Resultats de la cerca
Es mostren 275 resultats
sistemes d’amortització comptable
Economia
Sistemes que tenen com a objecte esquematitzar els processos de depreciació i simplificar d’aquesta manera el càlcul de les quantitats i temps d’amortització.
Els més importants són el sistema lineal, el de tant fix, l’americà i el d’amortització variable El sistema lineal o de quotes fixes consisteix a amortitzar en tots els exercicis o, en general, en cada període d’amortització una quantitat fixa igual a l’enèsima part del valor amortitzable si a aquest li és donada una durada d’exercicis o períodes Suposat un valor inicial de l’element V o , un temps de vida econòmica o una producció límit N, i un valor residual V r , la taxa anual d’amortització o la taxa per unitat produïda és trobada per la fórmula t = V o — r /N És denominat lineal perquè…
traverso
Música
Nom amb què, a partir del 1660 i durant tot el segle XVIII, es conegué, juntament amb les formes franceses traverse i traversière, la flauta travessera.
Caracteritzada per la perforació cònica decreixent del tub acústic, aquesta flauta travessera barroca representà un canvi important en relació amb les anteriors flautes renaixentistes de perforació cilíndrica, tot i que mantenia aquest tipus de perforació per al cap -més ample, però, que el de la flauta del Renaixement- Fruit de la feina feta pels artesans que treballaren a la cort reial francesa, es construïren primerament en tres seccions i posteriorment en quatre El so d’aquests nous instruments era càlid i de poca potència, però molt dúctil, i la flauta es convertí ràpidament en un dels…
seqüència de Bouma
Geologia
Cicle sedimentari fonamental produït pel dipòsit d’un corrent de terbolesa.
Rep el seu nom d’Arnold Bouma, que la descriví i interpretà per primer cop el 1962, i des d’aleshores ençà és utilitzada de manera generalitzada en l’estudi de fàcies flysch o turbidites Una seqüència de Bouma mostra una granuloclassificació decreixent cap al sostre, generalment passant de sorra més o menys grollera a argila, i el seu gruix és de l’ordre dels centímetres o els decímetres De base a sostre, la seqüència de Bouma completa comprèn un terme inferior de sorres grolleres amb granuloclassificació, un terme de laminació parallela inferior, un terme de laminació encreuada…
manilla
Jocs
Joc de cartes en què la carta més alta és el nou.
Generalment hi juguen dos contra dos, però hi pot jugar cada jugador pel seu compte manilla barrotada Als Països Catalans, és un joc molt popular, i hom el coneix també amb el nom de botifarra Consisteix a arribar a obtenir la suma de punts fixada per endavant de 100 a 120, en les diverses mans de què consta la partida i basant-se en una escala de valors que va de la manilla, l’as, el rei, el cavall i la sota fins a la resta de cartes de cada coll, en sentit de puntuació decreixent La persona que inicia el joc fixa l’atot que ha d’ésser seguit per tots els jugadors En…
sheng
Sheng
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent de llengüetes lliures propi de la Xina i altres països del sud-est d’Àsia.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de llengüeta lliure en grup Consta d’un recipient semiesfèric -antigament era una carbassa, però avui pot ser de diferents materials-, recobert de laca i amb un broquet lateral per on l’instrumentista inspira o expira l’aire necessari per a produir el so A l’interior del recipient hi ha un conjunt de tubs de canya de bambú -generalment disset-, de diferents mides i amb els extrems tapats, proveïts de llengüetes prop de la base La disposició dels tubs és circular i es presenten encarats, dos a dos, els de la mateixa mida en ordre creixent-…
base d’articulació
Fonètica i fonologia
Denominació del conjunt d’hàbits articulatoris que conformen la pronúncia característica d’una llengua.
Alguns autors parteixen de la collocació dels òrgans articulatoris en posició de repòs per tal de definir aquesta base, a vegades mal considerada com un producte de condicionaments biològics La base d’articulació forneix, fins i tot, determinades tendències d’evolució foneticofonològica al llarg del temps El sistema fonològic del català, per exemple, no es distingeix del de les altres llengües només per un conjunt propi de fonemes, sinó també per la seva realització bàsica i normal que, essent relativament relaxada, la distingeix de la del castellà, més tensa, i l’apropa, per contra, a l’…
Carrícola
Carrícola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, al vessant septentrional de la serra de Benicadell, al límit amb el Comtat.
Una gran part del terme és muntanyós, i l’agricultura és al sector nord, més pla Predomina granment el secà sobre el regadiu unes 20 ha Els principals conreus són els d’ametllers, garrofers, oliveres i cereals Hi és tradicional la confecció de paneres per al revestiment de garrafes La població, fins ara decreixent, ha experimentat un augment des del 1965, per la presència d’obrers industrials que treballen als pobles veïns El poble 88 h 2006 carricolins 33 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és al peu de la serra de Benicadell, al marge de les vies de comunicació…
Tipus de fongs
Patologia humana
Segons l’estructura, la grandària, el metabolisme i el tipus de reproducció, els fongs es classifiquen en diverses categories taxonòmiques, que, en ordre decreixent, inclouen, abreujadament, els subgrups, els gèneres i les espècies Els fongs potencialment patògens per a l’ésser humà s’inclouen dins quatre subgrups els anomenats Zygomycotina , Ascomycotina , Basidiomycotina i Deuteromycotina El subgrup Zygomycotina es compon de fongs sense envans, de consistència molt dura, que es reprodueixen per espores sexuals El subgrup Ascomycotina inclou bàsicament —a més de llevats—, fongs…
artinià | artiniana
Matemàtiques
Dit d’un mòdul o anell) on tota successió decreixent de submòduls (o ideals) és estacionària.
allisatge
Matemàtiques
Conjunt de mètodes per al tractament de dades estadístiques de tipus cronològic o sèries temporals, que tenen per objecte fer previsions a curt termini basades en les dades anteriors.
Hom tracta de separar la fluctuació aleatòria de la llei subjacent del fenomen, allisant els valors històrics anteriors La més emprada és la tècnica anomenada de les mitjanes mòbils , que pren com a previsió la mitjana aritmètica de les N darreres dades Hom pot veure fàcilment que S t +1 = S t + X t — X t-N /N Si es tracta, p ex, de preveure les vendes d’un producte per al més següent t+ 1, hom pren la mitjana dels darrers dotze mesos, amb la qual cosa hom suposa que s’eliminaran les variacions aleatòries El mètode de l' allisatge exponencial representa una elaboració de l’anterior que…