Resultats de la cerca

Treballà a la catedral de Praga Svatý Vit en collaboració amb Michael, Wenzel i Johann, membres de la seva família, també arquitectes, i hi féu la decoració escultòrica del trifori 1374-85 Construí, també a Praga, el pont principal Karluv most el 1357 a Kolín, el cor de la catedral, i inicià 1388 l’església dedicada a santa Bàrbara a Kutná Hora La seva obra influí d’una manera decisiva en l’evolució de l’arquitectura bohèmia vers el gòtic tardà

Conegut amb el pseudònim de Silvestre d’Edeta Format a l’Escola de Mestres Fusters de València i a la de Sant Carles, on fou auxiliar d’escultura des del 1956, i catedràtic de talla escultòrica des del 1961 Obtingué diversos premis a Madrid Salón de Otoño, Sevilla, Palma, València premi Senyera i Granada, entre d’altres Des del 1971 fou acadèmic de Sant Carles La seva obra monumental, formant part de l’urbanisme, es pot trobar a Barcelona, València, Llíria i Gandia

Estudià a Budapest, al Bauhaus de Dessau i a París, on fou deixeble d’AMaillol Treballà a Alemanya, i després del 1933 fou detingut a causa del seu capteniment d’esquerres Des del 1937 residí a Roma Tant les seves obres figuratives com les abstractes es caracteritzen per una monumentalitat rústica Destacà també amb la decoració escultòrica d’edificis públics els relleus de la façana de l’estació Tèrmini, el Palau d’Esports i el Club Automobilístic, tots tres a Roma

A París s’interessà pel cubisme El 1915 tornà a la seva ciutat nadiua i començà la lluita contra les concepcions oficials de l’escultura El 1924 exposà la seva Noia baixant el carrer Florida , que el convertí en el líder de l’avantguarda escultòrica argentina Dos anys més tard féu el primer relleu abstracte de l’Amèrica del Sud, anomenat Posta de sol La guerra civil de 1936-39 i la Segona Guerra Mundial li feren produir treballs dramàtics d’un marcat to expressionista

Iniciat 1914 per Vladimir Tatlin Monument a la III Internacional, 1920, formulat pels germans Naum Gabo i Anton Pevsner en el Manifest realista 1920 a Moscou, i plasmat en llur obra escultòrica, constitueix una recerca dels plens i dels buits per mitjà de línies i de plans travats dins l’espai En el camp de l’arquitectura sobresurten els projectes d’El Lisickij i de Marcel Breuer Aquest moviment inclou també el neoconstructivisme de les tendències geomètriques les construccions decoratives de Torres-García, 1934 i cinètiques Vasarély, 1944

Molt representatiu de la vitalitat del barroc al Brasil, amb una visió dinàmica de l’espai arquitectònic i de la forma escultòrica Treballà a la regió de Villarrica, on hi ha la seva obra mestra, l’església de São Francisco 1774, amb una planta original que integra perfectament els diversos elements, inclòs l’exuberant retaule És conegut pel conjunt del santuari del Bom Jesus de Matosinhos, a Congonhas do Campo començat el 1799, amb les figures dels profetes, que decoren la monumental escala, que li donaren gran prestigi

Entre les seves obres cal esmentar el retaule de l’església de Santa María de Medina de Rioseco, el de l’altar major de l’església de la Magdalena de Valladolid i el sepulcre del bisbe Pedro de Gasca a la mateixa església No s’ha conservat el retaule del convent de Las Descalzas Reales de Madrid ni el del monestir de Montserrat, encarregat per Felip II de Castella i fet segons un projecte de Francisco Mora a imitació del del monestir d’El Escorial, però amb una riquesa escultòrica més gran

Deixeble de Manolo Hugué, la seva obra escultòrica se centrà en la figura femenina El 1953 en l’Exposició de Belles Arts de Primavera, a Barcelona, li fou concedida la tercera medalla A més, rebé el segon 1954 i el primer 1955 premi de l’Acadèmia Sant Jordi, i la tercera medalla de l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid 1960 És autor dels relleus murals del presbiteri de l’església parroquial de Sant Esteve de Granollers 1955-66 i del monument als bombers de Barcelona 1967 Al març del 2009 fou declarat fill predilecte de Caldes de Montbui

Atret, en principi, per la pintura, fou deixeble de Josep Berga i Boix, a Olot, i de l’escola de Llotja, a Barcelona Vers el 1890 anà a París, on esdevingué escultor i ajudant de Maillol, el seu veritable mestre, amb qui aprengué també l’aquarella El 1929 participà en la decoració escultòrica del recinte de l’Exposició Internacional de Barcelona Arran de la Segona Guerra Mundial s’establí definitivament a Olot Dins un estil derivat de Maillol, excellí en figuretes de terra cuita, d’un mediterranisme fi i elegant que el relaciona formalment amb el Noucentisme

Fou deixeble d’Hipòlit Rovira i de Baptista Balaguer, i també de Jaume Molins el Vell Formà part de l’Acadèmia de Santa Bàrbara, des del 1754, i esdevingué director d’escultura de la de Sant Carles des del 1765 —abans de la seva creació oficial— De la seva obra escultòrica sobresurt l’interior, barroc, de Sant Andreu, a València, sobre un projecte de Rovira, treballs a la capella de la Mare de Déu dels Desemparats de València i Sant Joaquim i santa Anna a l’església parroquial de Llíria Hom el considera una figura de transició entre el barroc i el neoclàssic