Resultats de la cerca

Almirall i procurador reial Fill petit d’Ot I de Montcada i de Pinós, baró d’Aitona, de qui heretà els béns radicats al Gironès i a la Selva El 1340, nomenat almirall declarat vitalici el 1342, anà amb Galceran Marquet a la zona de Gibraltar per auxiliar Alfons XI de Castella contra els merinites fou amonestat pel rei pel fet de negligir la vigilància de l’estret A Barcelona preparà la invasió a Mallorca contra el rei Jaume III desembarcà —amb el càrrec d’almirall de Mallorca i comtats— el 1343 a Santa Ponça, amb èxit, i de retorn a Barcelona ajudà amb les seves naus l’exèrcit que feia la…

Encarregat de socórrer el castell de Sant Felip de Menorca, assetjat pel duc de Richelieu, trobà el pas barrat per l’estol de La Galissonière, que maniobrava davant el port de Maó Després d’un combat indecís 1756, es retirà a Gibraltar, per la qual causa el general Blakeney hagué de retre's als francesos Fet responsable de la pèrdua de Menorca, fou condemnat a mort i afusellat a la coberta del navili Monarch davant Portsmouth

Nucli industrial indústries alimentàries i de construcció naval i centre turístic balnearis Port comercial i esportiu Situada prop de l’antiga Stabiae , destruïda per l’erupció del Vesuvi el 79 dC, es formà al voltant d’un castell erigit per Frederic II segle XIII i refet per la dinastia catalana El 1284 hi tingué lloc la batalla naval de Castellammare , en la qual l’estol català de Roger de Lloria derrotà el de Carles d’Anjou

Lluità a la batalla del cap d’Orlando, a Sicília 1299, a favor de Jaume II de Catalunya-Aragó i prengué part en les campanyes de Múrcia i d’Almeria Fou veguer de Vilafranca i de Montblanc 1310 i de Girona-Besalú 1312, 1317 i 1318 El 1313 anà a Sicília amb quatre galeres pel camí coincidí amb l’estol en què viatjava el cronista Ramon Muntaner, amic seu, i l’acomboià fins a Messina Fou conseller reial 1321-22

Serví el rei Jaume II en la guerra contra Sicília El 1294 intervingué en la lluita contra els sarraïns d’Àfrica amb l’estol de Bernat de Peratallada Les seves intervencions marines foren contínues fins el 1309 a l’estret de Gibraltar 1294, a les batalles del cap Orlando 1299 i Ponça 1300 Entre el 1304 i el 1307 anà amb el vescomte de Castellnou altra vegada a Gibraltar, on fou molt lloat per l’atac a Algesires en ajuda del rei castellà

El 1296 comandà, amb Romeu de Marimon, el petit estol barceloní que collaborà en la conquesta de Múrcia per part de Jaume II, i sembla que també fou present en la flota catalana que bloquejà l’estret de Gibraltar, mentre els castellans assetjaven Algesires, el 1309 El 1313 era a Sicília amb l’almirall Bernat de Sarrià, nomenat almirall de Sicília, que l’envià com a missatger al rei Jaume II Ja a Barcelona, el 1314 hi enrolava tropes per compte del rei Frederic II de Sicília

Sembla que, amb el seu pare i el seu germà Gilabert, passà part de la seva joventut a Sicília, on exercí diversos càrrecs El 1354 tornà amb ells a Catalunya, i el 1355 embarcà en l’estol d’Elf de Pròixida cap a Sardenya, on restà com a governador de Logudor i prengué part activa en la lluita contra els Doria En 1357-58 fou governador de Sàsser el 1358 defensà amb èxit Guardamar Baix Vinalopó contra els estols castellans i genovesos Posseí diversos feus a Sardenya Barrala, Samassi

De la seva obra, sovint sobre homes i paisatges de Transsilvània, on residí quasi sempre, cal destacar sobretot les novelles Ábel a rengetegben ‘Abel a la selva’, 1932, Ábel az országban ‘Abel al país’, 1933 i Ábel Amerikában ‘Abel a Amèrica’, 1934, i els contes recollits al volum Világ és holdvilág ‘Món i clar de lluna’, 1958 La seva última novella, Szirom és Boly ‘En Pètal i l’Estol’, 1960 se centra en el destí dels hongaresos de Bucovina traslladats a l’oest d’Hongria durant la Segona Guerra Mundial

Roger de Lloria l’atacà amb el seu estol el 1292 Ferran de Mallorca se n'emparà el 1315 i hi establí la seva cort com a senyor del principat de Morea i hi baté diners tornesos de billó Derrotat i mort, però, a la batalla de la Manolada 1316 o batalla de Clarença , prop de la ciutat, per partidaris de Mafalda d’Hainaut, la guarnició catalana s’hagué de lliurar Fou ocupada novament per catalans el 1430 per poc temps Després fou capital del despotat de Clarença sota el domini bizantí

La mallerenga carbonera Parus major tot i essent la més grossa de les mallerengues, no sobrepassa els 14 cm de llargada Té el cap negre, amb galtes blanques i un pitet negre molt característic Noteu a la fotografia, feta al delta del Llobregat, l’habilitat amb què es penja de qualsevol substrat vertical, que comparteix amb la resta de mallerengues, gràcies a l’estructura i la força dels dits Ramon Torres La mallerenga carbonera és una espècie sedentària molt comuna arreu dels Països Catalans, incloses les tres illes grans Des del final de setembre fins als mesos de febrer-març poden arribar…