Resultats de la cerca
Es mostren 1520 resultats
La Palmavera
Agrupació catalanista fundada a l’Alguer el 1906 per Josep Frank (que en fou el precursor), Joan Pais, Carmen Dore, Antoni Ciuffo i Joan Palomba; hi participaren també activament F.Liperi, J.S.Corbia, C.Cipriani, etc.
Diverses circumstàncies —en especial el canvi de residència d’alguns socis— en motivaren la decadència Funcionava encara el 1915 i n'era secretari Carmen Dore, que escriví la lletra de la composició Esperança , musicada per Pais, himne de l’entitat
odrisi | odrísia
Història
Membre d’una antiga població tràcia que al segle V aC s’estengué fins al Danubi i la Propòntida i arribà a la mar tràcia i al Quersonès (431-24 aC).
Constituí una amenaça per a les possessions d’Atenes fins que perdé el Quersonès a mans dels atenesos Sota Filip II de Macedònia 341, el regne caigué en decadència Els romans, però, el conservaren com a baluard contra els bàrbars d’Orient
Abel Botelho
Literatura
Novel·lista naturalista portuguès.
En el cicle Patologia social O barāo de Lavos , 1891 O livro de Alda , 1895 Amanha , 1901 Fatal dilema , 1907 Próspero fortuna , 1910 explicà, a la manera de Zola, la decadència d’una família Escriví també novelles camperoles Mulheres de Beira 1898, etc
Ammenemes IV
Història
Penúltim faraó de la dinastia XII (1798-1790 aC).
Fill d’Ammenemes III, exercí dos anys com a corregent seu 1798-1797 Amb ell s’inicià la decadència de la casa regnant, bé que la situació, tant interior com exterior, sembla haver estat substancialment la mateixa que en època del seu pare
Alessandro Allori
Pintura
Pintor italià, deixeble de Miquel Àngel i d’Agnolo Bronzino, i autor dels frescs de la capella Gaddi de Santa Maria Novella a Florència.
El seu fill i deixeble Cristófano Allori Florència 1577-1621, influït per Vasari, és autor de la Judith de la Galleria Pitti de Florència Tots dos foren pintors destacats del postmanierisme florentí i representen l’inici de la decadència definitiva de l’escola de Florència
Megalòpolis
Ciutat
Antiga ciutat grega, situada al N de l’actual ciutat homònima, Peloponès, al nomós d’Arcàdia.
Fundada al s IV aC per Epaminondes, fou la capital de la confederació arcàdia Fidel a Tebes i, després, aliada de Macedònia, caigué a les mans de Demetri Poliorcetes 203 aC i anà en decadència Conserva les restes del teatre, un dels més grans de Grècia
Pere I de Bulgària
Història
Tsar de Bulgària (927-969).
Fill i successor de Simeó I Amb ell s’inicià la decadència del regne búlgar, motivada per divisions internes de tipus dinàstic, religiós aparició del bogomilisme i social revolta de camperols i serfs Atacat per Bizanci i el ducat de Kíev 968, hagué de signar una pau de compromís
Flavi Vegeci
Literatura
Escriptor llatí.
Ocupà un càrrec important en l’administració de l’imperi i s’ocupà sobretot de temes militars, com es reflecteix en el seu Epitome rei militaris , en quatre llibres, on pretén de posar remei a la decadència present mitjançant l’estudi i l’aplicació de l’estratègia militar del passat
Henri-René Lenormand
Teatre
Dramaturg francès.
Les seves obres, marcadament pessimistes, posen en escena éssers malalts, que materialitzen la decadència de la societat i àdhuc de la civilització La folle du ciel , 1936 Pacifique , 1937 És també autor d’una novella Une fille est une fille , 1949 i de memòries Confessions d’un auteur dramatique , 1949-53
Mitridates II de Pàrtia
Història
Rei de la Pàrtia (~123-88 a C).
Aconseguí de refer la fortuna del seu país, greument deteriorada pels regnats anteriors, i el 92 aC pactà amb els romans, que, comandats per Sulla, havien arribat a l’Eufrates Durant els últims anys del seu regnat combaté l’imperi dels selèucides, que ja es trobava en una decadència total