Resultats de la cerca

Treballà a Itàlia possiblement a Nàpols i a la ciutat de Mallorca, on el 1488 pintà amb Pere Terrencs la taula de Sant Sebastià Museu de la Catedral, d’una sequedat i un ritme constructiu insòlits La seva influència a Mallorca fou, però, escassa, damunt Martí Torner, Pere Terrencs, etc Féu després, ja a Castella la Vella, retaules a Montenegro de Cameros i a Los Balbases, així com una important collaboració al retaule major de la catedral de Burgos Museo Diocesano En la seva darrera etapa la seva qualitat decaigué notablement

És situada al cim de la serra de Sant Salvador de Bellver, al límit amb el terme d’Orís, dominant la plana de Vic La comunitat s’hi aplegà sota el prior Pere Amat vers el 1110 El 1210 s’hi fundà una confraria de molta anomenada per la contrada Tingué un màxim de cinc comunitaris, però decaigué a partir de mitjan segle XIV L’any 1411 s’uní a una pabordia de la catedral de Vic i perdé tot rastre de comunitat En resta una església romànica de notables dimensions en un lamentable estat d’abandonament

La fundació és desconeguda hom sap, però, que la seva església fou consagrada pel bisbe Ató de Pallars vers el 930 El 1017 depenia del bisbat de Ribagorça, i el seu abat Sanillà assistí aquell any a l’elecció del bisbe Borrell Decaigué molt aviat el 1068 fou cedida com a dotació de la catedral de Sant Vicenç de Roda, i el 1094, sense comunitat, era incorporada definitivament a Lavaix Hom creu que ocupava el solar de l’actual parroquial de Santa Llúcia de Senet, que s’hi traslladà el 1632, després que una allau destruí l’antiga parròquia de Senet

Centre comercial molt actiu per les exportacions vers la península, és també un port important pel tràfic de passatgers Fundada, probablement, pels grecs el s VI aC, aviat esdevingué una base cartaginesa Conquerida pels romans l’any 259 aC, decaigué a l’època imperial Feu de diverses famílies, entre les quals els Borja a l’època de dominació catalana de Sardenya, conserva restes d’una necròpoli púnica i d’unes quantes construccions romanes L’església de San Simplicio s XI-XII és una de les esglésies romàniques més antigues i més interessants de Sardenya, amb planta basilical i tres naus

Fou el més antic dels oficis de la pell a Barcelona, i participà en el Consell de Cent des de la seva creació, amb ordinacions del 1338 i del 1373 Fou el nucli de l’àmplia confraria de Sant Esteve dels Freners esteve La seva importància econòmica decaigué progressivament al llarg dels segles A València, el gremi de freners és esmentat des del 1283 al s XV, juntament amb els guarnicioners i esperoners, formava part del gremi dels armers armer, el qual, d’una manera semblant als esteves, reunia en set braços nombrosos oficis relacionats amb les guarnicions

Abasta una temàtica molt àmplia, amb especial referència, però, als temes agrícoles D’una periodicitat gairebé anual, el 1880 incrementà la seva producció, fins el 1914, que decaigué notablement Des del 1881 hom hi publicà texts en català Entre els articles publicats cal esmentar la Bibliographie roussillonnaise , de Pere Vidal i Josep Calmette 1906, i la taula general de matèries 1966 L’havia precedit el ‘Bulletin de la Société d’Agriculture, Arts et Commerce des Pyrénées-Orientales’, que, dependent de la societat d’aquest nom que precedí l’anterior, havia publicat 11 números a partir del…

Els seus sobirans es mostraren conqueridors, bons administradors i grans protectors de les arts Chandragupta I ~320-~335, primer rei documentat, adoptà el títol d’emperador El seu fill, Samudragupta ~335-~375, estengué la seva influència fins al Nepal i l’Assam El sobirà més important de la dinastia fou Chandragupta II ~376-~414, el sucessor del qual, Kumaragupta I 414-455, governà tot el nord de l’Índia, des del Nepal a la conca del Narbada i des de Bengala fins a l’Indus La dinastia decaigué a partir de Skandagrupta 455-480, a causa de les escomeses del huns

Format per un grup de tiradors encapçalats per Alfonso Ardura Altuna, que en fou el president, i Mario Llorens, el 1911 redactà els estatuts a partir de les propostes del mestre d’armes Félix Lyón d’Artiz Juntament amb altres entitats constituí la Federació de Societats Esportives de Barcelona Organitzà un concurs local d’esgrima a Barcelona, amb el suport municipal, per fomentar aquest esport a les Festes Esportives, i s’encarregà de nomenar els àrbitres de la Copa Intersales Posteriorment l’activitat decaigué i els seus membres es diluïren en entitats com el Cercle Eqüestre o el Tir Nacional

Fundada per Salmanasar I 1274-1245 aC, Assurnasirpal II ~883-859 aC l’elegí com a capital Durant l’època sargònida ~700-612 aC decaigué, a causa de Nínive, la capital, i a partir del 612 aC deixà d’existir, a conseqüència de l’enfonsament d’Assíria Les excavacions de Layard 1845-51 i de Mallowan 1949-58 han lliurat una acròpolis amb temples, una important biblioteca, de Ninurta, palaus i una villa exterior on es troba el fort Salmanasar hom hi trobà un gran nombre de voris gravats Al març del 2015 les restes arqueològiques foren destruïdes…

És situada prop del naixement de l’Eufrates de l’Araxes És un centre agrícola blat, ordi, patates i d’ensenyament superior Atatürk Üniversitesi, fundada el 1957 Punt estratègic de les rutes comercials, fou conquerida pels bizantins que l’anomenaren Theodosioúpolis i posteriorment pels turcs 1201 Conquerida successivament pels mongols, turcs i perses, fou definitivament incorporada a l’imperi turc per Selim I 1514 Durant el segle XIX fou disputada pels russos El 1919 s’hi celebrà el primer congrés nacional turc Amb la repressió contra els armenis 1923 la ciutat decaigué,…