Resultats de la cerca
Es mostren 274 resultats
Marinos de Tir
Geografia
Geògraf grec.
És autor d’una obra descriptiva important de tota la Terra, coneguda a través de Ptolemeu, el qual, bé que la criticà, s’hi basà i n'extragué moltes dades Marinos enllaçava amb la tradició d’Eratòstenes, Hiparc i Posidoni pel que fa a la geografia matemàtica i la cartografia, però el seu mèrit principal és d’haver enriquit les cartes geogràfiques amb nombroses dades noves
Max Wirth
Economia
Economista alemany.
Fou director de l’oficina d’estadística a Suïssa, i també es dedicà al periodisme Fundà el setmanari Arbeitgeber , i fou corresponsal de The Economist a Viena Publicà molts escrits, el més important dels quals és Geschichte der Handelskrisen ‘Història de la crisi comercial’, 1858 Fou un dels primers a intentar una classificació descriptiva de les crisis econòmiques, de les quals destacà els aspectes internacionals
Alexandru Vlahuţă
Literatura
Escriptor romanès.
Exercí com a professor i periodista La seva poesia, d’un profund lirisme, segueix l’estil de MEminescu És autor, també, de narracions breus i de novelles De la seva producció cal destacar Din durerile lumii ‘Dolors del món’, 1886, Din trecutul nostru ‘El nostre passat’, 1908, Dan 1894, novella autobiogràfica, i una guia descriptiva de les regions del seu país Romînia pitorească 1901
Telesforo de Aranzadi y Unamuno
Antropologia
Biologia
Antropòleg i naturalista basc, doctor en farmàcia i ciències naturals.
Fou professor de botànica descriptiva a la facultat de farmàcia de Barcelona, de la qual fou degà des del 1920, catedràtic d’antropologia a Barcelona Els seus estudis antropològics són interessants per l’enfocament biomètric i la metodologia científica que hi desenvolupà Entre les seves nombroses obres cal citar El pueblo Euskalduna 1891, Etnología 1899 i Problemas de la etnografía de los vascos 1907
Jaume Gustà i Bondia

Jaume Gusta i Bondia. Firmat per J. Cabanellas.
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte (1879) i mestre d’obres (1872).
Construí diversos pavellons a l’Exposició Universal de Barcelona 1888, després desapareguts És autor de la casa consistorial de Sants 1895, de la seva casa al carrer d’Alegre de Dalt, de Barcelona 1910, de la casa Monteys Rambla de Catalunya - carrer de València i del cementiri de Sants El seu Modernisme parteix del gòtic i el suavitza Publicà una memòria descriptiva de Sant Benet de Bages 1887
Claudi Peiròt
Literatura
Poeta occità.
Capellà, fou prior de Pradinas, a Roergue 1748-65 El 1774 havia publicat La prima roergassa la refeu i hi afegí cants sobre les altres estacions i la tornà a publicar el 1781 Quatre sasons o Georgicas patoesas Celebració de la natura i pintura realista de la condició camperola, aquesta obra descriptiva i pràctica tècnica obtingué molt d’èxit Peiròt havia donat una veu al poble i quan arribà el moviment revolucionari, per tant, s’hi trobà d’acord
Félix María Samaniego
Literatura
Escriptor castellà.
Fidel al corrent didàctic del neoclassicisme, conreà el gènere de la faula, amb què es féu famós, com el seu coetani Iriarte Les seves Fábulas morales 1781 es basen en els models tradicionals Fedre, Isop, La Fontaine, etc Escrites en vers, el seu estil, bé que prosaic, no manca d’una certa gràcia descriptiva Cal recordar La cigarra y la hormiga, Las moscas, La lechera , etc Enemistat amb Iriarte, escriví contra ell l’opuscle Observaciones sobre las fábulas literarias
Eduard Támaro i Fabricias
Historiografia
Historiador.
Advocat, presidí l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques 1878-79 i collaborà, entre altres publicacions, a La Renaixença , Lo Gay Saber i La Ilustració Catalana Publicà diverses monografies, com Guía histórico-descriptiva de la catedral de Barcelona 1882, Monografía de la seo de Manresa 1883, Ressenya històrica de l’erecció de la sede episcopal de Barcelona 1887 i Les imatges de Sant Jordi Publicà a La Dinastía de Barcelona part de la traducció catalana del Quixot
farmacodinàmica
Farmàcia
Branca de la farmacologia que estudia els mecanismes d’acció de les drogues, la intensitat d’aquesta acció i la seva dinàmica.
Juntament amb la farmacologia descriptiva i quantitativa, la farmacodinàmica constitueix la fase de l’estudi analític del mecanisme d’acció de les drogues Aquesta anàlisi ha d’ésser fisiològica, farmacofisiològica, física i bioquímica, per tal de poder conèixer l’acció de les drogues sobre els teixits, els òrgans, els aparells i els sistemes circulatori, respiratori, nerviós, i ha d’atènyer el nivell del funcionament cellular farmacodinàmica cellular o d’una part de la cèllula, és a dir, molecular farmacodinàmica molecular
Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya
Projecte nascut l’any 1999 d’un conveni de col·laboració entre el departament de medi ambient i habitatge de la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la finalitat de servir de marc de referència en la presa de decisions per a la gestió del territori.
És una selecció d’afloraments i llocs d’interès geològic que, en conjunt, testimonien l’evolució geològica del territori català, alhora que contribueixen a preservar aquest patrimoni Compta amb l’aportació de dades i coneixements d’especialistes de tot Catalunya, els quals han collaborat en la recopilació i la síntesi d’informació dels afloraments especialment rellevants del país L’IEIGC ha organitzat els continguts digitalment, juntament amb les delimitacions cartogràfiques i la fitxa descriptiva de cadascun dels Espais d’Interès Geològic inventariats