Resultats de la cerca

Tot i que, des de la conquesta de l’illa per Alfons II de Catalunya-Aragó, fou la moneda mallorquina l’única que, per privilegi atorgat als jurats de Mallorca, podia circular per Menorca, Alfons IV havia atorgat als jurats de Menorca el privilegi o la llicència de batre moneda pròpia de l’illa del tipus dels diners barcelonesos De fet, el 1425 els jurats de Ciutadella tenien a càrrec seu l’encunyació de diners de billó però, davant les protestes dels jurats de Mallorca, Alfons IV revocà, el 1458, el privilegi de batre moneda menorquina Els diners coneguts tenen a l’anvers el bust del rei i al…

El sistema monetari valencià, derivat, com el barcelonès, del carolingi, era basat en unes monedes efectives, el diner diner valencià , el sou sou valencià , de 12 diners, i la lliura lliura valenciana , de 240 diners Les primeres encunyacions foren, el 1246, el ral de València i la malla , moneda de billó destinada als nous regnes de València i de Mallorca El 1310 foren les primeres encunyacions d’argent, el divuitè, peça fonamental del sistema monetari valencià, que valia divuit diners o rals de València, que s’encunyà fins el 1707 i circulà fins el 1747 El 1483 Ferran II instaurà el…

Fou fonamental en el desvetllament econòmic català del segle XI Inicialment entre ~1017-35 fou fabricada pel prestamista i orfebre jueu Bonhom, amb una talla de 7 l’unça 3,80 g Imità diferents models dels dinars andalusins, però en general porten la lectura Bonhom , en llatí en una de les cares Un dels tipus porta el nom Madīnat Barsinuna en caràcters cúfics A partir del 1037, encunyats per Enneas, el seu pes baixà progressivament fins a ésser de 10 l’unça uns 2,70 g Vers el 1070, apareixen mancusos de 15 l’unça 1,90 g, fets encunyar per Ramon Berenguer I, que porten al voltant d’una de les…

De tipologia i pes variables entre tres grams i cinc, desaparegué amb motiu de la unificació d’Itàlia

Fa referència a la rellevància creixent de factors generadors d’una lleialtat gairebé religiosa i que esdevenen referents compartits de sentit entre els individus en una societat bàsicament secular En altres paraules, si algunes dimensions tradicionals de la religió s’estan debilitant, altres fenòmens com el patriotisme, la pertinença a organitzacions no governamentals, la ciutadania virtuosa o els grans esdeveniments esportius i musicals, adopten característiques pròpiament religioses

Presenta sovint la figura del rei com un arquer agenollat