Resultats de la cerca
Es mostren 201 resultats
Ricordi e Compagnia
Música
Disseny i arts gràfiques
Editorial de música de Milà, fundada per Giovanni Ricordi (1785-1853) l’any 1808.
Edità les principals òperes de Rossini, Donizetti, Bellini, Pacini, etc El seu fill Tito Ricordi 1811-88 amplià el negoci i esdevingué l’editor de Verdi i Puccini exercí una considerable influència damunt el Teatro alla Scala El seu fill Giulio Ricordi continuà el negoci i fou també compositor L’empresa passà a d’altres mans el 1919, però continua i té filials a Amèrica del Sud i del Nord
Elvira d’Hidalgo
Música
Soprano.
Estudià a Barcelona i a Itàlia Debutà a Nàpols 1908 amb Il barbiere di Siviglia , de Rossini S'especialitzà en Mozart, Cimarosa, Rossini i Donizetti, i enregistrà alguns discs Actuà sovint al Liceu de Barcelona entre el 1911 i el 1923 Es retirà el 1936 Establerta a Atenes, fou professora de Maria Callas En 1949-59 fou catedràtica de cant del conservatori d’Ankara Turquia i després professora a Milà 1959
Amèlia Muñoz
Música
Cantant.
Emprà el nom artístic d' Amèlia Muñoz de Cappa Estudià a Milà, i debutà a Trieste el 1844 Actuà a Barcelona, a València i a Madrid El 1847 passà al Teatre Imperial de Peterburg com a prima donna En casar-se, amb el director d’orquestra JACappa, es retirà però reaparegué el 1852, i cantà a França, Alemanya, Itàlia i Bèlgica amb un repertori d’òperes italianes de Rossini, Bellini, Donizetti i Mercadante, entre altres
Antoni Segura
Música
Baríton.
Emprà el nom artístic d' Adolfo de León Ocampos Estudià a Madrid i a Itàlia El 1870 debutà a Alessandria amb Ernani , de Verdi, i assolí un èxit sorollós actuà per tot Itàlia, a Varsòvia i a diverses capitals de l’Amèrica del Sud, al Teatre del Circ de Barcelona, etc El seu repertori incloïa òperes de Donizetti, Verdi, Auber, Rossini i Gounod Es retirà el 1885 i s’establí a València
Giulia Grisi
Música
Soprano italiana.
Es destacà amb l’estrena de Norma , de Bellini, a Milà 1831, i aviat esdevingué una figura mítica El 1833 es presentà a París Bellini escriví per a ella I Puritani 1835 i Donizetti el paper femení de Don Pasquale 1843 La seva cosina Carlotta Grisi Visinada, Ístria 1819 — Ginebra 1899 fou cèlebre com a ballarina i soprano alhora El 1841 estrenà a París Giselle , d’Adam, i el 1843 La Péri , de Burgmüller
Amèlia Muñoz
Música
Cantant catalana.
Estudià cant a Milà i debutà a Trieste el 1844 Posteriorment estigué activa a Espanya Cantà a Barcelona, València i Madrid, tot i que no s’ha pogut documentar en totes les fonts El 1847 actuà a Sant Petersburg com a soprano principal Es casà amb el director JA Cappa A partir del 1852 el seu nom torna a constar en teatres europeus, on interpretà diferents papers de G Rossini, V Bellini, G Donizetti i S Mercadante
cavatina
Música
Ària breu i més simple que l'aria da capo, que apareix a les òperes de la segona meitat del segle XVIII.
Per a alguns autors italians del XIX, designà la primera de les àries que cantava un dels protagonistes d’una òpera Bellini, Donizetti, Verdi o bé una d’especialment virtuosística Rossini, Verdi A França i Alemanya, en canvi, continuà essent simplement una ària curta i senzilla, generalment de tempo moderat El terme cavatina s’usà també per a designar una peça instrumental amb una línia melòdica molt cantabile penúltim moviment del Quartet de corda , opus 130, de Beethoven
Felice Romani
Disseny i arts gràfiques
Llibretista italià.
Llicenciat en dret, es dedicà a escriure i aviat es destacà com a autor de llibrets per a Rossini Il turco in Italia , 1814, d’una gran originalitat, puix que fa Construir l’acció a un personatge, per bé que assolí la màxima fama associat a Bellini Il Pirata , 1827 La sonnambula , 1831 Norma , 1831 i Donizetti L’elisir d’amore , 1830 Lucrezia Borgia , 1833 en aquestes obres mostra una influència classicitzant Com a periodista, polemitzà contra el Romanticisme
Concepción Dalhander i Francés
Música
Mezzosoprano valenciana.
Estudià piano i cant i el 1898 debutà al Teatro Real de Madrid amb Lohengrin Posteriorment cantà amb èxit a Sevilla, Barcelona i València S’especialitzà en el repertori wagnerià al costat de F Viñas, E Tetrazzini i T Arkel, però també feu incursions en el terreny de l’òpera italiana G Donizetti i francesa G Meyerbeer Estrenà El soñador , de Salvador Giner, al Teatre Principal de València 1901, i Akté , de Joan Manén, al Gran Teatre del Liceu durant la temporada 1903-04
Eduard Giménez i Gràcia

Eduard Jiménez i Gràcia
© Fototeca.cat
Música
Tenor.
Format a Barcelona, amplià estudis a Itàlia i guanyà el concurs Achille Peri, de Reggio de l’Emília 1967 i el mateix any hi debutà amb L’elisir d’amore De veu lírica lleugera, s’ha especialitzat en Rossini, Donizetti, Cimarosa, Mozart i autors del segle XVIII Ha actuat per tot el món i especialment a Itàlia sovint al Teatro alla Scala de Milà A Barcelona ha actuat regularment al Liceu d’ençà del 1970 Ha enregistrat òperes i un disc de cançons tradicionals catalanes 1982