Resultats de la cerca
Es mostren 232 resultats
Ise
Ciutat
Ciutat del ken de Mie, a l’illa de Honshū, Japó, situada a la badia del mateix nom.
Hi ha uns santuaris dedicats a la deessa Amaterasu ~685 aC, que representen una de les formes més antigues i importants de l’arquitectura japonesa prebudista
Annona
Mitologia
Deessa romana protectora de les collites.
Era representada com una matrona que duia com a atributs el corn de l’abundància, un modi o mesura de gra, un ram d’espigues de blat, una àncora i la proa i un timó de vaixell A vegades era representada en companyia de Ceres
Mnemòsine
Mitologia
Deessa grega, personificació de la memòria.
D’acord amb la Teogonia d’Hesíode, era filla d’Urà i de Gea i, de la seva unió amb Zeus, engendrà les nou muses
Bāṇa
Literatura
Escriptor indi de llengua sànscrita.
La seva obra més coneguda és la biografia novellada Harsha-charita Escriví també la llarga novella Kādambarī , que deixà incompleta, un poema dedicat a la deessa Chaṇdī, i algunes peces de teatre imitant Kālidāsa
Àiax
Història
Fill d’Oileu, rei de Lòcrida, heroi de la guerra de Troia.
Violà el temple d’Atena i se n'emportà la sacerdotessa Cassandra, filla de Príam fou castigat per la deessa Atena, la qual, amb l’ajuda de Posidó, enfonsà a la mar les seves naus
pal·ladi
Religions de Grècia i Roma
Representació de Pal·les Atena, venerada com a protectora de la casa i de la ciutat.
Era famós el que existia al temple de la deessa a Atenes, i més encara el de Troia, el qual mantenia la ciutat inexpugnable Probablement es tractava d’una escultura semblant a la d’Atena armada
Foroneu
Mitologia
Personatge mític.
Fill del déu-riu Ínac i de la nimfa Mèlia, decidí a favor d’Hera en la disputa entre la deessa i Posidó per la possessió del Peloponès Ensenyà als homes a usar el foc i a reunir-se en ciutats
Micerí

Tríada de Micerí, grup format pel faraó Micerí la deessa Hathor (esquerra) i la divinitat del nomós de Cinòpolis
Història
Sisè faraó de la dinastia IV (~2533-2505 a C).
Bastí la tercera piràmide, la més petita, del grup de Gizeh Gaudí, sembla, d’una bona reputació, a diferència de Kheops i Kefren
Amenofis II
Interior de la tomba del faraó Amenofis II amb una representació de la deessa Isis agenollada
© Corel Professional Photos
Història
Faraó de la dinastia XVIII (1450-1425 aC).
Fill de Tuthmosis III i Meryetre Hatšepsut distinta de la famosa Hatšepsut, la principal característica del seu govern és la política exterior que portà a terme a l’Àsia per tal de mantenir les conquestes de Tuthmosis III En el decurs de tres campanyes a Síria-Palestina, derrotà set reietons a Takhsy, prop de Kadeš, al S de Síria 1448, combaté Mitanni al centre de Síria 1444 i lluità a Palestina, prop de la plana d’Esdreló 1442 La seva política interior és menys lluïda, com ho demostra l’escassetat de les seves construccions a Núbia Amada, Buhen i Semna, sotmesa des del regnat de Tuthmosis…