoles de Burjassot Dirigí, fins el 1934, l’Estació Arrossera de Sueca, i fundà el Consorci Nacional Arrosser 1927, dissolt el 1932, i la Federació Sindical d’Agricultors Arrossers 1933 El 1934, dins el ministeri de comerç, creà el Servei Oficial d’Inspecció, Vigilància i Regulació de les Exportacions SOIVRE de la zona del País Valencià, del qual fou cap i inspector general Magistrat del Tribunal de Defensa de la Competència, fou autor de nombroses obres tècniques El arroz 1939, El naranjo, su cultivo, explotación y comercio…

Creà l’empresa de navegació Jover y Serra Fou vocal de la Companyia General de Crèdit El Comercio 1865 i del Banc de Barcelona 1875 Participà en el capital fundacional del Banc Hispanocolonial 1876 Fou diputat a corts per Igualada, i creà a Gelida la fàbrica de paper La Gelidense i una de tubs per a quinqués El seu fill Joaquim Jover i Costas Barcelona 1854 — 1922 transformà els seus vaixells de vela en vaixells de vapor i durant la guerra de Cuba els posà a disposició del govern, i per això li fou concedit el títol de marquès de Gelida 1896

Estudià al Fitz-william College de la Universitat de Cambridge, on es doctorà l’any 1962 i en fou professor 1962-97 i catedràtic emèrit Especialista en història econòmica de l’Imperi espanyol, Política española y comercio colonial, 1700-1789 1979, entre els seus treballs de catalanística cal esmentar la història de The Anglo-Catalan Society 1954-1993 1993 o la introducció a Catalan Nationalism Past and Present 1996, d’A Balcells President de l’Anglo-Catalan Society 1989-92, fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi 1988 i l’orde d’Isabel la Catòlica 1988