Resultats de la cerca

Seguidor del corrent romàntic iniciat per P Ciceri, decorà el teatre de Brest i el Grand Théâtre de Lió El 1846 collaborà en la construcció del Gran Teatre del Liceu, i formà equip amb Henri Philastre i el seu deixeble Fèlix Cagé Projectà el sostre de la sala i algunes decoracions desaparegudes amb l’incendi del 1861, desaparegueren

El 1908 MDenis i PSérusier marquen els seus primers quadres Cap al 1922 la influència de GBraque li féu plantejar-se un cubisme mesurat A partir del 1930 realitzà decoracions murals La música 1937, Palais de Chaillot Fou professor de l’Escola de Belles Arts 1945, on creà un taller de pintura monumental tres anys més tard

Fill de Bonaventura Planella i Couxello A deu anys ja ajudà el seu pare Estudià a Llotja i després treballà amb ell fins a la mort d’aquest Per encàrrec de l’ajuntament decorà la Sala de Cent i diverses sales de capitania general Decorà després el teatre de Valls Alt Camp el 1850 i després se n'anà a l’estranger a visitar edificis antics i moderns Havent tornat a Barcelona 1852, pintà una sala de ball a Tarragona i l’interior i la sala de descans del Teatre Nou d’Alacant Més endavant féu infinitat de decoracions per al Gran Teatre del Liceu i molts altres teatres barcelonins Principal, Circ…

Format a l’acadèmia de Viena, d’on després fou professor Influït per Giambattista Pittoni, pintà dins un estil rococó caracteritzat per un sfumato vibrant que dóna un aire eteri a les seves grans composicions La seva llibertat de concepte anuncia Goya Bàsicament muralista, treballà a Àustria, Bohèmia, Moràvia i Hongria, en grans decoracions, normalment encara avui in situ El Barockmuseum de Viena conserva esbossos seus

Collaborà a “D’Ací i d’Allà” des del 1918, “La Veu de Catalunya” des del 1924 i en diversos diaris i revistes de Madrid Gran amic de Lluís Bagaria, conreà un preciosisme decorativista molt típic dels anys vint Fou un dels primers decoradors que es dedicaren al cinema A la postguerra efectuà exuberants decoracions per als espectacles dels Vienesos, en collaboració amb Francesc Fontanals

Fou deixeble, a París, de Carolus Duran Pertangué al Grupo do Leāo, escola naturalista que reaccionava contra l’art oficial En la seva pintura, l’empastament domina sobre el dibuix Omplí tota una època de l’art portuguès Fou un gran retratista al seu país Antero de Quental, Guerra Junqueiro, Eça de Queirós, etc Conreà també la pintura de gènere i les grans decoracions murals

El 1767 féu decoracions pictòriques per a la parròquia de Santa Maria d’Alcoi, on pintà a les petxines els quatre evangelistes, així com els patrons de la vila El 1773 fou creat acadèmic de mèrit de Sant Carles Era pintor al fresc i a l’oli A València deixà obres a la capella de la Comunió de l’església de Sant Nicolau, i a la de Sant Martí

Fill de Joan Llongueras i Badia Titulat el 1940 Entre les seves obres es destaquen la capella de la Pietat, d’Arbúcies 1953, i la Residència Sol Ponent, a Sant Andreu de la Barca 1974 El seu germà Joan Llongueras i Galí Terrassa 1913, pintor, es formà a Barcelona Exposà al Saló de Maig, i ha fet nombroses decoracions pictòriques, com la de l’antiga Escola del Mar

Alumne de THighmore a Londres, completà els seus estudis a Holanda, Bèlgica i França Fou pintor d’història de la reina Anna i dels reis Jordi I i Jordi II Les seves obres principals són els frescs de la cúpula de la catedral Saint Paul de Londres i les decoracions de l’Hospital de Greenwich, del Blenheim Palace i del Palau de Hampton Court Pintà, també, paisatges i retrats

Professor de l’escola d’arts i oficis de Madrid, practicà la pintura d’història i la de gènere, i féu moltes decoracions escenogràfiques per als teatres Martín i de La Princesa, a Madrid Alguns dels seus quadres es troben al Museo de Arte Moderno de Madrid Un divendres al Colosseu de Roma , 1876, a València El saqueig de Roma , 1887 i a Jerez de la Frontera Dret d’asil, 1892