Resultats de la cerca
Es mostren 380 resultats
coet-llançador
Astronàutica
Coet destinat a posar en òrbita satèl·lits o vehicles espacials.
Entre ells cal destacar l’Energia rus, l’Ariane europeu, els nord-americans Atlas, Delta, Pegasus i Titan, el Llarga Marxa xinès i l’H-I japonès
Willy Ley
Enginyer alemany naturalitzat nord-americà.
Donà un gran impuls a l’aplicació dels coets com a propulsors de vehicles destinats a l’exploració còsmica El 1927, a Breslau, intervingué en la fundació de la Verein für Raumschiffahrte A causa de les seves idees antinazis, el 1935 emigrà als EUA Fou un dels millors historiadors del desenvolupament dels coets, dels míssils i dels viatges espacials, i es destacà en el camp de la narració d’anticipació
llançament
Astronàutica
Acció d’alliberar un coet que hom vol fer enlairar, després d’ésser-hi produïda l’encesa del propulsor i en el moment que aquest forneix l’impuls necessari per a assegurar la resposta dels controls de comandament.
Hom efectua el llançament de coets de petites dimensions, com és ara els de sondeig atmosfèric, amb l’ajut d’una rampa o d’un tub que controla llur moviment fins a assolir la velocitat mínima de vol Els coets de grans dimensions, com és ara els coets espacials, s’enlairen des d’una plataforma proveïda d’un sistema d’ancoratge torre umbilical que allibera el coet quan els motors assoleixen l’impuls de règim
Universitat Internacional de l’Espai
Astronàutica
Institució dedicada tant a la realització de cursos d’especialització en temes relacionats amb l’espai com a la divulgació d’aquests temes entre el públic.
La UIE realitzava les seves activitats cada estiu en un lloc diferent, però finalment elegí una seu permanent —Estrasburg— i una sèrie de campus afiliats, entre els quals hi ha Barcelona, amb coordinació de l' Institut d'Estudis Espacials de Catalunya Els temes que abasta es refereixen a aspectes tècnics de l’astronàutica, però també a les seves diverses aplicacions —telecomunicacions, teledetecció— o a qüestions econòmiques o jurídiques, com ara el dret espacial
cermet
cermet Puntes canviables per a eines de tall a alta velocitat
© Fototeca.cat
Tecnologia
Material constituït per una mescla de components ceràmics i metàl·lics, obtingut mitjançant fusió, metal·lització o sinterització.
Els materials ceràmics més emprats són òxids, carburs, borurs, siliciürs i nitrurs Els cermets permeten de combinar les propietats, en general contraposades, de llurs components, i fan així possible l’obtenció de materials que mantenen, a temperatures elevades, la resistència mecànica a la corrosió, a l’oxidació i al desgast Hom els utilitza per a fabricar resistències elèctriques, eines de tall, peces refractàries per a turbines, recobriments per a càpsules espacials, etc
SpaceX
Aeronàutica
Empresa aeroespacial fundada el 2002 per l’emprenedor Elon Musk.
Amb seu a Hawthorne, Califòrnia, és una de les empreses privades pioneres en ginys i missions espacials i la més important Concebuda, a diferència de les agències espacials estatals, amb criteris de rendibilitat, té com a prioritat abaratir costos i reutilitzar els ginys El 2006 llançà el primer coet experimental, el Falcon 1 , operació que acabà prematurament, a la qual seguiren dos vols més que no aconseguiren entrar en òrbita Tanmateix, l’any 2008 SpaceX fou contractada per la National Aeronautics and Space Administration NASA per a tasques logístiques a l’…
Centre d’Estudis Avançats de Blanes
Centre de recerca del CSIC creat a Blanes el 1985.
Als inicis disposava de tres grups de recerca, dos de dedicats a l’estudi dels oceans ecologia bentònica i oceanografia, i l’altre, a la intelligència artificial El 1988 s’hi afegí un grup d’astrofísica, i més endavant el grup d’ecologia bentònica s’amplià amb investigadors especialistes en limnologia Posteriorment el grup d’intelligència artificial 1994 i el d’astrofísica 1996 es traslladaren a l’Institut d’Investigació en Intelligència Artificial i a l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, respectivament
Màrius Lleget i Colomer
Literatura catalana
Escriptor.
Fundador de la secció interplanetària de la Societat Astronòmica Aster Divulgador de temes espacials i submarins, en castellà i en català, publicà La conquista del mundo submarino 1957, La conquista del aire y del espacio 1958, Mito y realidad de los platillos volantes 1967, Presente y futuro de la astronáutica 1974, Marte operación Vikingo 1976, La Atlántida 1977, OVNIS y agujeros negros 1981, etc Practicà el periodisme científic en diverses publicacions Traduí Cossos i ànimes , de Mvan der Meersch 1964
Acción Paralela
Publicació anual en castellà sobre assaig, teoria i crítica de la cultura i l’art contemporanis. Editada per una associació cultural sense ànim de lucre, promou altres activitats, com debats, seminaris i tallers.
Dirigida per José Luis Brea, el primer número aparegué al maig del 1995, centrat en l’obra de Pepe Espaliú i la problemàtica de la desconstrucció en les arts espacials Els números següents han estat dedicats a l’obra de Jordi Colomer i la relació entre arts visuals i música, la Documenta X, Queer art i artistes bascs, l’obra de Pep Agut i la relació entre art i política, la imatge en relació amb el moviment i amb la tècnica i l’obra de José Maldonado
despesa militar
Economia
Militar
Conjunt de tota la despesa que fa un estat mitjançant els ministeris o departaments de defensa amb l’objectiu de garantir la defensa armada del territori d’un Estat.
Inclou tant les pensions i la seguretat social del personal com les de les organitzacions paramilitars estatals, així com les despeses sanitàries dels militars, els ajuts que rebin aquests per la seva condició de militars, el cost de funcionament i de capital dels programes militars, inclosos els espacials els ajuts per R+D i les inversions en armes, infraestructures i installacions militars l’ajut militar i la participació en organismes internacionals militars o missions militars a l’exterior, incloses les autodenominades d’ajut humanitari o de pau