Resultats de la cerca
Es mostren 395 resultats
sereno
Història
Funcionari encarregat de la vigilància nocturna en les poblacions petites i, per sectors, a les ciutats.
A l’Estat espanyol, foren establerts inicialment només a les capitals de província per un decret del 1834 actualment, però, aquesta vigilància és exercida per altres cossos de seguretat Les seves missions eren la d’evitar robatoris al veïnat que tenien assignat, la d’avisar en cas d’incendi, la d’anar a cercar metges o sacerdots en cas de malaltia greu d’un veí, etc A les poblacions importants el cos de serenos coexistia amb el de vigilants vigilant Antigament cantaven l’hora i el temps que feia d’aquí prové, en castellà, llur nom
lloctinent reial
Història
A la baixa edat mitjana, persona que substituïa el rei en casos d’absència o impossibilitat d’aquest.
En general, aquesta funció requeia en la reina, o en l’infant primogènit o hereu de la corona encara que el títol fos més o menys permanent, la lloctinència era exercida per temps breu o circumstancial, però alguna vegada, com en el cas de la reina Maria, muller d’Alfons el Magnànim, tingué molta durada Les seves atribucions eren amplíssimes, amb facultats delegades per a convocar i presidir corts, i fins i tot cridar les hosts aplicant l’usatge Princeps namque , convocar i presidir el consell reial i dur a terme tots els actes propis del sobirà no podia, però, nomenar cap…
Antoni Maria Brusi i Mataró
Història
Editor i segon marquès de Casa Brusi.
Editor i propietari del Diario de Barcelona , tasca en la qual succeí el seu pare, Antoni Brusi i Ferrer , l’any 1878, quan feia ja temps que hi collaborava Donà completa llibertat ideològica al director, Joan Mañé i Flaquer , home de confiança de la família Durant la seva època, el diari continuà essent el de més difusió a Barcelona, malgrat que en retrocés En morir deixà dos fills, però l’administració de l’empresa fou exercida pel seu germà Josep-Antoni fins que la seva filla, Maria Josefa Brusi i Garcia, tercera marquesa de Casa Brusi, restà lliure de la tutoria
violència domèstica
Sociologia
Maltractament físic o psíquic que s’exerceix de manera més o menys contínua dins l’àmbit de la llar.
La violència domèstica pot ésser exercida pel marit contra la muller o a l’inrevés, però també pot ésser dels pares respecte als fills o dels fills respecte als pares En alguns casos les víctimes d’aquesta forma de violència són les persones grans o dependents Els episodis de violència domèstica posen de manifest una situació de poder i de desequilibri a la llar i, alhora, la incapacitat per resoldre els conflictes domèstics mitjançant el diàleg El 2014 entrà en vigor el Conveni del Consell d’Europa sobre prevenció i lluita contra la violència contra les dones i la violència…
barabra
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu de les poblacions núbies del Nil mitjà, entre Egipte (sud d’‘Aswān) i el Sudan (regió Septentrional).
Representen un tipus racial originari semblant a la població agrícola d’Egipte, amb una forta influència nilòtida exercida des de temps molt antic Practiquen principalment l’agricultura i emigren en gran nombre a les ciutats d’Egipte com a servents o petits menestrals Són de religió islàmica llur llengua, anomenada també nuba , pertany al grup chari-nilòtic, segons la classificació de JH Greenberg Els barabres formaven part dels nuclis cristians de Núbia que no foren islamitzats fins al s XIV, quan s’hi infiltraren tribus nòmades àrabs, les quals, al final del segle, fundaren el…
electrodinàmica
Electrònica i informàtica
Part de l’electricitat que estudia les accions entre els corrents elèctrics, especialment les forces exercides entre conductors pels quals circula un corrent elèctric.
De fet, constitueix un capítol particular de l'electromagnetisme Experimentalment hom pot comprovar que corrents parallels i del mateix sentit s’atreuen, i que els de sentit contrari es repelleixen la força exercida entre ells és donada per les lleis de Laplace Així, entre dos fils conductors i parallels recorreguts per un mateix corrent I separats per una distància d , la força d’atracció o repulsió que un d’ells, considerat de longitud infinita, exerceix sobre un element l de l’altre és F = 2×10 - 7 I 2 l/d Aquesta expressió constitueix la base de la definició de l'ampere i de…
discriminació
Sociologia
Infravaloració d’un grup per part d’un altre i el corresponent comportament de segregació.
És deguda generalment a causes econòmiques, però sovint hi ha implicades motivacions de caràcter social, racial, lingüístic, religiós, etc Els fenòmens discriminants responen a unes situacions de contradiccions entre classes o grups socials, en les quals l’estament més proper al poder intenta d’imposar un estat d’inferioritat al grup discriminat La discriminació racial , portada a terme pels grups racials dominants en un estat, procura la segregació d’altres grups racials i àdhuc ètnics de la vida política, com també la minva de llurs drets socials i llur promoció econòmica Fou exercida…
Voluntaris Reialistes
Història
Organització de milícies absolutistes creada cap al 1822, en defensa de Ferran VII d’Espanya com a monarca absolut, a diversos indrets de l’Estat espanyol.
A Catalunya tingueren una activitat notable Descontents de la repressió moderada exercida per Ferran VII en restaurar l’absolutisme, iniciaren un moviment subversiu guerra dels Malcontents , que fracassà 1827 Reorganitzats pel comte d’Espanya, capità general de Catalunya, des del 1830, per tal de reprimir els liberals, eren sovint reclutats entre els indesitjables de les viles, on instituïen tiranies locals a sou dels ajuntaments El nou capità general de Catalunya, general Llauder, els combaté i els debilità fins que la liberalització política que suposà la mort de Ferran VII…
Anna de Savoia
Història
Emperadriu de Bizanci.
Filla d’Amadeu V, comte de Savoia, i de Maria de Brabant Canvià el seu nom de Joana pel d’Anna en contreure matrimoni 1326 amb Andrònic III, coemperador de Bizanci mort el 1341 En esdevenir regent de llur fill Joan V, s’oposà, formant partit amb l’almirall Áleksis Apókaukos i el patriarca de Constantinoble, al manteniment de la preponderància exercida per Joan Cantacuzè en vida de l’emperador Revoltat, Cantacuzè es proclamà emperador a Tràcia, amb el nom de Joan VI sis anys després, mort Apókaukos, entrà a Constantinoble 1347, essent reconegut emperador igual que Joan V Anna…
assegurador | asseguradora
Economia
Persona que assumeix el cobriment de riscs de tercers.
En el llenguatge professional sol ésser anomenat assegurador directe, en contraposició amb el reassegurador En general, és una persona jurídica —companyia mercantil o mútua—, bé que també hi ha casos en què ho són persones individuals Lloyd’s En certs països la funció asseguradora és exercida per organismes públics, sigui amb exclusivitat, sigui en concurrència amb d’altres asseguradors en alguns llocs un important sector és nacionalitzat A l’Estat espanyol, juntament amb les societats anònimes privades i les associacions mútues, uns organismes de caràcter públic especialitzats…