Resultats de la cerca

Conegut com "els arlequinats" a causa dels quadres blanc i blaus de la seva samarreta, és un dels clubs de futbol més destacats de Catalunya pel seu historial i palmarès Creat l’any 1901 per Joan Saus i altres esportistes assidus al Centre Català, fou legalitzat el 1903, per bé que l’acta fundacional indica que fou fundat el 5 de juny de 1905 El primer president fou Joan Grau Disputà els primers partits al prat de Sant Oleguer i el 1906 es traslladà al camp de la Creu Alta, inaugurat el 3 de juny d’aquell any en un partit contra l’X Sporting Club L’any 1912 disputà el primer partit nocturn d’…

Els seus redactors procedien de L’Esport Català i mantingueren l’estil periodístic i l’ideari que caracteritzà aquest setmanari, fonamentat en el catalanisme polític i l’esport de masses Tractava tots els esports Hi collaboraren Carles Soldevila, Domènec Guansé, Isidre Corbinos, P Ventura Virgili, Francesc Madrid, Manuel Amat, L Aymamí Baudina i Josep M Massip, i publicà els dibuixos de Valentí Castanys Tenia dotze pàgines i en sortiren divuit números

Fundat el 1927, nasqué com a club continuador de la Unió Esportiva Sallent, creada l’any 1920 El seu primer president fou Jaume Escaler Cal destacar que el futbol havia estat introduït al municipi al principi del segle XX per l’enginyer industrial Valentí Morral i Puig El club visqué la seva època daurada durant la segona meitat dels anys cinquanta, en què el primer equip milità quatre temporades a tercera divisió 1957-60 Jugava al camp de la Costeta i des del 1970 celebrà els seus partits al Camp Nou Municipal de Sallent Té equips en categories inferiors

L’any 2008 fou refundada amb el nom actual a partir de l’anterior, Penya Arlequinada, fundada el 1959 a Sabadell per socis i simpatitzants del Centre d’Esports Sabadell, que el 1969 es traslladaren a la població veïna El tennis i el pàdel, amb 11 pistes, centren actualment la seva activitat, amb escola de formació i equips de competició

Fundat el 1911, destacà durant la dècada de 1920 guanyant el Campionat de Catalunya de tercera categoria 1926, 1928 Estanislau Basora es formà al club al principi de la dècada de 1940 Juga habitualment a segona territorial, tot i que també ha jugat a primera catalana Té diversos equips de futbol base i un equip femení Juga al camp municipal Riera del Tordell

Fundat el 1969, nasqué sota la tutela del Collegi Institució Pedagògica Sant Isidor L’equip sènior inicià la competició federativa el 1979 i l’any 1986 assolí l’ascens a la segona divisió estatal Durant l’única temporada en aquesta categoria, disputà els seus partits a la pista de la secció esportiva Sant Medir, entitat on s’integraren tots els equips arran del trasllat de l’escola al carrer del Comte Borrell El 1994 passaren a formar part del Club Bàsquet Sants Finalment, l’any 1997 es creà el Club Bàsquet IPSI, que donà cobertura als equips de categories superiors, mentre que els d’edat…

Fundat el 1919 com entitat esportiva, la seva primera denominació fou Farners Deportiu A mitjan anys vint s’anomenà Farners Deportiu Orion el 1928, Club Esportiu Farners el 1936, Agrupació Deportiva Farners, i al final de la dècada de 1940, adquirí la denominació actual Durant els anys quaranta tingué una secció de basquetbol femení Després de la Guerra Civil Espanyola, destacà la secció de basquetbol femení, pionera a Catalunya Actualment, competeix només en disciplines futbolístiques Al juny del 2007, es fusionà amb el Club Futbol Selva, que havia nascut un any abans, i el 2009 ascendí per…

Fundat el 1915, començà a jugar en l’àmbit federat la dècada de 1930 Competí diverses temporades a primera divisió territorial catalana Jugà a can Comelles, l’Olana, la Creu i, des del 1967, al camp municipal Disposa d’equips de categories inferiors i escola de futbol de base

Absorbí l’activitat que fins llavors duien a terme diferents clubs de la ciutat, com el Reus Deportiu El recinte poliesportiu on jugaven els seus equips fou batejat amb aquest nom i, coincidint amb el canvi, els conjunts del Reus Deportiu passaren a anomenar-se Reus Popular fins el 1939, que es restablí el nom originari