Resultats de la cerca

Nascut al si d’una família de lutiers de Mirecourt activa des del segle XVII, era fill de Claude-François Feu l’aprenentatge al taller familiar i el 1818 anà a París per treballar amb François Chanot A la capital francesa inicià la seva esplèndida carrera Després de passar pel taller de Chanot i d’altres, s’establí pel seu compte, primer al carrer Croix des Petits Champs i més tard al carrer Demours Ternes, ajudat per un bon nombre d’operaris i per altres lutiers que treballaven per a ell Signà uns 3 000 instruments i 500 arquets Vuillaume es feu cèlebre per les magnífiques…

Format a Ferrara, Florència i Milà S'inicià en un estil romàntic i en 1888-89 illustrà els contes d’Edgar Allan Poe Influït pel divisionisme —sobre el qual publicà escrits teòrics— i el simbolisme, exposà una discutida Maternitat a la Triennale de Milà del 1891 i a l’exposició de la Rose-Croix de París del 1892 Illustrà I promessi sposi de Manzoni 1891-96 Se centrà en un simbolisme ampullós i allegòric o místic, influït potser per Walter Crane, que fou consagrat el 1907 en ésser-li encarregada l’organització de la Sala del Sogno Sala del Somni de la Biennal de Venècia Els…

Estudià a l’École Normale Supérieure Fundador de l’institut francès de Buenos Aires i director de la Croix du Sud —collecció d’autors iberoamericans—, dirigí també la revista internacional de filosofia i ciències humanes “Diogène” Fou membre de l’Académie Française des del 1971 La seva obra destaca per la diversitat de temes tractats, entre els quals cal esmentar l’antropologia, la mitologia, el joc i la crítica, tant literària com la d’art Els seus llibres més importants són Le mythe et l’homme 1938, Méduse et Compagnie 1960, Au Coeur du fantastique 1965, L’écriture des Pierres 1970, La…

Fou ordenat de sacerdot el 1860 i fou capellà del Collegi de Perpinyà 1878, professor de retòrica i canonge Escriví poesia humorística i, sobretot, religiosa, com Alabances a la Mare de Déu , llegida a les festes de Banyuls de la Marenda 1883, traduí el llibre de Job i diversos himnes eclesiàstics, publicats a La Croix És autor del recull de poemes Noms de casa 1889, que illustren el significat d’alguns cognoms catalans S’interessà per qüestions de llengua i contribuí verbalment a l’estudi “Alguns mots catalans d’etimologia grega” de Carles Bosch de la Trinxeria, publicat a la…

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal i a partir del 1833 els prosseguí al Conservatori de París, primer amb A Elwart harmonia i Guérin violí, i després amb Leborne i F Halévy composició El 1841 guanyà el Premi de Roma amb la cantata Lionel Foscari La seva activitat com a compositor se centrà bàsicament en l’òpera, camp on debutà amb Gastibelza ou Le fou de Tolède 1847 i continuà amb Le moulin de tilleuls 1849 i La croix de Marie 1852 El 1856 estrenà al Théâtre-Lyrique la que fou la seva obra de més èxit, l' opéra-comique en tres actes Les dragons de Villars , que…

Estudià a l’École des Arts Décoratifs i s’incorporà a la Marina 1936 Membre de la Resistència 1940, fou empresonat pels nazis 1943 En acabar la guerra fou condecorat amb la Legió d’Honor, i començà a fer collaboracions periodístiques a L’Aurore i Le Figaro Escriví molts llibres, de marcada preocupació catòlica La maison des otages 1946, Les Greniers du Vatican 1960, Dieu existe, je l’ai rencontré 1969, Il y a un autre monde 1976, Les Trente-Six Preuves de l’existence du Diable 1978, Le chemin de la croix 1986, Portrait de Jean-Paul II 1988, Les Grands Bergers 1992, Défense du…

Format a Llotja i amb RMartí i Alsina, anà a París a vint-i-dos anys Collaborà a La Croix , Le Monde Illustré , La Femme et le Monde i, sobretot, La Illustration 1901-21 i 1932-45 El seu suport a la causa aliada en la Primera Guerra Mundial li valgué la legió d’Honor Dibuixos seus aparegueren també a Illustrated London News i Berliner Illustrierte Zeitung Residí sempre a París, excepte el període 1921-32, que ho féu a Nova York, on tingué també molta activitat com a retratista i dibuixant Retornà a Barcelona el 1947 i exposà a les galeries Syra el 1951 i el 1958 Amb estil hàbil…

Formà part del grup primerenc de Lamennais Des del 1835 fins a la seva mort fou vicari general de Nimes, on promogué la renovació de l’ensenyament catòlic membre del consell superior d’instrucció pública, fou destituït el 1853 per la seva actitud davant el nou emperador, Napoleó III Fundà les congregacions religioses dels agustins i les oblates de l’Assumpció Promotor de diverses revistes, el 1878 intervingué en la fundació de la mensual La Croix , que més tard esdevingué diari Dedicà també una atenció especial tant als protestants de Nimes com als ortodoxos i creà per a ells…

Estudià música El 1945 es traslladà a París, on conegué Edith Piaf, per a la qual escriví Je t'ai dans la peau El 1953 enregistrà el seu primer disc, Mes mains/Les croix , i l’any 1961 el seu èxit més ressonant, Et maintenant , al qual seguiren Nathalie 1964 i L’important c'est la rose 1967 Compongué unes 400 cançons, a més de bandes sonores Casino de Paris , 1957 Croquemitoufle , 1958, una cantata L’Enfant à l’étoile , 1961, una òpera Opéra d’Aran , 1962 i un musical Madame Roza , 1986 El 1999 publicà, ja malalt, el seu últim disc, Faut Faire Avec Era anomenat Monsieur 100…

Passà pel Conservatori de Peterburg, on estudià amb N Cerepnin i MO Štejnberg fins el 1917 Molt aviat centrà el seu interès en l’ús dels dotze tons i canvià l’escriptura dels sostinguts per una creu A París, estudià amb M Orban i M Ravel, i finalitzà el gran oratori Le livre de vie 1925 El 1926 construí amb P Dauvillier un instrument de sons electrònics, precedent de les ones Martenot, que anomenà croix sonore La seva música, deutora de les concepcions universalistes d’A Skr’abin, mostra una voluntat de millora de la condició humana i representa un cant a la pau i a la…