Resultats de la cerca
Es mostren 166 resultats
cruzado
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda castellana de billó encunyada per Enric II de Castella.
barbuda
Numismàtica i sigil·lografia
Història
Moneda portuguesa de billó encunyada per Ferran I (1367-83).
Era de llei 3 diners i equivalia a 20 sous
tornès | tornesa
Numismàtica i sigil·lografia
Dit de la moneda encunyada a Tours, seca reial francesa.
cruzado
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent portuguesa de 480 reis encunyada el 1750.
mancús
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or encunyada a Barcelona a imitació dels dinars àrabs.
Fou fonamental en el desvetllament econòmic català del segle XI Inicialment entre ~1017-35 fou fabricada pel prestamista i orfebre jueu Bonhom, amb una talla de 7 l’unça 3,80 g Imità diferents models dels dinars andalusins, però en general porten la lectura Bonhom , en llatí en una de les cares Un dels tipus porta el nom Madīnat Barsinuna en caràcters cúfics A partir del 1037, encunyats per Enneas, el seu pes baixà progressivament fins a ésser de 10 l’unça uns 2,70 g Vers el 1070, apareixen mancusos de 15 l’unça 1,90 g, fets encunyar per Ramon Berenguer I, que porten al voltant d’una de les…
moneda valenciana
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda encunyada a la ciutat de València, pròpia del País Valencià.
El sistema monetari valencià, derivat, com el barcelonès, del carolingi, era basat en unes monedes efectives, el diner diner valencià , el sou sou valencià , de 12 diners, i la lliura lliura valenciana , de 240 diners Les primeres encunyacions foren, el 1246, el ral de València i la malla , moneda de billó destinada als nous regnes de València i de Mallorca El 1310 foren les primeres encunyacions d’argent, el divuitè, peça fonamental del sistema monetari valencià, que valia divuit diners o rals de València, que s’encunyà fins el 1707 i circulà fins el 1747 El 1483 Ferran II instaurà el…
religió civil
Sociologia
Dimensió de la secularització encunyada pel nord-americà Robert Bellah el 1975.
Fa referència a la rellevància creixent de factors generadors d’una lleialtat gairebé religiosa i que esdevenen referents compartits de sentit entre els individus en una societat bàsicament secular En altres paraules, si algunes dimensions tradicionals de la religió s’estan debilitant, altres fenòmens com el patriotisme, la pertinença a organitzacions no governamentals, la ciutadania virtuosa o els grans esdeveniments esportius i musicals, adopten característiques pròpiament religioses
gra
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda siciliana de bronze encunyada a Messina i més tard a Palerm.
De tipologia i pes variables entre tres grams i cinc, desaparegué amb motiu de la unificació d’Itàlia
dàric
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or de Pèrsia, encunyada per Darios I (521-486 aC).
Presenta sovint la figura del rei com un arquer agenollat