Resultats de la cerca

El 1980 compartí cotxe amb el copilot Josep Autet S’adjudicà el trofeu Volant RACC 1981 Fou nomenat director de l’àrea esportiva del Reial Automòbil Club de Catalunya i director de cursa del Ralli d’Espanya Fou regidor  a l'Ajuntament de Taradell per la llista de Demòcrates Units de Taradell Independents 1979-83 El 1983 fou escollit president de la UD Taradell, club que va presidí en dues etapes  En l’àmbit empresarial, fundà l’empresa del sector de la construcció Aman, que vengué als anys noranta Més tard, la família impulsà una altra companyia del sector de la construcció, Jòdul

S’inicià al Reial Club Nàutic de Tarragona RCNT Començà a competí des del 1988 en la modalitat d’embarcacions semirígides en la categoria PR-550 cc Sempre ha tingut com a copilot Nicolás Martín, tots dos integrats en l’equip Fórmula Tarragona del RCNT Fou campió del món 1993 i d’Europa 2004, subcampió mundial 2008 i continental 1995, cinc cops campió d’Espanya 1993, 1996, 2000, 2003, 2005 i diverses vegades campió de Catalunya Guanyà el Campionat Internacional de Resistència R-550 2006 Rebé la medalla d’or al mèrit motonàutic de les federacions catalana i espanyola

S’inicià el 1988 al Reial Club Nàutic de Tarragona, on formà l’equip Fórmula Tarragona fent de copilot de Peter Martínez Es proclamà campió del món en l’especialitat P-550-RH 1993 i d’Europa en PR-550 2004, i guanyà el Campionat Internacional de Resistència R-550 2006 També assolí cinc Campionats d’Espanya 1993, 1996, 2000, 2003, 2005, i pujà al podi en diferents Campionats d’Europa i del Món Té la medalla d’or al mèrit motonàutic de la federació espanyola i les medalles d’or, plata i bronze de la federació catalana

Practicà l’hoquei sobre patins i l’esquí alpí, com el seu germà Joan, abans d’iniciar-se en les curses de cotxes com a copilot d’aquest Fou campió de Catalunya 1975, 1976 de rallis i campió d’Espanya de muntanya 1975 en la categoria GT Disputà el Ralli de Montecarlo i proves internacionals de circuit, com les 24 Hores de Le Mans, els 1000 Km i les 6 Hores de Barcelona, formant part de l’Escuderia Montjuïc El seu palmarès té 33 victòries absolutes i prop de 80 de classe, la majoria al volant de diversos vehicles de la marca Porsche

Pilot del Reial Automòbil Club de Catalunya RACC, sorgí de les activitats de promoció per a joves pilots Fou corredor de l’escuderia Osona S’adjudicà el Trofeu Volant RACC i el Trofeu FAE 1985 i es convertí en el pilot revelació de la temporada Fou campió de Catalunya de Rallis 1986, amb Pilar Comte de copilot Quedà primer en el Grup N del Campionat d’Espanya de rallis 1989 Es convertí en pilot oficial de Ford 1990 Aconseguí el Campionat d’Espanya de rallis 1993 i quedà tercer l’any següent A partir del 1995 continuà competint en els rallis espanyols amb l’equip Seat

Treballà com a infermera militar i com a assistent social els anys de la Primera Guerra Mundial, i més tard cursà estudis de medicina, inacabats El 1920, un viatge casual com a passatgera decidí la seva vocació d’aviadora, professió durant l’època reservada, amb algunes excepcions, als homes Treballà per a finançar-se les classes de pilot, l’obtenció de la llicència i la compra d’un avió, que adquirí el 1921 i amb el qual baté el rècord femení d’altura 4300 m Per pressions familiars, el 1924 vengué l’avió i tornà a ocupacions convencionals Tanmateix, el 1928 completà, com a copilot, un vol…

Practicà diversos esports, com el rugbi amb l’Universitari, club amb el qual participà en diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya 1928-36 També fou un entusiasta del motor, però l’any 1932 una greu caiguda en una prova al circuit de Montjuïc l’allunyà de la competició motociclista En automobilisme, guanyà dues vegades consecutives el Gran Premi de Tarragona i disputà diversos rallis com a copilot de Jaume Bähr Posteriorment es dedicà al cronometratge Amb el títol estatal, aconseguí el títol internacional de cronometrador de la Federació Internacional de Motociclisme…

S’inicià com a pilot de rallis l’any 1986 al volant d’un R5 TL i al cap de poc passà a un R5 GT Turbo amb el seu germà Josep de copilot El 1988 fou subcampió de Catalunya, ja que aconseguí, entre altres triomfs, la victòria en el Ralli Costa Brava-Lloret Guanyà la Copa Renault Catalunya 1988, 1989, 1994, el Campionat de Catalunya absolut 1989, 1994 i el Campionat de Catalunya del grup N 1994, primer amb l’R5 GT i després amb un Renault Clio Williams Posteriorment, formà part de l’Escuderia Baix Empordà i, al volant d’un BMW 2002, guanyà en alguna ocasió el Ralli Costa Brava de…

Inicià la seva carrera en la modalitat de rallis, com a copilot del seu germà Josep Maria, l’any 1968 Un any després s’estrenà com a pilot en la mateixa especialitat, que compaginà amb les Pujades i algunes curses de circuit Fou en aquesta última modalitat en la qual s’especialitzà El 1969 acabà desè en el Gran Premi de Barcelona de Fórmula 3 L’any següent, ja com a membre de l’Escuderia Montjuïc, passà a córrer la Fórmula 1430, on acabà tercer en el campionat de l’any 1972 El 1974 aconseguí el seu millor èxit en proclamar-se campió de la primera edició de la Fórmula 1800, al…

Debutà el 1987 Guanyà el Campionat del Món de Rallis el 1990 i el 1992, i fou subcampió els anys 1991, 1994, 1995, 1996 i 1998, sempre acompanyat del seu copilot, Luis Moya, fins el 2003, que fou substituït per Marc Martí Retirat del final del 2004 a mitjan 2005, el 2009 fou campió del món de raids i el 2010, el 2018 i el 2020 guanyà el Ralli Dakar Entre altres distincions, ha estat guardonat amb la Medalla d’Or del Reial Orde del Mèrit Esportiu del Consejo Superior de Deportes 1994 i la Gran Creu del Reial Orde del Mèrit Esportiu 2001 El 2020 la Federació Internacional d’…