Resultats de la cerca
Es mostren 1564 resultats
regne de Dénia
El regne de Dénia
© Fototeca.cat
Història
Taifa independent que comprenia aproximadament el territori dels antics contestans.
Reis de la taifa de Dénia Fou constituïda per Muǧāhid al-Muwaffaq , esclau amirita de Còrdova, estirp dels Banū Muǧāhid, a la mort del califa Musammad II 1010 Limitava inicialment amb Xàtiva, Oriola i Múrcia Muǧāhid, conquerí les Balears 1015 i intentà prendre Sardenya 1016 El regne de Dénia sembla que s’expandí fins a Tortosa vers el 1023, i que atacà per mar Barcelona 1018 El 1076, caigué a les mans del rei de Saragossa al-Muqtadir, i vers el 1090, i per dos anys, el Cid el sotmeté La taifa desaparegué amb la conquesta dels almoràvits vers el 1092 Culturalment, la cort de Dénia…
Inca
Història
Un dels dotze districtes en què era dividida Mallorca en època islàmica.
Comprenia els actuals termes d’Inca, Selva, Campanet, Búger, sa Pobla, Muro, Llubí, Mancor, Lloseta i part del de Binissalem
corregiment de Puigcerdà
Història
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya creada pel decret de Nova Planta el 1716.
Comprenia l’antiga vegueria de Puigcerdà i la sotsvegueria de Ribes El corregidor tenia adjunt el comandament militar de la plaça
baronia de Vilademuls
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial que pertangué —ja al sXII— als Vilademuls, dels quals passà als vescomtes de Rocabertí, després d’una curta possessió —sembla— dels comtes d’Empúries.
Al s XVII comprenia, a més de Vilademuls, Terradelles, Sant Marçal, Vilamarí, Galliners, Viladamí, Parets, Santa Llogaia d’Esterri i Orfes
Okrug Nacional dels Koriaks
Divisió administrativa
Okrug autònom, a l’oblast’ de Kamtxatka, Rússia, fins el 2007 quan de la unió d’ambdós es creà el kraj de Kamtxatka.
La capital fou Palana Comprenia una part de la península de Kamtxatka i una part, al N, que pertany al continent
Vilanova de les Escaldes
Poble
Poble del municipi d’Angostrina i Vilanova de les Escaldes (Alta Cerdanya) situat, a 1.306 m alt, sobre un replà de blocs granítics al voltant de l’església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria, esmentada ja el 928, que posseeix un retaule del segle XVII.
Fou municipi independent fins el 1973 L’antic terme comprenia, a més, l’important balneari i actual sanatori helioteràpic de les Escaldes
marca de Tolosa
Història
Denominació que rebé el territori meridional fronterer del comtat de Tolosa.
Comprenia les comarques —després comtats— de Pallars i de Ribagorça, recuperades als sarraïns pels comtes de Tolosa a la primeria del segle IX
corregiment de Tortosa
Història
Demarcació administrativa de Catalunya creada pel decret de Nova Planta, el 1716.
Comprenia el territori de l’antiga vegueria de Tortosa El 1717 en fou nomenat primer corregidor el brigadier Fernando Pinchano, fins aleshores corregidor d’Alacant
Claverol
Poble
Poble (768 m alt.) del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), situat a un quilòmetre de la riba esquerra de la Noguera, dalt el turó que coronava l’antic castell de Claverol, del qual resta una torre cilíndrica; la parròquia és dedicada a sant Cristòfol.
Fins el 1969 donà nom a un municipi que comprenia, a més, el Pont de Claverol, cap del municipi, Sossís i Sant Martí de Canals
pla de Grau
Delta de la Tordera, estès pels municipis de Malgrat de Mar, Palafolls i Santa Susanna (Maresme) i Blanes (Selva), regat amb aigua subàlvia del riu i intensament conreat; s’hi han localitzat modernament importants indústries.
Antigament hom comprenia també sota aquest nom el pla de Pineda dit també les Sorres , entre el cap Aspre o de Calella i Santa Susanna