Resultats de la cerca
Es mostren 146 resultats
Ignacio Amestoy Egiguren
Teatre
Dramaturg basc d’expressió castellana.
Guanyà el premi Lope de Vega amb Ederra 1981 Amb Doña Elvira, imagínate Euskadi 1986 féu una arriscada revisió del violent aventurer Lope de Aguirre des de la realitat actual del País Basc Fou duta a escena pel grup Geroa de Durango sota la direcció d’Antonio Malonda Amb el mateix grup estrenà Durango, un sueño 1439 1989, una nova incursió en la història des d’on revisa el present, com tornà a fer en el monòleg Yo fui actor cuando Franco 1990 o a Betizu, toro rojo 1993 Amestoy recull la tradició social i testimonial del teatre i esdevé un autor extremament compromès
Julio Salinas Fernández
Futbol
Futbolista.
Davanter, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1988-94 procedent de l’Atlético de Madrid Amb el Barça disputà 297 partits i marcà 141 gols Guanyà una Copa d’Europa 1992, quatre Lligues consecutives 1991-94, una Copa del Rei 1990, una Recopa d’Europa 1989, una Supercopa d’Europa 1992, dues Supercopes d’Espanya 1991, 1992 i dues Copes de la Generalitat 1990, 1992 Jugà 56 partits i marcà 22 gols amb la selecció espanyola Participà en tres Copes del Món 1986, 1990, 1994 i dues Eurocopes 1988, 1996 Formà part diverses vegades de la selecció d’Euskadi En retirar-se, passà a exercir de…
Antoni Segura i Mas
Historiografia
Historiador.
Es llicencià a la Universitat de Barcelona , on es doctorà el 1980 Del 2005 al 2016 dirigí el Centre d’Estudis Històrics Internacionals d’aquesta universitat, de la qual és catedràtic d’història contemporània Membre dels consells assessors de l’Institut Europeu de la Mediterrània IEMed i de Casa Árabe - Instituto Internacional de Estudios Árabes y del Mundo Musulmán 2006-12 i membre de la junta de govern de l’Institut Català Internacional per la Pau ICIP 2008-11, és director de la revista Índice Histórico Español des del 2012 L’any 2017 fou nomenat president del CIDOB reelegit el 2020 Inicià…
Treviño vota en referèndum a favor de la integració a Àlaba
Els habitants del municipi de Treviño, un dels dos que constitueix el comtat de Treviño, situat dins el territori d’Àlaba però que pertany a la província de Burgos, celebren un referèndum sobre la seva incorporació al País Basc Dels 919 habitants censats, 708 participen en el referèndum i 477 voten a favor de la incorporació del comtat a Euskadi Tot i que el referèndum s’ha celebrat amb la prohibició explícita del Govern espanyol, que assegura que ni tindrà en compte els resultats ni repetirà el referèndum de manera oficial, el 13 de març l’Ajuntament de l’altre municipi del…
Moviment Comunista
Política
Partit polític sorgit el 1966 d’una escissió obrerista d’ETA —ETA berri—, que l’any 1969 es transformà en Moviment Comunista Basc (Komunistak) i el 1972 esdevingué Movimiento Comunista de España (MCE).
Més tard 1976, s’estructurà com una federació de partits nacionals i regionals Adscrit al marxisme leninisme i al pensament de Mao Zedong, propugna la lluita revolucionària per assolir una república popular i democràtica, que reconegui el dret d’autodeterminació de les nacionalitats i reivindica la independència d’Euskadi Minoritari dins de CCOO, té una destacada presència en lluites sectorials —feminisme, pacifisme, barris, gais, ensenyament— i els últims anys ha mantingut una collaboració estable amb la LCR Al Principat MCC, la seva actitud nacionalista el portà, el 1974, a l’…
Magdalena Barrera Oro Spada
Música
Arpista argentina.
Inicià els seus estudis al Conservatori Manuel de Falla de Buenos Aires amb María Esther Moro, i després els perfeccionà amb Edward Witsenburg al Sweelinck Conservatorium d’Amsterdam Fou solista en concerts oferts a Amèrica del Sud i Europa Espanya, França i Holanda Posteriorment actuà amb l’Orquestra de cambra del Teatre Lliure, l’Orquestra Simfònica d’Euskadi, la National Arts Centre d’Ottawa Canadà i la Ciutat de Granada Ha realitzat una important tasca docent amb la Jove Orquestra Nacional d’Espanya i amb la Jove Orquestra Simfònica de Catalunya Des del 1987 és solista d’arpa…
ETA
Membres d’ETA fent una conferència de premsa
© Fototeca.cat
Sigla d’Euskadi ta Askatasuna (‘País Basc i Llibertat’), organització basca revolucionària clandestina.
Dels inicis sota el franquisme a la Transició espanyola Creada el 1959 per grups d’estudiants de Guipúscoa i de Biscaia organitzats al voltant de la revista Ekin ‘Fer’, ‘Treballar’ 1952, es definia com a nacionalista, aconfessional i democràtica En 1959-61 aparegué Zutik ‘Dempeus’, l’òrgan oficial, i la lluita fou de caràcter marcadament propagandístic Les assemblees I 1962, II 1963, III 1964 i IV 1965 concretaren la teoria i les formes d’organització d’ETA i decidiren explícitament el recurs a l’acció armada com una de les vies d’assoliment dels objectius La V Assemblea 1966-67, arran de la…
Remigi Moltó i Díaz Berrio
Història
Militar
Militar.
Participà en la primera guerra Carlina, amb els liberals, a Euskadi, a Aragó i al País Valencià Capità de la guàrdia reial 1840, fou governador a Visayas Filipines, mariscal, capità general a Granada, Burgos i Valladolid i director de la guàrdia civil El seu germà Antoni Moltó i Díaz Berrio Alcoi 1830 — Madrid 1902, militar, combaté en la guerra dels Matiners i a Àfrica i Cuba 1869, i participà en les campanyes del nord i del Principat de la tercera guerra Carlina Fou capità general de València 1896-1901 El fill de Remigi, Anníbal Moltó i Izquierdo Alcoi 1847 — Leganés, Castella…
Enrique Jordá
Música
Director d’orquestra basc.
Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal, i posteriorment es traslladà a París, després d’una breu estada a Madrid A la Sorbona fou deixeble de P Le Flem, M Dupré i F Rühlmann El 1938 debutà com a director de l’Orquestra Simfònica de París De retorn a l’Estat espanyol, hi dirigí l’Orquestra Simfònica de Madrid 1940-45, i posteriorment anà a Sud-àfrica, on entre el 1948 i el 1954 fou director de l’Orquestra del Cap Durant els anys 1954-63 succeí a P Monteux al capdavant de l’Orquestra Simfònica de San Francisco De nou a Europa, hi dirigí l’Orquestra Filharmònica d’Anvers del 1970 al…
Juan Ajuriaguerra Otxandiano

Juan Ajuriaguerra Otxandiano
© Fototeca.cat
Política
Polític basc.
De família benestant, estudià enginyeria industrial i milità en el grup juvenil nacionalista Mendigoxales El 1929 ingressà al PNB i fou membre de l’Euskadi Buru Batzar, òrgan superior del partit Defensor de la legalitat republicana, durant el setge i la caiguda de Bilbao signà l’històric pacte de Santoña 1937 que representà la rendició i el lliurament de les milícies basques al cos expedicionari italià Fou fet presoner sis anys i, en assolir la llibertat, s’incorporà a la xarxa de la resistència, on destacà com un dels màxims capdavanters de les vagues del 1947 i el 1951 Amb el…