Resultats de la cerca
Es mostren 3963 resultats
Antoni Ruera i Pujol
Cristianisme
Sacerdot secular i més tard benedictí i abat titular de Ripoll.
Estudià al seminari de Barcelona, d’on passà a Girona 1862 com a familiar del bisbe Constantí Bonet Ordenat de sacerdot 1866, exercí algun temps el ministeri parroquial, fins que professà com a benedictí a Montserrat 1876 Fou secretari de l’abat Miquel Muntadas, hostatger i majordom El 1890 fou nomenat prior de Montserrat i el 1892 visitador de la província espanyola de la Congregació de Subiaco Aleshores fou nomenat abat titular de Ripoll Exercí el càrrec fins el 1907, que, malalt, es retirà a Montserrat Sota la seva gestió s’expandí molt l’orde a tot l’Estat…
Joan Corrales i Miralles

Joan Corrales i Miralles
© Família Corrales
Educació
Mestre i pedagog.
Obtingué el títol de mestre el 1880, i exercí en una escola privada fins el 1883, que guanyà una plaça a l’escola pública de Sant Pere de Ribes El 1896 fou nomenat director de l’Escola Unitària d’Esplugues de Llobregat El 1910 es traslladà a Arenys de Munt, on exercí fins la seva jubilació, el 1926 Home de fortes inquietuds cíviques, el 1917 fou un dels fundadors del Centre Moral d’Arenys de Munt, on tingué com a alumne, entre d’altres, Antoni Paluzie i Borrell Després de jubilar-se seguí fent classes de català i d’esperanto Al llarg de la seva vida dugué a terme…
Joan Gelonc
Música
Mestre de la capella de música del monestir i de l’Escolania de Montserrat i compositor.
Monjo del monestir, en vestí l’hàbit el 17 d’octubre de 1637 Exercí el càrrec de sagristà i excellí com a cantor Segons el Breu diccionari biogràfic del pare Ireneu Segarra, fou condeixeble del pare Joan Cererols al voltant dels anys 1630-37 i deixeble del pare Joan Marc Es desconeixen els anys en què exercí de mestre de capella i de l’Escolania possiblement fou a conseqüència de substitucions temporals dels pares Cererols o Marc, imposades pels altres càrrecs que aquests exercien al si de la comunitat La data de mort que en dona el pare Ireneu, el 1671, no ha pogut…
Andreu Coscollano i Llorach
Música
Compositor i organista valencià.
Inicià els estudis musicals sota el mestratge de Jaume Ferrer, mestre de capella d’El Escorial, però que per raons polítiques passà una temporada a Benicarló En retornar Ferrer a El Escorial, Andreu Coscollano ingressà a la catedral de Tortosa com a escolà de la capella de música, on estudià solfeig, orgue i composició amb el mestre de la catedral, Joan Antoni Nin i Serra Alguns anys més tard exercí com a organista a Càlig Baix Maestrat i a Benicarló Es feu prevere, i el 1847 aconseguí la plaça d’organista de la catedral de Tortosa, càrrec que exercí fins a la seva…
Josep Vila Rubio

Josep Vila Rubio
FUNDACIÓ DEL BÀSQUET CATALÀ
Basquetbol
Jugador i entrenador de basquetbol.
S’inicià al Gràcia Futbol Club la temporada 1928-29 i passà al Futbol Club Barcelona 1929-34, on ja practicava l’atletisme Posteriorment, exercí d’entrenador de diferents equips del FC Barcelona fins el 1938 i del Club Esportiu Laietà 1939-41, i dirigí el Club Bàsquet Mediterrani i la Sección Femenina de Barcelona L’any 1947 s’incorporà al Club Joventut de Badalona, amb el qual guanyà el Campionat d’Espanya 1948 Fou entrenador del Gimnàstic de Tarragona, el CB Metropolitano i el GD la Seda També exercí d’àrbitre durant diverses temporades Rebé la medalla al mèrit…
logoteta
Història
Alt funcionari de la cort imperial bizantina que, a partir del segle X, gaudí d’un rang elevat i exercí les funcions pròpies d’un primer ministre.
Constança de Sicília
Història
Filla de Pere II de Sicília, exercí una gran influència sobre el seu germà Lluís I, rei de Sicília, del qual fou regent del 1352 al 1354.
Propugnà una política d’acostament a la corona catalanoaragonesa a través de la seva germana Elionor, muller de Pere III de Catalunya-Aragó, i sufocà la revolta dels barons sicilians del partit llatí Fou abadessa del convent de clarisses de Messina i morí pocs dies després del seu germà Lluís, durant la pesta negra
Lluís Castelló
Literatura
Periodisme
Periodista i escriptor.
Fill de flequers, els seus pares l’iniciaren en l’aprenentatge d’aquest ofici que exercí fins que passà a Amèrica Ben integrat a la vida catalana dels residents a l’Argentina i a l’Uruguai, on passà també un temps fou un dels fundadors del Centre Català de Montevideo Autodidacta, exercí ocupacions diverses fins que finalment es dedicà plenament a la vida literària i al periodisme Publicà una novella de gran èxit Rumbos eternos i escriví també, en català, a Ressorgiment i Catalunya de Buenos Aires Autor teatral, també, escriví dues obres A la ma de Déu i En fallida…
Josep Maria Bosch i Masgrau
Medicina
Metge.
Realitzà els estudis de medicina a Barcelona, on es llicencià el 1918 Exercí de metge a Gandesa fins el 1925 i un any després esdevingué cap del servei de tisiologia a l’hospital de Santa Caterina Girona i fundà les infermeries Victòria Eugènia El 1927 inaugurà el dispensari antituberculós Sanatori Victòria Eugènia i hi introduí la vacuna antituberculosa BCG, juntament amb el doctor Lluís Sayé i Sempere Fou professor de clínica de tisiologia a l’hospital de Santa Caterina 1941 i director del dispensari del Patronat Nacional Antituberculós 1941 També exercí de diputat…
Joan Borràs i de Palau

Joan Borràs i de Palau
© Fototeca.cat
Música
Compositor, pianista i crític català.
Exercí la carrera de dret mentre estudiava piano amb P Tintorer i composició amb D Mas i Serracant Tot i que els seus inicis foren bastant tímids, ràpidament es convertí en un compositor de música de saló conegut Exercí de crític musical en El Correo catalán durant cinquanta-quatre anys, i publicà també algun article en la Música Ilustrada Entre les seves composicions destaquen les cançons La farigola , Voreta la mar , La barca , Cançó de maig , Mar de llamp o La presó de Xauxa , i també diverses obres religioses, entre les quals un oratori, i una òpera Es…
,