Resultats de la cerca

Té una longitud d’uns 805 km i drena una conca de 82880 km 2 El riu neix de la confluència de diverses bifurcacions que provenen de les muntanyes Endicott, per sobre del Cercle Polar Àrtic L'àrea propera al desguàs amb el Yukon és una gran plana d'inundació, protegida El seu cabal mig, a la localitat d'Hugues, és de 400 m 3 /s

De les fonts del segon al llac de Winnipeg té un trajecte de 1 928 km És considerat com el curs superior del Nelson, emissari del Winnipeg És explotat per a la producció hidroelèctrica i per a la irrigació, però és de poc valor per a la navegació Travessa les ciutats d’Edmonton, Calgary, Lethbridge, Red Deer, Saskatoon i Prince Albert, i drena una superfície d’uns 383 000 km 2

El seu curs segueix la frontera amb els EUA, en direcció NW durant uns 300 km, i drena, amb tots els seus afluents, una superfície de 126 000 km 2 , fins a desembocar al llac Winnipeg L’abundància de ràpids i de salts d’aigua el fa impropi per a la navegació, però és molt aprofitat per a la producció d’energia hidroelèctrica, que satisfà una bona part de les necessitats de Manitoba

Neix a les muntanyes Džumgoltau i flueix en direcció est, vers la conca del llac Issyk, del qual fou anteriorment l’emissari, on pren la direcció general SE-NW Drena les muntanyes dels Kirguisos i les Kungej-Alatau En arribar a la conca endorreica de l’estepa de Betpak-Dala, es perd prop del llac Akžajkyn De règim nival, recull les aigües de desglaç d’uns 800 km 2 de glaceres, amb mínim d’hivern

Drena els termes de Taradell i Malla, passa per l’est de la ciutat de Vic i, després de travessar el terme de Gurb de la Plana, desguassa al seu collector, a Roda de Ter Recull les aigües del sector meridional de la plana a través de la riera de Taradell, el riu de Tona i sobretot del riu Mèder, el seu principal afluent És utilitzat per les adoberies de la ciutat de Vic

És flanquejat de glaceres A l’oest la glacera de Lliterola que alimenta l’estany de Lliterola, a la capçalera de la vall d’aquest nom al SE, la glacera que forma el barranc de Perdiguero afluent, per l’esquerra, del riu d’Estós que drena la vall de Perdiguero al SW, i separada de l’anterior per la cresta de Gargallosa, la gelera que s’estén per l’ampla capçalera de la vall de Molseret

Neix a la serra de Gredos, on drena una àrea de cereals i de vinya canvia bruscament la direcció E per la SW vers el Tajo, i rega l’horta de Talavera de la Reina, prop d’on desemboca Té un cabal de 14,72 m 3 /s, i el seu règim és pluvionival És aprofitat per diverses hidrocentrals mogudes pels pantans de La Charca del Cura, San Juan, Burguillo i Las Picadas, entre d’altres

Té una longitud de 162 km i drena una conca de 68500 km² Neix al llac Saimaa i desemboca al Ladoga per tres ramals el més antic, prop de la localitat de Priozersk un segon, pocs kilòmetres més al nord de l’anterior, i des del 1857, per l’anomenat riu Taipale o Burnaya, uns 50 km al SE, i que és el principal pel que fa a cabal Al llarg de curs del riu es formen diversos llacs, un dels quals és l’ozero Vuoksa

Neix al Tirol del Sud al S del pas de Rèsia o Reschenscheideck en tres petits llacs Riu de règim alpí, ha tallat valls profundes en el seu curs alt, la primera de les quals és el Vintschgau o vall Venosta, i al seu pas pel Trentino és flanquejat per planes estretes on s’engorja sovint Nombroses centrals hidroelèctriques aprofiten l’energia de l’Adige i els seus afluents Passino, Eisack, Noce, Avisio Passat Verona, i fins a la seva desembocadura al S de Chioggia, drena una plana fèrtil d’economia agrícola

La capçalera, on hi ha l' estany de la Comalada , és dominada pels pics de Sethomes 2 661 m alt, de Rojat 2 724 m alt i de Tretzevents 2 731 m alt El paisatge desolat dels cims canvia a partir dels 2 000 m amb els primers boscs de pi negre, on hi ha l’ermita de Sant Guillem de Combret Al curs baix hi ha diversos masos dedicats a la ramaderia i finalment el poble del Tec, a l’aiguabarreig del riu de la Comalada , que drena la vall, amb el Tec