Resultats de la cerca
Es mostren 762 resultats
llei de contracte
Dret civil
Facultat que l’ordenament jurídic atorga als contractants de regular a llur arbitri el contingut del contracte en totes aquelles matèries en les quals predomina el principi d’autonomia privada.
Els pactes o les clàusules contractuals que se'n deriven tenen força de llei entre les parts contractants si no són contraris a les lleis, a la moral i a l’ordre públic
séquia Major de Castelló
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia del terme de Castelló de la Plana que pren l’aigua del Millars, en un assut comú amb la d’Almassora.
Rega les partides de Fadrell, Censal, Soterrani, Rafalafena, Tacsida, la Safra, la Plana, el Ramell, Canet, el Cap i Mediona D’aquesta séquia deriven el Sequiol, la séquia Mitjana i la de la Coscollosa
Jaraíz de la Vera
Municipi
Municipi de la província Càceres, Extremadura, situat a La Vera i delimitat al S pel riu Tiétar.
L’economia es basa en l’agricultura A més dels cultius d’oliveres i cerals, hi destaca la producció de tabac, cotó i pebrot Hi ha ramaderia i apicultura Les indústries deriven del sector primari
Sundsvall
Ciutat
Ciutat del län de Vasternorrland, Suècia, al N del país i a la desembocadura de l’Indals al golf de Bòtnia.
Al s XIX s’hi muntaren les primeres serres mecàniques del país, de les quals deriven les indústries de cellulosa i paper, les més notables d’Europa Actualment també té indústries químiques, de l’alumini i alimentàries
ventall
ventall amb barnillatge de nacre i país de punta anomenada “gasa de Brussel·les”, del s XIX (Museu Tèxtil i d’Indumentària - Col·l Rocamora, Barcelona)
© Fototeca.cat
Folklore
Indumentària
Làmina semicircular de tela, de paper, etc, muntada sobre làmines primes i planes de fusta, vori, nacre, etc, mòbils, unides per un dels extrems mitjançant un piu, que fa d’eix de gir, i que permet de desplegar-lo en semicercle o plegar-lo.
Els primers ventalls —del final del s XVI— eren de vitella i diversament ornats de puntes, de pedreria, de miralls als s XVIII i XIX hom solia decorar-los amb pintures, sovint d’artistes coneguts Deriven del flabell romà
camp vegetatiu
Biologia
Tipus de camp gradient situat en el pol inferior o vegetatiu dels ous en regulació i que presenta un predomini del metabolisme proteic, efecte que decreix del pol vegetatiu al pol animal.
Si el desenvolupament és normal, del camp vegetatiu deriven les capes cellulars vegetatiu 1, vegetatiu 2, i micròmers en l’estadi de blàstula, d’on, més tard, donaran lloc a l’endoderm, al mesoderm mesenquimatós i a les espícules calcàries
trullo
Arquitectura
Construcció rústica, pròpia d’algunes localitats de la Pulla (Itàlia), de planta generalment circular i amb coberta feta de lloses horitzontals, disposades esglaonadament a mesura que pugen, talment que pren la forma d’una cúspide cònica.
Sovint hom adossa a l’habitacle central altres trulli petits, generalment de planta quadrada, que es comuniquen entre ells Deriven directament d’algunes construccions megalítiques típiques de la Mediterrània Són típics els trulli d’Alberobello, de Putignano i de Martina Franca
Medellín
Municipi
Municipi de la província de Badajoz, Extremadura, drenat pel Guadiana, prop dels Montes de Mérida.
L’economia es basa en l’agricultura, la pesca i les indústries que en deriven Hi destaca un castell d’origen romà que fou reconstruït el s XIV, amb una gran torre quadrada i dos recintes dividits per una muralla
regles de Fajans
Química
Regles qualitatives donades per Fajans el 1923 que indiquen que, en un conjunt de substàncies químicament similars amb enllaç fonamentalment iònic, el caràcter covalent augmenta en els següents casos: amb la càrrega dels ions, quan el catió és petit i l’anió és gros i quan el catió té una configuració electrònica que no és la d’un gas noble.
Les regles de Fajans deriven de la consideració de la polaritzabilitat i del poder polaritzant dels ions, car el caràcter parcialment covalent de l’enllaç prové sobretot de la polarització de l’anió, que augmenta la densitat electrònica entre els nuclis
cinina
Biologia
Botànica
Hormona vegetal caracteritzada per la seva activitat estimulant de la divisió cel·lular.
La cinina natural més coneguda és la cinetina, però l’activa acció estimulant d’alguns extrets naturals, com la llet de coco, sobre la divisió cellular és també deguda a substàncies d’aquesta mena Les cinines deriven de l’adenina