Resultats de la cerca
Es mostren 656 resultats
componedor | componedora
Persona que compon.
sonetista
Persona que compon sonets.
mitògraf | mitògrafa
Mitologia
Persona que descriu, explica o compon mites.
En sentit estricte, hom aplica aquest terme als escriptors de l’antiguitat clàssica que compongueren reculls de temes mítics quan la religió antiga trontollava i amb finalitat sovint literària
albader | albadera
Persona que compon albades o en canta.
caixista
Disseny i arts gràfiques
Operari que compon o confecciona motlles tipogràfics.
cantautor
Música
Artista que escriu, compon i interpreta les seves cançons.
El terme es començà a usar al final de la dècada del 1950 i el començament dels anys seixanta per a designar els protagonistes del moviment de la Nova Cançó, tot i que aquesta figura era ja present, amb més o menys incidència, a totes les cultures occidentals Els cantautors catalans tingueren una gran importància els últims anys del franquisme, període en què les cançons anaven lligades a la lluita contra el règim dictatorial, però perderen protagonisme amb l’establiment de la monarquia parlamentària i només es mantingueren els més coneguts, que en aquella època ja havien assolit una gran…
arrel
Lingüística i sociolingüística
Un dels elements etimològics de què es compon un mot.
Constitueix el nucli d’una família de vocables i n'indica el sentit fonamental Resta l’arrel d’una paraula quan hom en separa els sufixos, prefixos, infixos i les modificacions flexionals, els quals, units a ella, serveixen per a concretar-la en algun aspecte del significat Així, doncs, ve a ésser l’element comú, que en la comparació amb una sèrie de mots d’un mateix parentiu semàntic porta la idea comuna de tots ells En poble i poblet hi ha una arrel pobl- Saussure en parla com de l’element irreductible i comú a tots els mots d’una mateixa família, tenint en compte els diferents graus de…