Resultats de la cerca

Començà a jugar a l’Escola Virolai de Barcelona i després ho feu al CP Sitges i el CT Barcino La temporada 1994-95 deixà els patins per dedicar-se a entrenar Començà en el Virolai, després anà als Maristes de Sants i la temporada 1997-98 s’incorporà a l’hoquei de base del CP Vic, en el qual estigué set temporades La temporada 2007-08 marxà al CP Tenerife, amb el qual debutà en una banqueta de l’OK Lliga i guanyà la Copa de la CERS

Es formà com a jugadora de tennis fins els disset anys i posteriorment passà al tennis de platja i, de manera professional, al pàdel Ha jugat amb el Team Dropshot, fins el 2011, i a partir del 2012 juga amb el Just Ten Ha guanyat els campionats del CT Lleida 2011 i del CN Lleida 2011 Ha estat número 1 del rànquing català individual al final del 2011 En tennis de platja, guanyà juntament amb Gemma Egea el Campionat de Catalunya 2007 És també quiroterapeuta i massatgista d’alta competició

Conegut com Pepitu , ingressà al Club Tennis Barcino el 1941 Guanyà, en diferents categories d’edat, vint-i-vuit Campionats de Catalunya i catorze Campionats d’Espanya, tant en individuals com en dobles, i per equips de club, amb el Barcino Fou membre de l’equip espanyol de veterans i de veterans sèniors 1980-84, dels quals també fou capità Del 1971 al 1979 fou vicepresident del CT Barcino i delegat de la secció de tennis El 1965 se’l nomenà soci de mèrit i se li atorgà la insígnia de brillants del club

S’encarregà de realitzar els controls antidopatge de la Federació Espanyola de Futbol i de la Federació Catalana de Físic Culturisme També realitzà els controls antidopatge en les finals de l’Eurolliga de bàsquet 2001-05, els Campionats d’Espanya de tennis i la Copa del Món de futbol sala celebrada a Barcelona 1996 Com a dirigent esportiu fou vicepresident del CT Barcino 2005-08, club on havia capitanejat diversos equips de veterans campions d’Espanya, i directiu i senador de la Federació Catalana de Tennis FCT Rebé la insígnia d’or de la FCT

Formà part del Club de Tir Sabadell i del Tir Esportiu de Barcelona Fou diverses vegades campió de Catalunya i d’Espanya en carrabina matx i aconseguí el rècord estatal en l’especialitat de carrabina estirat amb final També guanyà el Campionat de Catalunya i d’Espanya per equips representant el CT Sabadell i el Campionat d’Espanya amb la selecció catalana Participà en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, en la prova de precisió de 50 m carrabina estirat El 2010 guanyà l’Open Lapua en carrabina estirat

Féu estudis de física nuclear a Cambridge Professor de la Universitat de la Ciutat del Cap fins el 1956, passà al Cambridge Electron Accelerator de la Universitat de Harvard, i al departament de física de la Tufts University de Massachusetts L’any 1957 començà a desenvolupar els treballs que el dugueren al CT-scan , utilitzant models de fusta i alumini L’any 1979 compartí el premi Nobel de medicina amb GHounsfield, pels seus treballs en el camp de la tomografia informatitzada i en el desenvolupament dels sistemes d’exploració per escombratge scanner

S’inicià al Putxet, filial del CT Barcino, i posteriorment jugà al Barcino, l’Ariel i el Mayda Guanyà vuit títols de campiona d’Espanya, dos en individual 1965, 1968, un en dobles 1964, tres en mixtos 1964, 1965, 1966 i dos per equips 1964, amb el Barcino 1965, amb l’Ariel També fou vuit cops campiona de Barcelona, amb dos títols d’individual 1964, 1966, tres de dobles 1964, 1965, 1969, dos de mixtos 1965, 1967 i un per equips 1964 Formà part de la selecció espanyola en un Campionat del Món 1967 i en dos d’Europa 1966, 1968

Començà a destacar als vint-i-quatre anys i morí als vint-i-nou Fou sis vegades campió d’Espanya i en destaquen els títols individuals 1963, 1966 i els títols per equips 1965, 1966 amb el Mayda Participà en el Mundial del 1965 i els Campionats d’Europa del 1964 i el 1966 Fou jugador d’elit al CT Barcino i el Mayda després d’haver estat a la Congregació Mariana de Sant Andreu, el Fabra i Coats i la Penya Espanyolista La Federació Espanyola de Tennis de Taula li atorgà la medalla d’or a títol pòstum

Davanter, jugà al CT Barcino 1970-72, el CE Arenys de Munt 1972-73 i el CE Noia 1973-74, abans de fitxar pel Reus Deportiu 1974-86, club en què es retirà Conquerí una Recopa d’Europa 1984, una Copa del Rei 1983 i una Supercopa d’Espanya 1984, i fou el màxim golejador de la Lliga en tres ocasions Disputà 38 partits amb la selecció espanyola i guanyà tres Campionats d’Europa 1979, 1981, 1983 Com a entrenador, dirigí diversos equips de base al Reus Deportiu, i els primers equips del Cambrils CH, el CH Vilaseca i el CP Calafell Ha estat regidor d’Esports de l’Ajuntament de Reus

Partint d’ell, com a forma equidistant de les diverses parles occitanes, Loïs Alibèrt intentà de fixar l’occità modern Comprèn diversos subdialectes el meridional central, tolosà, foixenc, donasanenc, narbonès, el septentrional roergat, gavaldanès, orlhaguès, l' occidental agenès, carcinol, albigès i l' oriental besierenc, montpellerí, cevenol Els trets més característics de la seva fesomia lingüística són manteniment dels grups llatins ca i ga cantar, gaug, gal , dels diftongs i triftongs paire, buou , de la l intervocàlica, tant si procedeix de l o ll llatines pala, salar, galina , i del…