Resultats de la cerca
Es mostren 195 resultats
Sant Marçal de Montseny
L’església romànica de Sant Marçal de Montseny (s XII)
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia i després priorat benedictí, situat al coll de Sant Marçal
(1 100 m), entre els massissos de les Agudes i del Matagalls, a la capçalera de la Tordera, dins el municipi de Montseny (Vallès Oriental), al límit amb els de Viladrau (Osona) i Arbúcies (Selva).
A l’origen, pertanyia al bisbat de Vic i fou consagrada pel bisbe de Vic Guillem de Balsareny La seva fundació degué esser entre el 1050 i el 1060, quan el seu prior Guifred obtingué les primeres demarcacions Estava sota el patronat de la família Agudes-Montseny El 1095 s’uní a Banyoles en qualitat de priorat i els seus monjos intentaren de deixar el Montseny i establir-se a l’església de Santa Magdalena, prop de Mosqueroles, on edificaren una gran església de tres naus, però el bisbe de Vic els obligà a tornar al Montseny, on féu una nova consagració de Sant Marçal el 1104,…
densitat de població
Sociologia
Concepte i indicador de la geografia de la població que constitueix la més elemental de les correlacions entre la població i l’espai.
Normalment aquesta correlació és establerta en habitants per quilòmetre quadrat, però en aquest nivell té una significació molt imprecisa i sovint confusionària, puix que aquest quocient depèn de la variable superfície, i aquesta no solament presenta valors molt desiguals, sinó que obeeix generalment demarcacions administratives sovint arbitràries Les terres emergides del món suporten una densitat de població d’uns 26 habitants per quilòmetre quadrat, xifra que encobreix densitat zero a l’Antàrtida i de centenars d’habitants en alguns estats europeus o del SE asiàtic si hom va del nivell de…
La divisió territorial de Catalunya: les vegueries
Les vegueries i sotsvegueries de Catalunya el 1301 La vegueria era la demarcació on el veguer exercia la plena representació jurisdiccional del senyor de l’indret Era present al segle XII en àmbits comtals i vescomtals, a manera de districte que permetia superar delimitacions més reduïdes i adaptar la representació sobre regions reals Aquestes regions eren perfilades d’acord amb les característiques naturals, jurisdiccionals i d’unitat socioeconòmica, a partir d’un nucli rector Al segle XIII, la monarquia va assumir progressivament aquest model de demarcació, tot reflectint una divisió en…
comarca

Les comarques de Catalunya (2015)
© ICC
Dret administratiu
A Catalunya, entitat local de caràcter territorial formada per una agrupació de municipis.
El govern i l’administració de la comarca corresponen al consell comarcal, els òrgans del qual són el ple, el president i la comissió especial de comptes, a més del gerent La seu del consell és al municipi que té la capitalitat de la comarca Atès que es tracta d’una entitat local de segon grau, el consell comarcal és elegit per sufragi indirecte a través dels regidors dels ajuntaments dels municipis agrupats El nombre de representants del consell comarcal oscilla entre 19 i 39, segons els residents a la comarca Els consells comarcals, creats per la Generalitat de Catalunya el 1988, tenen…
Partit Comunista de Catalunya
Partit polític
Partit constituït al juny de 1932 com a secció catalana del Partido Comunista de España arran d’un acord pres en el seu IV Congrés, a instàncies de la delegació de la Komintern.
Des del trencament de la Federació Comunista Catalano-Balear amb el PCE, aquest no comptava amb una presència sòlida a Catalunya, excepte la Juventud Comunista de Barcelona, creada a l’abril de 1932 i presidida per Francisco Tobeña Malgrat això, els membres fidels al partit, com Ramon Casanellas i Josep del Barrio president del “radi” de Sants del PCE havien presentat candidats a les eleccions de 1931 El PCC pretenia mantenir una autonomia total respecte del PCE, però la seva debilitat extrema va fer que sempre en depengués Estava adherit a la Sección Española de la Internacional Comunista…
fillola
Història
Cadascuna de les dinou demarcacions fiscals en què era dividida la població morisca del Regne de València el 1602.
Eren les següents Sogorb, Benaguasil, la Vall d’Uixó, Xelva, Bunyol, Cofrents, Tous, Alberic, Càrcer, Xàtiva, Castelló del Duc, la Vall d’Alfàndec, Gandia, Oliva, Ondara, la Vall de Gallinera, Guadalest, Cocentaina i la Vall d’Elda
Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya
Edifici del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, obra de Xavier Busquets i Sindreu
© Fototeca.cat
Arquitectura
Corporació de dret públic creada el 1931 amb personalitat jurídica pròpia que té com a objectius vetllar pel correcte exercici de la professió d’arquitecte i dels interessos dels seus associats en l’àmbit de Catalunya.
Els òrgans rectors són l’Assemblea General i la Junta de Govern i és presidit pel degà elegit democràticament Territorialment consta de sis demarcacions amb competències pròpies Barcelona, on hi ha també la seu central, Comarques Centrals, Girona, Lleida, Tarragona i Ebre i delegacions Alt Empordà, Barcelona, Ebre, Garrotxa-Ripollès, Girona, Osona, Pirineu, Manresa, Tarragona i Vallès Forma part del Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España i, a través d’aquest, del Conseil d’Architectes d’Europa i de la Union Internationale d’Architectes Té el precedent en l’…
capità general

©
Història
Militar
Oficial que exerceix el comandament de totes les forces militars del territori per al qual ha estat nomenat.
A la corona catalanoaragonesa, el càrrec de capità general fou creat el 1344 per Pere III de Catalunya-Aragó amb jurisdicció sobre els comtats de Rosselló i Cerdanya, i persistí, vinculat a la persona del governador, fins el 1500, que la jurisdicció fou ampliada a tot el Principat de Catalunya A partir del 1512, fou vinculat a la persona del lloctinent general —fet que es produí també a València quan hom hi creà el càrrec el 1520, fora del període de lloctinència de Germana de Foix— i persistí així fins a l’abolició pels decrets de Nova Planta, àdhuc durant l’època d’unió a la corona francesa…
districte municipal
Dret administratiu
Cadascuna de les demarcacions en les quals se subdivideix un territori d’una població per distribuir i ordenar els serveis administratius.
La divisió del terme municipal en districtes és facultat del municipi A Barcelona, actualment, hom pot considerar el districte com un òrgan territorial de gestió descentralitzada
Sant Sadurní de Rotgers

L’església de Sant Sadurní de Rotgers
Jordi Domènech i Arnau (CC BY-SA 2.0)
Parròquia
Antiga parròquia del municipi de Borredà (Berguedà), al NW del terme, entre les demarcacions de Vilada i Castell de l’Areny.
El 888 el lloc fou cedit, juntament amb Borredà, al monestir de Ripoll L’església és esmentada el 938 fou bastida al costat del palau Rotger o Rodegari era sufragània de Borredà i algun temps segles XII-XIV parròquia independent L’església, un magnífic exemplar romànic, fou refeta i consagrada l’any 1167 aprofitant els murs de l’anterior Pertangué a Ripoll fins el 1835, que passà amb Borredà al bisbat de Vic