Resultats de la cerca

Fill i successor de Segimon III, abandonà les reivindicacions al tron rus tractat de Pollnow, 1634, però rebé els ducats de Smolensk i Černigov S'oposà a la noblesa i hagué de signar amb Suècia l’armistici de Sztumska Wieś 1635

Acords de Milà Felip Maria Visconti deixa en llibertat Alfons el Magnànim en canvi d’un rescat de 30 000 ducats i la signatura d’un tractat repartint-se l’hegemonia a Itàlia i comprometent-se a lluitar plegats contra Francesco Sforza

Fill de Francesc IV El 1848 fou obligat a abandonar els ducats, que foren annexats al Piemont, però fou restaurat pels austríacs poc temps després Expulsat el 1859, els seus estats foren incorporats al regne d’Itàlia, i es retirà a Viena

Tractat d’Aix-la-Chapelle, que clou la guerra de Successió austríaca Francesc I, marit de Maria Teresa, és rati-ficat com a emperador Frederic II de Prússia obté la Silèsia i Felip de Borbó, fill de Felip V, els ducats de Parma i Piacenza

Àustria s’hi avingué a pagar una indemnització de guerra i a permetre la formació d’una Confederació d’Alemanya del Nord i la incorporació dels ducats de Slesvig i Holstein a Prússia Significà un pas decisiu envers la unitat alemanya i l’hegemonia prussiana

Fill d’Albert II, s’encarregà del govern dels dominis austríacs amb el seu germà Albert III En el repartiment de Neuberg es quedà amb els ducats d’Estíria, Caríntia i Carniola, el comtat del Tirol i el landgraviat d’Alsàcia Morí combatent els suïssos

Reberen aquest nom gran part del territoris del Sacre Imperi en què no hi havia ducats El més antic fou el landgraviat de Turíngia 1129 Quasi tots els landgraviats assoliren categories superiors ducat, electorat El darrer landgraviat sobirà fou el de Hessen-Homburg, que durà fins el 1866

Successor de Frederic VII, fou acceptat per les grans potències 1852, però trobà una certa resistència a l’interior Reclamà els ducats de Slesvig i Holstein, però hagué de cedir davant Àustria i Prússia Emparentà amb diverses cases regnants gràcies a una bona política matrimonial dels seus fills

Castellà de Levàdia Beòcia 1374, defensà la fortalesa de Mègara de l’atac de Nerio I Acciaiuoli, on fou fet presoner El 1375 era a Sicília amb el càrrec de procurador dels ducats d’Atenes i Neopàtria, i missatger especial de Lluís Frederic d’Aragó Fou recompensat pels perjudicis soferts a Mègara

Fou un dels tres electorats eclesiàstics Comprenia l’Alt Electorat, sobre el Rin, entre els ducats de Juliers i Berg, el Baix Electorat, entre els estats de Juliers i Trèveris, el ducat de Recklingshausen i el ducat de Westfàlia Fou creat el 1357 Les guerres napoleòniques el desmembraren el darrer elector, Maximilià Francesc d’Àustria, morí el 1801 La capital fou Bonn