Resultats de la cerca
Es mostren 1352 resultats
avaluació de projectes
Economia
Conjunt d’instruments a partir dels quals es valora una actuació concreta tenint en compte el volum d’inversió necessària i la rendibilitat econòmica i social que es pot assolir.
La recomanació sobre portar o no a terme l’actuació es deriva de l’aplicació de criteris com el de cost/benefici o el de cost/efectivitat
convergència adaptativa
Ecologia
Fenomen consistent en la presència de morfologies i fisiologies força semblants davant d’ambients també semblants entre espècies sense cap parentiu filogenètic proper.
Les convergències adaptatives de molts grups de plantes serveixen com a criteri per a la classificació dels vegetals amb el mateix rigor i la mateixa fiabilitat que els criteris taxonòmics
Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona
Urbanisme
Consorci públic integrat per l’Ajuntament de Barcelona, l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus (EMSHTR) i la Diputació de Barcelona.
Creat l’any 2000, el seu director és el biòleg Salvador Rueda i Palenzuela, principal introductor dels criteris de l’ecologia urbana i del medi ambient urbà a la planificació estratègica i urbanística La principal finalitat és la formulació d’instruments que permetin repensar les ciutats i el seu entorn amb relació a la sostenibilitat econòmica, social i ecològica, i territorial, desenvolupant eines, models i indicadors urbans Per mitjà de sistemes d’informació i modelització desenvolupen projectes de planificació estratègica en diferents àmbits urbanisme, mobilitat, vectors…
Ramon Despuig i Martínez de Marcilla
Història
Gran mestre de Sant Joan a Malta des del 1736.
Havia estat batlliu de l’Hospital a Mallorca i senescal de l’orde a Malta Renovà, amb criteris del temps, la legislació de l’illa, i embellí l’església de Sant Joan
pla docent
Educació
Instrument que utilitza el professorat per a planificar les assignatures, amb l’activitat de l’alumnat com a eix fonamental.
Per a l’alumnat és l’eina bàsica per a orientar la seva activitat, ja que li serveix per a conèixer la metodologia de l’assignatura, el seu desenvolupament temporal i els criteris d’avaluació
moralitat
Filosofia
Religió
Dimensió de la conducta humana en tant que té relació amb el bé o el mal i és judicable com a bona o dolenta.
Tradicionalment han estat considerades fonts de la moralitat la intenció, el fi i les circumstàncies Actualment hom sol acceptar que els criteris que legitimen la moralitat no són únicament racionals, sinó també vivencials i culturals
Amèrica del Nord
Subcontinent
Subcontinent format per la part septentrional d’Amèrica, al N de l’istme de Tehuantepec, o bé, des d’un punt de vista geofisiogràfic, al N de la serralada Neovolcànica; pràcticament, hom estableix el límit entre l’Amèrica del Nord i l’Amèrica Central a la frontera de Mèxic amb Guatemala i Belize.
Seguint, però, criteris econòmics, polítics i culturals hom anomena Amèrica del Nord , en relació amb Amèrica Llatina, el conjunt de regions americanes al N del Río Grande del Norte, amb exclusió de les illes del Carib
procés civil
Dret processal
Conjunt d’actuacions judicials en què es debaten interessos sense relació amb la legislació penal.
Atesa la multiplicitat de procediments ordinaris i els recollits en les lleis especials, hi ha una confusió i disparitat de criteris, no sempre fàcils d’unificar, àdhuc per a un professional És anomenat també causa civil
postimpressionisme
Art
Nom donat al conjunt de tendències i estils individuals que, seguint el camí renovador obert per l’impressionisme, constituí la consolidació en l’art francès del darrer quart del segle XIX —amb àmplia transcendència internacional— de nous conceptes de modernitat pictòrica.
Malgrat la disparitat de criteris, caracteritzà aquest conjunt una major expressivitat i una creixent valoració del paper del color La denominació inclou els noms de Van Gogh, Gauguin, Cézanne, Toulouse-Lautrec, Monticelli, el sintetisme i els nabís
Joel Lehtonen
Literatura finlandesa
Novel·lista i poeta finlandès.
D’un estil neoromàntic, pessimista, passà al realisme burlesc, amb influència de Rabelais Putkinotko ‘El caramull dels mals estius’, 1919-20, la seva obra mestra El darrer període es caracteritzà per un cert predomini de criteris naturalistes