Resultats de la cerca

Vida i obra Conreà la novella Eduard 1955, Una taca de sol 1968 i Si la vida ens digués sí 1988 la poesia D’aire i de foc 1959, Cançons per a no cantar 1977, Petit poema de Catalunya 1977, Paisatges de Catalunya 1978 i De foc i d’aire 1982, reculls que aplegà a Poesia 1938-83 1985 amb tota una sèrie d’estudis crítics sobre la seva poesia Restà inèdit l’extens Poema de Crist Com a assagista publicà Maragall 1860, 1911, 1961 1964, Per un nou concepte de la Renaixença 1965, I els catalans també 1965, premi J Yxart 1964, L’avantguardisme en la poesia catalana actual 1972 i Aspectes de nova…

Pertanyent a una família catòlica d’Irlanda del Nord, es graduà a la Queen University de Belfast l’any 1961 Durant uns quants anys exercí la docència a l'ensenyament secundari i del 1966 al 1970 ensenyà literatura anglesa a la Queen University Després d’un parèntesi a la Universitat de Califòrnia, a Berkeley 1970-71, s'establí a Dublín, on treballà com a collaborador en la premsa i com a editor fins el 1975, i es dedicà novament a l’ensenyament superior al Carysfort College 1975-80 i posteriorment a Oxford 1989-94 i a Harvard 1985, entre altres institucions La seva poesia té un punt de…

La seva aportació al teatre contemporani es comparable a la d’Eliot i Joyce en poesia i novella Fill d’actors, menà una vida turbulenta que es reflectí en la seva obra Estudià un any a la Universitat de Princeton 1906 i féu diversos oficis, entre els quals el de mariner Casat el 1909, es divorcià el 1912 Casat dues vegades més, la tercera muller li sobrevisqué La tuberculosi li féu passar un any en un sanatori i “tornar a néixer”, segons expressió pròpia, i aquesta malaltia, en certa manera, decidí la seva carrera de dramaturg La primera obra, The Web 1913-14, féu possible el seu…

A quinze anys guanyà el primer premi de poesia Màrius Torres i el 1966 el Joan Casulà amb Retalls del diari d’un adolescent 1967 El 1979 publicà un segon poemari, Nadir Poemes Establert a Barcelona el 1965, treballà fins al final dels anys setanta com a corrector d’estil per a nombroses editorials Edicions 62, Nova Terra, Edicions de Materials, Laia, Bruguera, Doyma i Seix i Barral Posteriorment compaginà la docència, com a catedràtic d’institut de llengua i literatura catalanes 1980-2008, amb la dedicació a la literatura director de “Els llibres de Glaucos” 1982-85 de l’editorial Laertes,…

S’inicià amb els reculls poètics  Abandonada ment 1977 i De l’home quan no hi veu 1980, de to intimista i amorós, rics en imatges Ambdós anuncien un procés de depuració intellectual i l’acostaren a la poesia de Yeats i Graves, o de Vinyoli Posteriorment, publicà Memòria del cos 1980, premi Miquel de Palol 1979, Els dies antics 1982, El darrer sol 1985 i Palau d’hivern 1987 El 1984 guanyà l’englantina d’or i el 1992 la flor natural als Jocs Florals de Barcelona  Cofundador i codirector de l’editorial Columna 1985-99 i de la discogràfica Columna Música 1997-2000, collaborà com a…

Ha adquirit una especial reputació com a orquestra mozartiana, i ha enregistrat totes les simfonies de l’època de maduresa del compositor austríac, com ara el Rèquiem i la Missa en do menor , la integral dels concerts de piano i les set òperes de maduresa de Mozart Idomeneo, re di Creta , La clemenza di Tito , El rapte del serrall , Così fan tutte , Les noces de Fígaro , Don Giovanni i La flauta màgica , que foren interpretades a Amsterdam, París, Parma, Lisboa, Ludwigsburg i Londres A més del repertori simfònic i concertístic, l’orquestra ofereix moltes produccions operístiques, com el cicle…

Desenvolupament enciclopèdic Serè i amargament irònic, l’autor es distreu amb el domèstic, sovinteja el paisatge, l’anècdota quotidiana i la lectura elabora una poesia de l’experiència que es nodreix de l’observació de la naturalesa humana per esdevenir una punxant reflexió moral sobre l’inapellable pas del temps, els paranys del desig i la humiliant descomposició de la memòria, deixatada per la rutina Parcerisas hi aplega les seves poesies més refinades i sòbries, tan descarnades en l’implícit com moderades en les formes, lluny del desbordament sentimental, la confidència i l’exhibició…

Deixeble de Ramón Menéndez Pidal, guanyà la càtedra de llengua i literatura espanyola de la Universitat de València 1933 que canvià, després de la Guerra Civil, per la de filologia romànica de la Universitat de Madrid Conferenciant, lector i professor visitant de diverses universitats europees i nord-americanes, entre elles l’Autònoma de Barcelona 1933-34 L’any 1948 ingressà a l’Academia Española i, del 1968-1982 en fou president també fou membre, entre d’altres, de l’Academia de la Historia 1959 Com a filòleg, historiador i crític literari utilitzà alguns dels vells mètodes…

Es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona i exercí la docència de les llengües clàssiques a Cuba entre el 1954 i el 1960 a la Universidad de Oriente, a Santiago de Cuba i de literatura espanyola i comparada al Canadà a la Universitat d’Alberta, entre el 1962 i la seva jubilació, el 1985 Entre el 1970 i el 1973 compartí aquesta tasca docent amb la direcció literària de l’editorial Seix i Barral de Barcelona Tornà a Catalunya l’any 1985, on es dedicà a l’assaig, al periodisme i a la crítica literària, de tendència acadèmica i humanística Tota la seva obra literària neix d…

Es llicencià en ciències polítiques a la Universitat de Madrid, i posteriorment retornà a Mallorca, on des dels anys cinquanta es guanyà la vida en el sector turístic com a empresari hoteler La seva trajectòria poètica començà amb diverses edicions privades de petits reculls i poemes solts, totes publicades entre el 1955 i el 1959 L’últim , 1955 Inicià formalment la carrera poètica amb la publicació del recull Calaloscans 1966 Amb els anys seguiren Camp rodó 1973, premi Joan Alcover, Contribució de bàrbars 1980, Els capells de ferro a Son Cabaspre 1983, Calaportal de Cavorques 1985,…